La jurista Dolors Feliu (Roda de Ter, 1964) s’ha convertit en la nova presidenta de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC). L’entitat independentista, protagonista de les grans mobilitzacions per la independència que hi va haver abans de l’1-O del 2017, es prepara per un nou embat contra l’estat per fer la independència. En aquesta entrevista amb EL MÓN, Feliu diu que l’entitat, que aposta per una llista cívica a les properes eleccions al Parlament, passarà “per sobre dels partits si cal” per aconseguir el seu únic objectiu.
La nova presidenta reflecteix el distanciament entre les bases independentistes i els partits en el Govern. De fet, les polítiques d’ERC i JxCat són molt qüestionades per Feliu. Tant és així que ara mateix veu difícil que l’ANC permeti que tornin a la capçalera de la manifestació de l’11 de setembre vinent. El 2019, abans de la pandèmia, l’entitat va retirar la capçalera política enmig d’una polèmica amb els partits. Ara que la pandèmia cessa i es podrà tornar al carrer com sempre, l’ANC podria mantenir el càstig als partits independentistes. Feliu diu que ho ha de decidir l’entitat, però ella veu “ara mateix” molt difícil que s’aixequi la penalització perquè no es veuen passos decidits cap a la independència en l’acció de govern.
Acaba d’arribar a la presidència de l’ANC. Quins objectius a curt termini té plantejats?
Hi ha l’organització de la Via Pirinenca en marxa pel 2 de juliol. Tenim sobre la taula el tema del català i la lluita perquè no hi hagi un retrocés a les escoles. Després tota la campanya dels 10 anys de l’ANC per tots els pobles i territorials. També tenim a sobre l’11 de setembre. Aquestes són les fites immediates.
Ensopega amb el català només arribar. Li ha sorprès el pacte al qual han arribat ERC i JxCat amb el PSC i Comuns?
Aquí clarament hi ha un tema de que, evidentment, no hi ha solució. Es vol acontentar el TSJC. Amb la LOMLOE l’Estat té el 50% de possibilitats de fixar els continguts i, en el seu tros de regulació, també pot fixar que es faci en castellà. Això convé al partit socialista i en els del Govern. Ho poden vendre davant del TSJC com que l’Estat ho ha fet. Ells es deslliuren una mica de fer-ho perquè ja ho farà l’Estat si vol fixar un 50%. El tema no és tan que sigui un pacte bo o dolent. Aquí no estem lluitant per superar aquesta situació, sinó per no fer passos enrere, perquè el nostre propi Govern no ens faci passar bou per bèstia grossa i acabem perdent, fins i tot, amb la nostra pròpia imposició una regulació no ha estat impugnada davant del Constitucional. I tot així nosaltres mateixos ens avenim a modificar la regulació a favor que l’Estat pugui fer més còmodament les seves imposicions de castellà.
Què farà l’ANC per aturar la llei?
Ja hem fet i continuarem fent pressió amb tothom sense distinció que hi vulgui ser, tenint molt clar que això no salvarà la llengua. Simplement estem lluitant perquè no hi hagi retrocés. En realitat, no hi ha possibilitat de blindatge de la llengua. Això és un enfrontament amb els tribunals espanyols, per tant l’únic que fem és intentar no vendre’ns, però la pressió de l’estat espanyol sobre la llengua ha de ser molt evident per tothom. Només se superarà si fem un pas endavant per la independència, perquè aquí hi ha un missatge molt clar. L’estat espanyol el que vol és augmentar el castellà a Catalunya. Això és el que vol i ho diuen explícitament, que estar a Catalunya signifiqui que no cal aprendre i saber el català, que puguis viure aquí sense saber-lo i que ho puguis fer tot en castellà.
No els importa res que el català desaparegui. En cap moment surt en el seu argumentari la necessitat protegir el català, però sí diuen que s’ha de poder parlar en castellàe. Aquesta preocupació de que el català està desapareixent i aquesta evidència empírica només els preocupa a la ciutadania de Catalunya i nosaltres la ciutadania i els moviments pro-llengua anem en contra direcció del que vol l’estat. Ara el que estem intentant és que no siguin ajudats, que no li faci més fàcil el Parlament de Catalunya el fet d’avançar en aquesta seva política de visca el castellà i protegim el castellà a Catalunya perquè l’hem de fer augmentar. Evidentment aquesta política de foment del castellà i no importar el català no pararà. Això ha estat així tota la història i ara es fa més evident que mai. Per tant, hem de despertar, això és així de sempre: parlem amb els nostres pares i avis, que no podien parlar català quan eren petits i que no se’ls va ensenyar. Això és el que ha estat sempre la línia de l’estat i aquesta és una vegada més.
Per què existeixen aquestes lleis i les estant intentant aprovar? Perquè tenim uns tribunals que ens estan posant contra les cordes, als centres, al Govern i a tothom pel foment de la immersió lingüística del castellà, que és el que volen. Ens posen contra les cordes i això no ho arreglarem amb cap esmena, però tampoc donant-lis la raó i modificant les normes gratuïtament perquè ho faci l’estat, perquè faci aquest augment de la presència del castellà quan en realitat el que està en perill és el català.
Aquest pacte l’impulsen dos partits independentistes en el Govern. Això pot refredar les relacions amb l’ANC?
Aquestes relacions dependran del capteniment independentista que tinguin els partits, efectivament. Dependran de si el seu projecte és ferm cap a la independència. Si ens trobem que hi ha una part que de seguida el que mira és fer fàcil que es pugui aplicar el que ens està dient l’estat espanyol, amb limitacions de temes tan sensibles com el català, evidentment això refreda perquè posa molt en dubte la seva efectiva voluntat d’independència i fins i tot de catalanisme. Això no va en la mateixa línia de les entitats que estem per la independència i per defensar el català i la nostra identitat.
Aleshores a curt termini per vostè quina és l’opció? No fer res? Desobeir?
Crec que aquí hi ha un espai de no haver actuat a favor del català. A l’hora que parlem d’actuacions concretes, i com és per exemple el que exigeix la sentència del TSJC, doncs no sé si s’ha posat sobre la taula això de dir, escolta, voleu parlar d’efectivitat i de percentatges? Doncs fem inspeccions. És aquesta la idea i veurem si aquest 75% es compleix i comencem aquí una línia diferent.
No sé si això s’ha fet, però el que està clar és que modificar les lleis no és el que demana la sentència del TSJC, això només facilitaria que es pogués fer el 25% de castellà i es pogués imposar, que és el que en definitiva vol el TSJC. Per tant, crec que aquest paraigua abstracte legal és sobreactuar en resposta a aquesta sentència tan limitadora de drets com és la del TSJC.
Quines advertències li ha fet Elisenda Paluzie en fer el traspàs de poder? Quina és la carpeta més difícil?
La carpeta més difícil és una que posa “fer la independència”. Aquesta hi és aquí davant de tot de la taula i és la més difícil. Hem estat parlant molt, no sabria dir exactament, crec que el que sí s’ha constatat ella és aquest necessitat d’anar en compte en ser engolits per estratègies que no responguin a la finalitat de l’entitat, que no siguin efectivament transparents o realment línia directa amb el nostre objectiu i no deixar-nos embolcallar amb pactes estranys que no porten al que volem. Ella això ho ha tingut molt clar. Ella i tota l’assemblea han mantingut de forma molt ferma l’estendard de la independència possible i real, cosa que la resta de partits i un bon grapat d’entitats no han mantingut. I aquest és l’estendard que fem i farem ara que la pandèmia ens deixa i portem temps de repressió i veiem que no para. Veiem que si no fem res tampoc ens la traurem de sobre. Intentarem fer i farem aquest embat.
Des d’on és més possible fer la independència? Des del Govern o des d’una entitat?
Si és un independentista que fa per la independència, a tot arreu farà molt bona feina i serà molt útil i molt important i definitiu per la independència. El més rellevant és fer cadascú el que en consciència pensi que pot fer per la independència, més que dir als altres el que han de fer. Això és també el que pretén l’ANC i el seu full de ruta. No ens agrada què fan, però què podem fer nosaltres. Doncs donar una opció en aquests moments de democràcia que tothom es mobilitzi, estudiem els temes i diem què hi ha darrere, fem una valoració, intentem ser transparents, dir la veritat i ser honestos amb nosaltres mateixos. Crec que aquesta és la millor feina que pot fer tot independentista per la independència.
S’han posat en contacte amb vostè partits independentistes i l’han emplaçat ja a reunir-s’hi?
Hi ha hagut moltes felicitacions i molts contactes des del món polític també, però no cap oferiment de reunió ni molt menys i jo crec que està bé que sigui així perquè jo crec que mantenim posicions, de moment i si no es canvia el rumb, separades i per tant ens parlem a través dels temes que tenim sobre la taula.
Això vol dir que no veu necessària una reunió amb els partits independentistes?
L’ANC es relaciona amb els votants, amb la gent, aquesta és la força. Els votants voten a partits, són ciutadania, som gent que podem ser independentistes i que també són el que busquen els partits com a votants. Però la nostra relació és amb la gent i amb el compromís de la gent que vol la independència i aquesta és la nostra relació. Si els partits fan projectes independentistes i estan per resoldre problemes i anar cap a la independència i tenir un projecte clar evidentment ens hi trobarem perquè anem en la mateixa direcció. Si no anem en la mateixa direcció també ens trobarem perquè nosaltres hi anirem i si ells hi són molt bé i si no hi són hi anirem igual i si cal passar per sobre també es farà.
Creu que els partits del Govern haurien de ser a la capçalera de la manifestació del proper 11 de setembre al seu costat?
Avui mateix no, avui no és un bon dia per això… m’agradaria molt que això girés i que fos aixì perquè crec que no ens sobra ningú. Polítics fermament compromesos i amb un projecte clar per la independència seria un gran regal pel país.
Així doncs l’ANC no convidarà els partits aquest 11 de setembre?
Ara mateix no m’imagino els partits a la capçalera de la manifestació de l’11-S. No és una decisió meva, ja es decidirà, ara tampoc sé bé els mecanismes, però sembla estrany que en aquests moments es pugui arribar a una decisió en aquest sentit.
JxCat ha demanat aquesta setmana a Pere Aragonès que constitueixi la direcció estratègica col·legiada de l’independentisme. Si vostè es trobés amb Aragonès ara també li ho demanaria?
Són les bases de l’ANC que ho haurien de decidir. Però en aquests moments el full de ruta per la independència amb nosaltres està bastant traçat i el que no volem és anar a taules que entretinguin el tema. Si realment es veu un tarannà que es vol anar per la independència hi serem, però primer ens han de convèncer de que això efectivament va seriosament. El mateix dia que s’aprova una llei com la del català que s’ha pactat, no és un bon moment per dir ara asseiem-nos perquè farem la independència. Això no té gaire credibilitat. En tot cas ho han de decidir les bases de l’ANC.
Després del pacte del català, amb partits més enllà dels independentistes, el president del Govern ha dit que vol continuar treballant per consensos amplis. Li sembla bé?
Veig que amb aquest pacte del català el PSC i el govern espanyol socialista ha marcat un gol. Em sembla que és una mala notícia anar fent la gara-gara d’aquesta manera a aquests projectes que venen clarament d’aquestes polítiques espanyoles que tenen com a finalitat, com en aquest cas, reforçar el castellà a Catalunya. A nosaltres en sembla que els pactes no poden anar pel bon camí si inclouen partits que clarament estan molt lluny de voler la independència de Catalunya, ans al contrari, el que volen és una assimilació cada vegada més gran amb Espanya. Això crec que, després de tot el tema de Pegasus, em sembla molt frívol dir que el que ara es potenciarà és un pacte amb aquesta gent. Em sembla que va en contra direcció del que pretén l’ANC i cap a on va l’ANC.
Creu que els independentistes es divideixen per categories en funció de les diferents disposicions a fer o no fer per la independència?
Si independentista és qui té un projecte per fer la independència només hi ha una categoria d’independentista.
I els que no tenen projecte no ho són?
Llavors hi ha gent que es diuen que són independentistes i que potser els sembla un somni bonic. Aquests són independentistes, però de somni bonic, que no volen la independència. Llavors de vegades no ens acabem d’entendre. Si ens diem que som independentistes i tenim un projecte per fer la independència fem-la, és seriós. L’estat espanyol no menteix, diu que no fa diàleg, l’estat des de primer moment ha dit que no vol ni pot dialogar sobre autodeterminació, referèndum, amnistia… No vol. Ho té tot lligat, tribunals, legislatiu, executiu, és més, ens han dit que no podem ni parlar-ne dins del Parlament de Catalunya.
9 
3 