El conseller d’Interior, Joan Ignasi Elena, pot acabar la feina que va començar Montserrat Tura i aprovar abans que acabi la legislatura la nova llei de la Policia de Catalunya. Un projecte que han intentat Ramon Espadaler, Jordi Jané, Miquel Buch i Miquel Sàmper. Finalment, un equip dirigit per Amand Calderó, –coordinador de sistemes de seguretat pública– ha enllestit un projecte de bases i un esborrany d’articulat per tal de presentar-lo als grups parlamentaris abans que acabi setembre, i explicar-lo en quatre actes, un en cada demarcació, durant el mes d’octubre. El paper de les policies locals, l’orientació de la policia governativa, la incorporació dels agents rurals o la proximitat són els grans conceptes que acompanyen el text.
El document, segons ha pogut saber El Món de fonts d’Interior, s’exposarà públicament per tal d’incorporar demandes dels actors implicats, societat civil i organismes, així com les conclusions de la comissió d’estudi parlamentària sobre el model policial, que s’han d’aprovar abans de desembre. De fet, l’ordre públic és un dels apartats que el departament vol treballar amb més detall. L’equip del conseller ha batejat el nou text com la Llei del Sistema de Policia de Catalunya. “És un canvi de paradigma que busca incorporar conceptes com la seguretat pública i la seguretat humana”, indiquen les mateixes fonts.
Un nou concepte policial
La tria de Calderó per part del gabinet del conseller venia precedida per la feina que ell mateix havia portat a terme als serveis penitenciaris de la Generalitat. És a dir, incrementar els serveis de reinserció i humanitzar les presons, amb una política penitenciària concreta i desenvolupada des del punt de vista social. Així, l’equip de Calderó ha enllestit un document de bases de 16 punts i té a punt un esborrany d’articulat “obert i flexible” per incorporar les aportacions que sorgeixin d’un procés obert de “participació pública”. Al capdavall, el nou text pretén endreçar el magma jurídic del sistema de seguretat i policial de Catalunya on ara conviuen la llei 16/1991, de les policies locals; la llei 10/1994, de la Policia de la Generalitat – Mossos d’Esquadra; la llei 4/2003, d’ordenació dels sistema de seguretat pública de Catalunya; i la Llei 10/2007, de l’Institut de Seguretat Pública de Catalunya.
Entre aquests 16 punts del document de Calderó, hi ha línies mestres com ara definir la “legitimitat” dels cossos policials i les seves funcions o impulsar sistemes integrats i protocol·laritzats de “rendició de comptes” i “transparència”. Idees com la “proximitat”, “territorialitat” i la participació ciutadana s’incorporen a l’esquelet de la futura llei, sense oblidar el paper en la “seguretat global”. “L’avaluació continuada” de la policia i les seves actuacions o els àmbits concrets que ha de regular la llei són punts especialment subratllats en el text que es presentarà tant als grups parlamentaris com als sindicats i associacions professionals i les entitats municipalistes, com ara l’Associació Catalana de Municipis i la Federació Catalana de Municipis.
El paper de les policies locals: “fusió freda” amb els Mossos
El document, d’arrel molt tècnica, perfila ja una de les qüestions més polèmiques que van patir els projectes de 2006 i de 2010. En concret, el paper de les policies locals i les guàrdies urbanes, que sumen un total de 216 policies. El projecte preveu una mena de “fusió freda”, és a dir, que tant policies locals com Mossos d’Esquadra s’integrin en un “mateix sistema de policia” però amb “absolut respecte a l’autonomia municipal”. “El debat de la unificació s’ha plantejat”, admeten les mateixes fonts, perquè és “l’única manera de poder treballar amb criteris de seguretat pública”.
És una posada al dia de l’equivalència funcional entre els cossos de policia de Catalunya i s’alliberarà molts ajuntaments dels costos afegits de mantenir una policia local. Ara cal acabar d’aclarir la fórmula del finançament d’aquestes policies. Això es traduiria en el manteniment tècnic i personal entre els consistoris i el departament d’Interior, com s’està portant a terme en el pla d’obertura de deu comissaries de proximitat -com la presentada fa una setmana a Manresa.
En aquest sentit, la idea de fons és tenir una “funció pública policial sistematitzada”. Per començar, hi ha d’haver igualtat en la “selecció i la formació” i en detalls com ara la uniformitat, però és clau compartir els sistemes d’informació i sobretot, la col·laboració per generar intel·ligència policial. En aquest marc, els tècnics d’Interior raonen que serà “molt important” l’opinió de la Guàrdia Urbana de Barcelona o l’Hospitalet del Llobregat, que han sistematitzat el treball conjunt a través de les Juntes de Seguretat Local.
Els agents rurals i els vigilants
Aquesta homologació entre policies també inclou el Cos d’Agents Rurals (CAR) que Elena va incorporar a Interior a les primeres de canvi. Un cos molt arrelat al territori, amb funcions de policia administrativa i judicial, que genera molta informació i té grans àrees de responsabilitat. De fet, la suma del CAR a Interior ha augmentat en 500 els efectius distribuïts al territori, tot i que el ministeri de l’Interior encara manté un judici obert contra la possibilitat que vagin normalment armats durant la feina.
La llei també té com a objectiu resituar i aclarir els papers dels vigilants municipals, la ventafocs del sistema policial de Catalunya. De fet, l’Associació de Guàrdies, Agents o Vigilants municipals de Catalunya va celebrar una convenció el passat 19 de juny a Riudoms on va reivindicar el seu paper i va apostar per un reconeixement en la futura llei de policia de Catalunya. Tot plegat la nova llei busca establir un nou concepte de “policia de Catalunya”.
9 
1 