Puigdemont recupera presència amb les llistes de Junts per al 23-J

“Ja van intentar que no fos així, però no se n’han sortit”. És un dels comentaris compartits per una de les persones que millor coneix l’arquitectura de Junts per Catalunya. Un comentari sobre la llista electoral que els juntaires presenten el pròxim 23 de juliol a les eleccions espanyoles. Una candidatura farcida de puigdemontistes i que defensa un argumentari de bloqueig de l’Estat i de denúncia continuada dels poders espanyols contra l’independentisme. Míriam Nogueras, Pilar Calvo, Eduard Pujol, Josep Pagès i Aleix Sarri són noms del cercle de Puigdemont, als quals s’afegeix el d’Antoni Castellà, cap de cartell al Senat i un dels ferms defensors del Consell per la República. 

De fet, el punt de partida el va marcar el mateix Carles Puigdemont el dia que l’executiva de la formació decidia l’inici del procés de primàries internes. Sense donar temps a una presentació oficial com a candidat de Jaume Giró –l’home de Jordi Sànchez, i diametralment oposat a l’estratègia de Nogueras al Congrés–, el president a l’exili piulava una fotografia amb la candidata, advertint que ja estaven “preparats” per als comicis. No era només una benedicció, sinó un posicionament clar que ha marcat la composició de les llistes.

Quan va ser l’hora de posar en marxa el mecanisme de primàries, una executiva dirigida amb mà ferma pel secretari general, Jordi Turull, va acordar una campanya de mínims, en què només es triaria el cap de llista de cada circumscripció electoral i es faria sense debats públics. Condicions que no eren les que convenien a Giró i en què Turull actuava en estreta coordinació amb Puigdemont. I, dos dies després, el mateix Giró anunciava que es retirava de la cursa per ser candidat i explicava sense embuts que l’hi havia demanat el mateix president a l’exili. Una estratègia que reforça el lideratge de Puigdemont dins del partit –i més després que no s’hagi fet cap acord amb el PDeCAT– malgrat que ja no hi té cap càrrec orgànic des que en va deixar la presidència ara fa un any, al congrés d’Argelers.

Unes llistes de plena confiança del president a l’exili

Míriam Nogueras (Dosrius, Maresme, 1980), prové de l’empresa familiar del tèxtil. De fet, les seves primeres opinions públiques polítiques van ser des del Cercle Català de Negocis, una patronal independentista que es va fundar a l’inici del Procés. Nogueras va ser regidora independent de CDC a l’Ajuntament de Cardedeu. Jordi Turull, que l’any 2016 maniobrava amb Miquel Buch per fer-se amb la direcció del partit que havia de néixer després de les exèquies de CDC, la va captar. El fracàs de l’operació All i oli, és a dir, quedar-se amb el partit amb Turull com a secretari general i Buch com a secretari d’organització, va fracassar per l’aliança entre els rullistes, de Josep Rull, i la JNC de Marta Pascal i Sergi Miquel, que va entronitzar un colideratge fallit de David Bonvehí i Marta Pascal al capdavant del PDeCAT. 

Va ser en la segona assemblea de la formació que Nogueras va ser escollida vicepresidenta del PDeCAT, en un conclave convuls on fins i tot va aparèixer un grup freelance que va obtenir el 30% dels vots. Nogueras era la dos de Bonvehí, però la parella a la força va durar més aviat poc. Nogueras es va donar de baixa del PDeCAT i va començar a escriure la seva pròpia història com a líder dels juntaires a Madrid, entre les convulsions de la repetició d’eleccions i la moció de censura que va portar Pedro Sánchez a la Moncloa. Nogueras, de verb contundent, ha estat la cara oposada de l’independentisme d’ERC al Congrés comandat per Gabriel Rufián. 

Pilar Calvo (Barcelona,1960). Periodista històrica de Catalunya Ràdio i les retransmissions del Barça d’en Puyal, així com de TV3. Va arribar a les llistes de Junts amb la crida de Puigdemont per a les eleccions del 155, les del 21 de desembre de, 2017 al Parlament de Catalunya. Posteriorment, va ser candidata al Congrés amb Laura Borràs com a cap de llista. De fet, la va substituir quan va deixar l’acta per ser la candidata de Junts a la presidència de la Generalitat a les eleccions conegudes com les del 14-F, les que donarien el famós 52% del vot a l’independentisme. Calvo és un dels referents puigdemontistes al Congrés.

La novetat que s’integra a les llistes és Eduard Pujol, número 3, un periodista de la vella escola que va arribar a dirigir RAC1. De fet, en va ser un dels responsables de l’èxit que encara manté l’emissora com a líder a Catalunya. Pujol (Martorell, 1969) va començar la seva singladura política com Calvo, en les eleccions al Parlament del 2017. Va ser el seu portaveu parlamentari. Però, a finals d’octubre del 2020, va haver d’abandonar l’escó després de ser denunciat internament, en òrgans del partit, per assetjament. Unes denúncies que no han arribat mai al jutjat. El cas s’ha capgirat com un mitjó i ara la jutgessa empaita les dues denunciants. En una entrevista aquest dissabte al programa polític Aquí Parlem, de RTVE, Pujol assegurava que no desitjaria a ningú el procés que ha patit. La nova aventura política l’ha obligat a deixar el programa Fax de 8TV. Amb Calvo, ha compartit feina en la mateixa empresa, el grup de clubs esportius DIR. 

Més enllà de Barcelona, també

Sens dubte, Marta Madrenas (Girona, 1967) és una persona de màxima confiança de Puigdemont. Advocada especialitzada en dret de la propietat, exalcaldessa de Girona i actual diputada de Junts per Catalunya. Madrenas va arribar com a número 3 de Puigdemont a les eleccions municipals del 2015 i, quan va ser investit president de la Generalitat, va arribar a l’alcaldia després del fiasco de l’operació Albert Ballesta, possiblement un dels nyaps polítics més incomprensibles dels inicis de la carrera presidencial de Puigdemont. Madrenas serà la cap de llista per Girona.

Josep Maria Cruset (Riudoms, 1975) és un enginyer químic que encapçalarà la llista de Junts per la demarcació de Tarragona. Funcionari de la Diputació i molt relacionat amb la Universitat Rovira i Virgili. Va ser alcalde de Riudoms i president del Port de Tarragona. Tan pròxim a Puigdemont com a Turull. 

El cap de files per Lleida, Isidre Gavín (Barcelona, 1963) és possiblement més rullista que no pas Puigdemontista, però el trio Rull-Turull-Puigdemont és actualment una maquinària que funciona a ple rendiment: lluny dels anys en què Rull i Turull competien pel poder al PDeCAT, ara són un tàndem fort, molt connectat amb Waterloo. Enginyer tècnic agrícola, Gavín va néixer a Barcelona, però a 17 anys se’n va anar a viure a Ponent. Gavín prové del poder territorial de CDC, va presidir la Diputació de Lleida del 2003 al 2007 i va ser un dels impulsors per tal que la Paeria regulés l’ús del burca a la capital del Segrià quan n’era regidor. Ex director general de Cimalsa i secretari de Mobilitat quan Damià Calvet va ser conseller de Territori.