El resultat de les eleccions generals del 27-J no han estat bons per a l’independentisme, que ha perdut 9 diputats al Congrés -ha passat de 23 a 14 escons-, més de 600.000 vots respecte a les eleccions del novembre del 2019 i ha vist com PSC i Sumar – En Comú Podem passaven a ser primera i segona força respectivament relegant a ERC al tercer lloc. Junts s’ha vist superada en vots pel PP i la CUP no ha obtingut representació. Esquerra, per la seva banda, no és capaç de frenar la sagnia de vots, malgrat que Gabriel Rufián vulgui treure pit per mantenir-se com a primera força independentista per un grapat de vots.
Els republicans estan obligats a fer autocrítica més aviat que tard després dels mals resultats assolits a les municipals i en aquesta cita electoral, on han passat de primera a tercera força política, s’han deixat 400.000 vots pel camí i han perdut sis diputats. L’any i mig que els queden al Govern es pot fer molt llarg amb només 33 diputats.
Tanmateix, l’aritmètica parlamentària resultant d’aquests comicis ha deixat la clau de la governabilitat en mans dels 7 diputats aconseguits per Junts per Catalunya, però, com ja han advertit durant la campanya i en la nit electoral, no posaran facilitats per investir Pedro Sánchez i ja han marcat l’autodeterminació i l’amnistia com a línies vermelles per asseure’s a negociar amb el PSOE. A més a més, si Junts i ERC no aconsegueixen teixir una unitat estratègica que ara mateix no existeix, la força dels juntaires també serà menor.
Amb aquest panorama, no es pot descartar l’escenari de repetició electoral perquè, segons els analistes, ni Junts rebaixarà les seves pretensions per permetre que Sánchez continuï a la Moncloa, ni els socialistes, com ja han manifestat alguns dirigents del partit, no s’obriran a negociar les demandes del partit de Laura Borràs si Jordi Turull.
El professor de ciències polítiques de la UOC Marc Guinjoan considera “esperpèntics” els resultats electorals assolits per l’independentisme perquè, segons ell, tornen el sobiranisme a uns resultats de fa 40 anys, quan el moviment “no estava estructurat”. “Són més dolents del que es podria esperar” i remarca que només obtenen el 27% dels vots, diu el politòleg de la UPF Toni Rodon, que es pregunta “si encara baixaran més en les pròximes eleccions”. En aquest sentit, el catedràtic de Ciència Política de la UB Jordi Matas assenyala que les forces independentistes han de fer un balanç “molt negatiu” d’aquests comicis perquè hi ha hagut una pèrdua “extraordinària” de vots fruit de “d’aquesta mala manera de gestionar el que va ser el post 1-O”. “Aquests sis anys han anat desgastant les forces independentistes“, sentencia.
Junts no renunciarà a les seves demandes
Els tres analistes veuen molt complicat que Junts per Catalunya i el PSOE assoleixin un pacte per permetre que Pedro Sánchez segueixi a la Moncloa i recorden que la formació independentista ha estat molt clara durant la campanya, fixant l’autodeterminació i l’amnistia i remarcant que no facilitaran la governabilitat d’Espanya “a cambio de nada“, com va dir la nit electoral la cap de llista de Junts, Míriam Nogueras. Matas exposa que el PSOE no estarà disposat a cedir en cap de les dues demandes i apunta que “si Junts es manté coherent amb el que ha dit fins ara, perquè no hi té gaire a perdre, tampoc renunciarà a les seves demandes”.
Rodon apunta que una possibilitat seria negociar “alguna cosa que no s’anomeni amnistia, però sigui una amnistia de facto” i el mateix podria passar amb el referèndum perquè, segons assenyala, hi ha experiències en política comparada que poden il·luminar el camí, com ara “demanar un referèndum sobre una altra cosa que s’assembli a la independència, però que no ho sigui”. D’altra banda, especula amb la possibilitat que negociïn amb l’alcaldia de Barcelona, però no creu que els actors s’avinguin a això; o amb la possibilitat que el PSC votés Junts en unes eleccions al Parlament encara que la formació de Borràs no quedés primera.
D’altra banda, Guinjoan creu que hi haurà “una mica de soroll de sabres” dins del partit perquè l’exalcalde de Barcelona, Xavier Trias, ja ha dit que s’ha de negociar, mentre que Míriam Nogueras, segons ell, “no deixa de ser una persona de l’òrbita de Puigdemont” i creu que aquest sector es mostrarà “reticent” a negociar amb els socialistes espanyols. Tots coincideixen, en més o menys mesura, a dir que o una de les parts cedeix o anem un altre cop a eleccions i, segons Guinjoan, amb el risc “aquest cop sí, d’una coalició PP i Vox”.
Esquerra voldrà guanyar temps sense moure’s del seu plantejament
Els experts creuen que Esquerra Republicana, malgrat els mals resultats de les municipals i aquestes eleccions espanyoles, no canviarà la seva estratègia a Madrid de negociar amb el PSOE i intentarà guanyar el màxim de temps possible per esgotar la legislatura a Catalunya i convocar eleccions al Parlament perquè per a ells, segons apunta Toni Rodon, ara no és una bona època per fer eleccions. Matas va una mica més enllà i creu que els republicans poden optar a Madrid per passar de l’abstenció al vot favorable a Sánchez, una opció que veu “coherent” amb el que ha anat fent aquests anys, que és garantir l’estabilitat governamental espanyola i pactant amb el PSOE.
D’altra banda, Marc Guinjoan és més contundent amb els republicans, critica l’estratègia comunicativa del partit tancant files perquè és una lectura “interessada i poc intel·ligent” i creu que la formació d’Oriol Junqueras ha quedat “totalment retratada” després d’una legislatura que s’han “enfangat” participant en la governabilitat d’Espanya. Tanmateix, destaca que han aconseguit coses “valuoses” com els indults perquè “han restat molt de patiment personal i Junts s’ha vist beneficiat d’això”. “Si el senyor Turull està al carrer és gràcies a ERC“, destaca.
Sense unitat estratègica
Tant Toni Rodon com Jordi Matas veuen molt difícil que ERC i Junts pactin un full de ruta a Madrid, ja que els primers busquen fórmules més pactistes que els segons. Matas opina que la formació de Borràs i Turull parteix d’un model que “va més en consonància amb la filosofia de l’1-O” mentre que els republicans continuaran amb la “mateixa filosofia pactista de negociar amb el PSOE”.
El politòleg de la UPF, Rodon, creu que la possibilitat d’aquest escenari és “baixa”, però creu que l’independentisme gaudiria d'”un poder de negociació més gran” enfront del PSOE si tots els agents s’avinguessin a parlar i pactar unes condicions per investir Pedro Sánchez. Tot i això, considera que la lògica electoral de competició que hi ha entre Junts i ERC fa “bastant inviable” aquest escenari.
Com queda la CUP?
Els analistes, en canvi, no es posen d’acord sobre per què la CUP s’ha quedat sense representació al Congrés. Mentre Matas ho atribueix a un “toc d’alerta” per una política “erràtica” i una “actitud més tèbia” aquests últims anys, Guinjoan ho defineix com una de les sorpreses de la nit que “costa d’explicar” perquè Albert Botran no ha fet una mala campanya. “És un mal resultat que una mica confirma el que ja havia passat a les municipals”, resumeix el politòleg Rodon.
D’altra banda, el catedràtic de Ciència Política de la UB Jordi Matas apunta que els anticapitalistes, que perden visibilitat i recursos, podran sobreviure sense representació a Madrid perquè per a ells no és essencial tenir-ne: “El seu terreny privilegiat és el local i en unes eleccions catalanes, quan n’hi hagi, segur que obtindran representació”. “En canvi, el PDeCAT penso que està mort“, postil·la.
La repetició electoral
La repetició d’eleccions al Congrés és un escenari gens descartable a hores d’ara, però els analistes coincideixen que el resultat seria similar als que hi ha hagut aquest 23 de juliol sempre que, assenyala Matas, no hi hagi alguna cosa que sacsegi el moviment independentista. Per a Marc Guinjoan, sembla “difícil” que el moviment independentista caigui més avall del 27% dels vots obtinguts en aquests comicis. “Els escenaris de repetició d’eleccions a Catalunya canvien poc” el dibuix, resumeix.
Rodon, que dona per fet que Junts patirà una pressió mediàtica per “terra, mar i aire” per evitar la repetició d’eleccions, creu que un factor clau en aquest escenari és el votant de Junts perquè si tots els partits menys ells arriben a un acord “podria ser que això perjudiqués el partit en les eleccions potencials que podrien haver-hi a finals d’anys”. “Tot depèn a qui s’atribueixin les culpes a Catalunya de la repetició electoral”, resumeix el politòleg.
L’abstenció i els 700.000 vots perduts
Els analistes polítics assenyalen que part dels vots que ha perdut l’independentisme en aquesta contesa electoral pertanyen a l’abstenció, però Toni Rodon deixa clar que “si agafem tota la gent que s’ha abstingut no és tanta com els vots que perden els partits independentistes” i això, segons ell, indica que votants independentistes han triat altres opcions. Jordi Matas afegeix que pot ser que exvotants d’ERC i Junts hagin votat a l’abstenció, però considera que les consignes independentistes a favor de l’abstenció “no han acabat de funcionar”. Tot i això, és de l’opinió que “l’abstenció de l’independentisme se l’han guanyada a pols els partits”.
Finalment, Marc Guinjoan ha alertat d’un “cert replegament identitari a l’interior del país” i ha criticat la deriva “pseudo-extrema dreta” que està agafant part de l’independentisme i que interpel·la el moviment perquè “no ens porta enlloc”. “Això s’està imposant en certes zones del país i preocupa que la desafecció pugui anar acompanyada d’actituds de fer servir notícies falses, negacionisme del canvi climàtic, xenofòbia, etc. Al final, diguem-ne, el pinyol d’Aliança Catalana”, ha advertit.
6
1
