L’extrema dreta de Marine Le Pen va guanyar ahir les eleccions legislatives a la Catalunya Nord superant al partit del president francès, Emmanuele Macron, (La República en Marxa) i el partit d’esquerres de Jean-Luc Mélenchon, Grup de la França Insubmissa. En aquests sentit, el partit de Le Pen s’emporta les quatre circumscripcions que conformen la Catalunya Nord, amb una participació que no ha arribat al 50% en cap dels quatre districtes electorals.
De fet, l’extrema dreta ja liderava 1 de les 4 circumscripcions. A la primera circumscripció, que conforma el departament dels Pirineus Orientals, situat a la regió d’Occitània i composta per ciutats i pobles com el Rosselló o part de Perpinyà, l’ultradretana Sophie Blanc, amb el 53,9% dels vots, ha superat al candidat macronista, Romain Grau, amb una diferència de 10 punts i amb una participació del 44,4%. De fet, Romain Grau havia donat suport a l’exili català, per tant, es tracta d’un aliat que perd l’independentisme.
Una participació que no supera el 50%
En referència a la segona circumscripció, que la conformen ciutats i pobles del notd com Sornià o Sant Llorenç de Salanca, la candidata ultradretana, Anaïs Sabatini, ha obtingut 26.682 vots, el 661,2%, davant la macronista Frédérique Lis, amb 16.897 (38,8%), i amb una participació ha estat del 46,0%. Així doncs, l’extrema dreta continua governant en un departament que ja pertanyia a Reagrupament Nacional.
La tercera circumscripció l’ha guanyat Sandrine Dogor-Such, del Reagrupament Nacional amb 19.299 sufragis (54,1%), i serà la nova diputada del districte, després d’haver derrotat Nathalie Culell, candidata de l’esquerra (NUPES), que ha rebut 16.368 vots, el 45,9%. Aquest escó pertanyia a la República en Marxa d’Emmanuele Macron, però el seu candidat, Pierre Bataille, ha quedat tercer, lluny de participar a la segona volta. Es tracta d’una circumscripció conformada per ciutats com Prades.
Apunta un mandat inestable per a Macron
L’ultradreta també conquereix una circuscripció que era fins ara macronista. Michèle Martínez, ha aconseguit 24.332 vots, el 56%. Sébastian Cazenove, de la majoria presidencial, Ensemble!, n’ha rebuts 18.905, el 43,7%. La participació ha estat del 47,2%. Prats de Molló, a tall d’exemple, forma part d’aquest departament.
En termes estatals, han estat unes males eleccions legislatives per part del partit de Macron. Tot i ser la primera força, ha perdut la majoria absoluta de 289 diputatats i n’ha obtingut 246. La Nova Unió Popular Ecològica i Socialista, que es tracta de la candidatura unitària de les esquerres impulsades per Mélenchon, n’ha obtingut 142, mentre que la revelació ha estat el partit de Marine Le Pen, que ha passat de 8 escons l’any 2018 a 89 representants. Així doncs, queda un panorama que apunta inestable per al govern francès, que haurà de buscar suports fora el seu partit per poder tirar endavant accions legislatives.