La consellera de Justícia, Lourdes Ciuró, ha assegurat avui al Parlament de Catalunya que el Govern de la Generalitat exigirà que els professionals tinguin el C1 de català, com a mínim. Ha comparat la situació al País Valencià, on ja s’aplica aquesta norma. Ara es demana el nivell B2 i l’objectiu de la consellera és equiparar-se al nivell que tenen els estudiants quan acaben l’escolarització.
Alhora, Ciuró ha explicat que en els pròxims 4 anys es convocaran 2” places anuals per a jutges i fiscals amb una valor pròxim al del salari mínim interprofessional. La conselleria vol facilitar que puguin exercir a Catalunya, guanyar en estabilitat i que coneguin la llengua catalana.
El català, poc utilitzat a la justícia
De fet, només un 14% dels catalans que van presentar demandes judicials van sol·licitar l’any 2021 que se’ls fessin totes les notificacions en català. És el que va assegurar el president del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), Jesús María Barrientos, qui també va explicar que menys del 7% de les demandes es van presentar en català.
Alhora, una de les polèmiques que hi ha hagut sobre el català és la sentència que obliga a utilitzar el 25% de castellà a les aules de les escoles catalanes. S’hi van detectar més de 50 faltes d’ortografia en les 15 pàgines que ocupa la sentència.
De cada 100 sentències, 7 són en català
De fet, a la justícia, el català s’hi utilitza ben poc. De cada 100 sentències que es fan públiques, no arriben ni a 7 les redactades en català. Alhora, dels 376.627 usuaris que sol·liciten rebre les notificacions en català, es troben que el jutge segueis comunicant en castellà un 81% del total.
Només un 14% dels jutges tenen el nivell C1 de català, que és el que obtenen els estudiants quan acaben l’ESO. Pel que fa als fiscals, només el té un 9%, mentre que el grau de coneixement és del 25%.
3 
