La indústria audiovisual catalana resisteix bé els reptes que se li han a anat presentant i està superant l’envestida de la pandèmia que va fer caure en picat els ingressos publicitaris, però la transformació del sector “no s’ha acabat” i cal “bastir estratègies de futur” perquè no es quedi enrere. Aquest és el diagnòstic que ha fet la vicepresidenta del Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC), Rosa Maria Molló, en presentar l’informe L’audiovisual a Catalunya 2021.
En un acte que ha omplert la sala principal del Col·legi de Periodistes, Molló ha desgranat aquest dijous al vespre les dades que defineixen la situació del sector: 3.609 empreses –342 de les quals, emissores de ràdio i cadenes de televisió– que donen feina a 31.000 professionals i que l’any passat van facturar 6.700 milions d’euros. “Una xifra equiparable a la facturació del sector farmacèutic”, ha destacat la vicepresidenta del CAC. També ha ressenyat el gran consum audiovisual que hi ha a les plataformes, tant les públiques –com la de TV3, la de TVE, i el servei a la carta de la Xarxa de Comunicació Local– com a les privades, amb més de 9 milions de subscriptors a Catalunya l’any passat.
Malgrat aquesta visió optimista que ha volgut transmetre –”els que em coneixen saben que m’agrada veure sempre el got mig ple”, ha dit–, Molló també ha assenyalat els reptes a què s’enfronta el sector de l’audiovisual a Catalunya. Per a la vicepresidenta del CAC, aquests desafiaments són quatre: la necessitat d’avançar en les adaptacions legals per permetre l’activitat reguladora adaptada als nous temps, cosa que considera que s’està fent ja amb les noves lleis de l’audiovisual, l’estatal i la catalana; la urgència de donar claus a la ciutadania “perquè estigui més formada i sigui crítica” a l’hora de consumir continguts; el reforç professional als periodistes davant la desinformació; i les esmentades estratègies de futur, ja que “no tots els operadors sobreviuran” i cal que “d’aquest moment de transformació en surtin més forts el sector i la societat”.
Josep Cuní repassa amb ulls crítics la situació de l’audiovisual
Un altre dels atractius de l’acte organitzat pel CAC ha sigut la conversa mantinguda pel president de l’organisme, Xevi Xirgo, amb el periodista Josep Cuní, que, amb 50 anys de carrera, s’acomiada aquest divendres del seu programa a SER Catalunya, després de quatre temporades, i inicia una nova etapa apartada de “la narració dels fets diaris”, de la qual no ha volgut donar més pistes.
En un ambient distès en què no s’ha mossegat la llengua, Cuní ha sigut crític amb la situació de l’audiovisual en alguns aspectes que el preocupen. Un dels que ha subratllar més ha sigut el del sistema de mesurament de les audiències, que segons ell és defectuós, especialment a la ràdio, el sector en què més ha treballat i on ara s’acomiada. L’estudi general de mitjans (EGM) que tres cops l’any fa públiques les audiències de cada mitjà, es fa a través d’una enquesta. “Tothom és molt crític amb el mesurament de l’audiència de televisió, perquè tothom diu que no coneix ningú amb audímetre a casa seva. Doncs amb la ràdio se suposa que fan enquestes, no em digueu que no és un funcionament anacrònic”, ha dit.
Segons Cuní, “tothom sap que les audiències que es donen no són certes, però hi ha la convenció d’acceptar-les, ningú diu res, són per fer-se propaganda i vendre publicitat”. En aquest punt Xirgo l’ha burxat. “No pot ser que quan ets líder d’audiència et semblin bé i si no n’ets és quan ets crític amb el sistema?”, li ha preguntat. “No és ben bé això. Cada vegada, tothom que guanya un oient es creu l’EGM, i tothom que en perd un n’és crític”, ha respost Cuní fent un driblatge a l’entrevistador. Amb tot, no ha tingut cap problema a reconèixer que ell havia estat líder d’audiència –a Catalunya Ràdio– i que en etapes posteriors ha deixat de ser-ho. Per a Cuní, el problema de la falta de “paciència” de les empreses periodístiques, públiques i privades, amb les audiències és que impedeix donar temps als programes perquè es consolidin. I, tot plegat, perquè l’EGM és “paraula de facturació”. A la sala, entre els primeres files de convidats, l’escoltava Jaume Peral, actual director de RAC1, emissora líder d’audiència des de fa anys.
Els egos de les estrelles mediàtiques
El fuet de Cuní ha caigut també sobre els egos de les estrelles mediàtiques. Ha sigut culpa de Xirgo, que li ha llançat la pregunta sobre si als líders d’audiència “els pugen els fums al cap”. “La resposta és sí. I amb la televisió encara és pitjor, perquè et coneixen als restaurants i pel carrer i et sembla que levites”, ha admès. “Per això, és “molt sa arribar a casa i que et diguin, ‘Josep, al súper’, i al cap d’una estona estàs comprant paper de vàter”, ha afegit. Aquest moment ha estat un dels que ha arrencat una rialla a la sala.
“Ja sé que faig nosa”: el “paleta” de la informació es nega a plegar
Tot i que ha costat, perquè el convidat s’hauria passat hores parlant, després de repassar amb ell també els perills de l’autocensura, del mal ús de les xarxes socials –”ens hi hem d’adaptar perquè no deixaran de ser-hi, però els periodistes n’hem de fer un bon ús”– i de molts altres aspectes de la professió, Xirgo ha aconseguit donar la conversa per acabada al segon intent. I Cuní –que s’havia definit com un “paleta de la informació”– encara ha volgut tenir l’última paraula: “Ja sé que faig nosa. Ho he assumit, m’ha costat però ho he assumit. Ja sé que hi ha una generació que empeny. Però quina culpa tinc de no sentir l’edat que diuen que tinc?”, ha rematat.
