El departament d’Educació ha enviat un escrit al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) en el qual explica tots els canvis normatius que la Generalitat ha posat en marxa en les últimes setmanes, però en cap moment menciona l’exigència d’impartir un 25% de les classes en castellà. Aquests divendres expirava el termini de dos mesos que el TSJC va donar per aplicar la polèmica sentència del tribunal.
En el seu escrit, Educació informa el TSJC que ERC, Junts, el PSC i els comuns han acordat una modificació de la Llei de Política Lingüística per tal “d’actualitzar la garantia d’assoliment de les competències lingüístiques d’acord amb el nou enfocament competencial del currículum i l’aplicació dels instruments de control, avaluació i millora del sistema educatiu”.
En paral·lel, el departament també comunica l’inici del desplegament normatiu del règim lingüístic i garanteix al tribunal que “ambdues llengües oficials, català i castellà, estaran contemplades en els projectes lingüístics de centre per tal d’assolir-ne el ple domini”, però en tot moment evita parlar de percentatges i es limita a repetir que tots els canvis es fan “d’acord amb l’evolució metodològica de l’aprenentatge i d’acord amb la realitat lingüística de cada entorn educatiu”.
El català en retrocés
L’escrit, de dues pàgines, menciona l’encàrrec al Centre de Recerca en Sociolingüística i Comunicació de la Universitat de Barcelona de fer una enquesta sobre la “realitat sociolingüística” dels centres educatius del país després que els darrers estudis alertin d’una “davallada progressiva en l’ús del català” a l’escola. Una idea que s’ha reforçat aquesta setmana amb la publicació de l’últim informe del Síndic de Greuges, que avisa del retrocés del català a l’escola.
El pacte in extremis d’ERC, JxCat, PSC i Comuns introdueix els canvis normatius necessaris per complir amb la sentència del 25% i garantir que l’aprenentatge de les dues llengües a totes les escoles, però deixa la responsabilitat als mateixos centres. El punt més polèmic és la modificació que estableix que el català “és la llengua normalment emprada com a llengua vehicular i d’aprenentatge del sistema educatiu”, però reconeix que “també és emprat el castellà en els termes que fixin els projectes lingüístics de cada centre”.
8 
10 
