Josep Lluís Trapero ja no és el cap dels Mossos d’Esquadra, però la seva empremta perdura. Tant que la CUP vol recuperar-la. El partit anticapitalista aposta perquè als desnonaments s’apliqui el mateix protocol que va aplicar Trapero durant la votació del referèndum per la independència de Catalunya l’1 d’octubre de 2017. La via Trapero, l’han anomenat. Una forma de fer que “va evitar danys greus”, va concloure l’Audiència Nacional, quan va absoldre el major. Una forma de fer basada en intervenir sense fer ús de la força i mitjançant el diàleg i la negociació.
La Generalitat es troba negociant amb el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) l’elaboració d’un nou protocol d’actuació davant dels desnonaments de famílies vulnerables. El text, que al qual ha tingut accés El Món, proposa aturar tots els llançaments de persones vulnerables, sempre que disposin d’un informe de vulnerabilitat social dels serveis socials del seu municipi, no disposin d’una altra llar on anar, estiguin a l’espera d’accedir a un pis social de la mesa d’emergència i que hagin iniciat una negociació amb la propietat, per mirar de trobar una solució a curt termini. La resposta del president del màxim òrgan judicial de Catalunya, Jesús María Barrientos, és un ‘no’. El mateix que va fer a l’octubre. Barrientos considera que la legislació existent, així com la moratòria dels desnonaments del govern espanyol, ja són suficients.
El text, pendent de l’acord amb el TSJC, però també de l’Ajuntament de Barcelona, dels Col·legis d’Advocats de Barcelona i dels Col·legis de Procuradors de Tribunals de Catalunya, en cap moment menciona els antiavalots dels Mossos d’Esquadra. Ni una sola paraula de la Brigada Mòbil (Brimo) o de l’Àrea Regional de Recursos Operatius (ARRO). D’aquesta forma, el que ha de ser el nou protocol, consensuat amb conselleries d’ERC i de Junts per Catalunya, com Presidència, Justícia, Interior i Drets Socials, no compleix el pacte assolit entre ERC i la CUP per la investidura del president Pere Aragonès, on es recollia el compromís explícit de no enviar ni Brimo ni les ARRO als llançaments de famílies vulnerables.
“Un punt més d’incompliment de l’acord”, diu la CUP
“Donarà compliment a l’acord de mínims amb la CUP?”, va ser la pregunta del diputat de la CUP Xavi Pellicer al president de la Generalitat, durant la sessió de control del passat 20 d’octubre al Parlament. “Toca treballar la proposta de protocol, i la pilota és a la teulada del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya“, va ser la resposta d’Aragonès. I mentrestant el protocol sense aprovar, la moratòria dels desnonaments amb data de caducitat –28 de febrer– i els llançaments continuen amb presència dels antiavalots. L’últim d’ells, el 20 de desembre, a cinc dies de Nadal i coincidint amb la destitució de Trapero com a major de la policia catalana. Aquell dia van fer acte de presència fins a 10 furgonetes de les ARRO, amb desenes d’agents uniformats, que van fer fora del pis al Carlos Berrocal i la seva mare de 77 anys. Un pis que havia estat casa seva durant 25 anys, fins que la propietat va canviar de mans i el 2017 va decidir no renovar-los-hi el lloguer, tot i que sempre havien pagat les mensualitats.
“Això s’havia de posar en marxa a l’estiu o a tot estirar a finals d’aquest any”, explica Pellicer a El Món. “És un punt més d’incompliment respecte de l’acord”, expressa. Tot i acceptar que el projecte necessités del vistiplau del TSJC, com ja va passar amb l’anterior acord, Pellicer assegura que sempre han expressat els seus dubtes a l’executiu català. És per això que han proposat aquesta via alternativa, un cop constatades les diferències amb el president del màxim òrgan judicial del país. Sobre la via Trapero encara no han rebut resposta per part del Govern, diu el cupaire.
El partit anticapitalista sosté que la Generalitat disposa de “preceptes legals” per deixar d’enviar antiavalots als desnonaments de famílies vulnerables, encara que així ho demani el jutjat. De fet, segons Interior, en el 90% de les ocasions que hi ha pressència de la Brimo o dels ARRO en aquestes actuacions, és per petició expressa d’un jutge. En qualsevol cas, Pellicer afirma que l’executiu d’Aragonès hauria de “plantar-se davant de determinades sentències que són manifestament i materialment injustes contra la població”.
Els desnonaments, punt clau en l’esmena a la totalitat dels comptes
Els comptes d’Aragonès i del conseller d’Economia i Hisenda, Jaume Giró, van ser aprovats gràcies a l’abstenció d’En Comú Podem, que alhora va demanar als republicans que facilitessin els pressupostos a l’Ajuntament de Barcelona. La CUP va rebutjar-los i va presentar una esmena a la totalitat. Un dels motius de pes, la qüestió dels desnonaments. “En l’última proposta que els fem, abans de presentar l’esmena a la totalitat, els posem sobre la taula aquesta proposta i no se’ns respon”, explica Pellicer.
El diputat cupaire també qüestiona la capacitat que tenen els jutges per sol·licitar la presència d’antiavalots als llançaments de famílies vulnerables. “Un jutge en cap cas té competències per dir si un desnonament s’ha de fer amb serveis socials, amb ordre públic o amb educadors de carrer. És un excès absolut de les competències judicials i també és un dels elements que hem traslladat al Govern”, assegura.
Els desnonaments, amb antiavalots o no, amb protocols signats o en taules de negociació, se succeeixen. Des de principis d’any i fins setembre, 7.012, el doble que durant el mateix període de l’any 2020, marcat especialment per la pandèmia de la Covid-19.
