L’Audiència Nacional conclou que Trapero va ser “raonable” i va “evitar danys greus”

El paper dels Mossos radiografiat en la sentència

Finalment aquest matí, la Sala Primera de l’Audiència Nacional ha difós la sentència absolutòria del Major dels Mossos, Josep Lluís Trapero, la intendent Teresa Laplana, l’exdirector de la policia, Pere Soler, i l’exesecretari d’Interior, Cèsar Puig. La resolució, de 96 pàgines, desgrana i detalla un relat fàctic acurat i més precís dels fets i de la implicació dels acusats  en els fets de setembre i octubre de 2017, que el Tribunal Suprem va entendre com a sedició.

 

La sentència té un vot particular, curiosament de la presidenta de la Sala, Concepción Espejel, en què argüeix que tant Trapero com Soler haurien de ser condemnats per sedició.  Un argumentari que recull fil per randa els atestats de la Guàrdia Civil signats pel tinent coronel Daniel Baena i el comandant Cèsar Lòpez. En canvi, els magistrats Ramín Saéz, que ha fet de ponent, i Francisco Vieira, concloen que no ha quedat acreditat que els acusats “haguessin tractat d’impedir o dificultar el compliment de les resolucions” dels Tribunals implicats en el procés. Tampoc queda acreditat, afegeixen, que “s’haguessin posat d’acord amb qui liderava el procés independentista o que “hagués fet suport als seus actes propiciant la passivitat de la policia autonòmica”.

 

La sentència desvirtua de manera contundent un dels arguments recorrents de la instrucció i de la Guàrdia Civil, el paper de la contundència dels Mossos. De fet, els magistrats defensen l’actuació del 20 de setembre. Per als jutges, “l’opció finalment posada en pràctica per la policia autonòmica de restringir la intervenció dels efectius antiavalots davant la possible causació de danys irreparables i desproporcionats s’ha de considerar, al menys, com a raonable, encara que pogués haver-se optat per un altre tipus d’intervencions policials i es pugui discutir quina hauria estat més adequada “.

 

“El dia 1 octubre 2017”, entén la Sala, “es van posar en pràctica formes policials d’actuar que obeïen a criteris diferents, que poden analitzar i qüestionar-se, però la preparació, planificació i execució de l’actuació dels Mossos d’Esquadra no pot qualificar-se com de col·laboració, ni tan sols per omissió, amb els qui desobeïen les resolucions judicials i pretenien que no es complissin”.

Pel que fa el 20 de setembre, els magistrats no s’estan per brocs i asseguren que ni Soler, ni Puig van tenir cap intervenció en el dispositiu policial. A més, subratllen que la intendent no va intervenir en “l’adopció de cap decisió sobre l’acció de les unitats d’ordre públic ni sobre l’establiment dels cordons de seguretat”. 

 

Els contraindicis

 

La precisió de la sentència en el relat fàctic obre un capítol dens sobre els “contraindicis de la connivència dels acusats amb els promotors de les mobilitzacions” tant del 20 de setembre com del Primer d’Octubre. Així, els magistrats arriben a la convicció que cap dels quatre acusats es van comunicar ni amb els responsables polítics ni amb els líders socials .

 

Fins i tot, en destaca una reprovació del 23 de setembre de la Prefectura sobre les declaracions de l’aleshores conseller d’Interior, Joaquim Forn, on afirmava el compromís amb la llei i amb les decisions judicials. També inclouen com a contraindicis claus les dues reunions celebrades a Palau per reclamar al Govern que desconvoquessin el referèndum. Afegeixen en aquesta línia argumental, el dispositiu preparat per a la detenció del Govern si es proclamava la Declaració Unilateral d’Independència i la manera “eficaç i contundent” amb què els Mossos van aturar mobilitzacions dirigides a la celebració del referèndum.

 

La sentència considera que “la prudència davant d’una situació tan extraordinària, encara que possibilités la celebració del referèndum il·legal i afavorís l’estratègia independentista, no pot ser considerada com una cooperació a la sedició o com una desobediència als mandats judicials. “L’ús de la força contra ciutadans indefensos, contra persones grans, contra famílies senceres, no podia ser, en aquesta situació, la solució per imposar l’acatament a l’ordenament jurídic, encara que fos legítim”, ressalten els magistrats

 

 

Sistema democràtic avançat

 

Per altra banda, els magistrats destaquen que el fet que “no s’hagués posat en marxa l’aplicació del 155 davant la convocatòria del referèndum il·legal”. Un posicionament que veuen trontollar “si l’acatament de la legalitat i de les decisions dels tribunals hagués de passar per la producció de danys greus a les persones i per una alteració de l’ordre públic a Catalunya”.

 

Nou comentari