Nova resolució de la justícia europea contra l’estratègia unionista a l’exili. La resolució dictada aquest dimarts pel Tribunal de Justícia de la Unió Europea que retorna la immunitat al president i els consellers a l’exili en tant que eurodiputats, Carles Puigdemont, Clara Ponsatí i Toni Comín, no s’està de criticar les formes i els fons dels líders unionistes que van defensar el suplicatori que reclamava el Tribunal Suprem espanyol com ara Vox o el president de la comissió, Adrián Vázquez (Ciutadans), així com del diputat ponent. Així recull l’adjectiu de “ferotge” oposició o el concepte de “prejudicis personals” contra l’exili. El vicepresident del TJUE, ponent de la resolució, alerta en la mateixa resolució -de 37 pàgines- que el jutge haurà de valorar la “legítima sospita” que s’ha esberlat el principi d’imparcialitat.
En la resolució, el vicepresident del TJUE, Maciej Szpunar, afirma que “els comportaments del ponent i del president de la Comissió JURI -on es debaten els suplicatoris- a què es refereixen els recurrents poden, a primera vista, manifesten una presa de partit o un prejudici personal desfavorable envers els recurrents”. Així retreu el comportament del diputat búlgar Angel Dzhambazki -sancionat per fer la salutació nazi al ple de l’Eurocambra- i que comparteix grup amb Vox a més de participar en el seus actes de propaganda europeus contra l’independentisme. Tanmateix critica l’eurodiputat Vázquez que no té cap filtre alhora de carregar els neulers públicament contra l’independentisme.
“Prejudicis” i “hostilitat ferotge”
D’aquesta manera, el ponent recull les al·legacions de la defensa de Puigdemont, formada per l’equip de Paul i Simon Bekaert, Gonzalo Boye i Josep Costa. “El president de la Comissió JURI i el partit polític al que aquest pertany han mostrat una hostilitat ferotge cap a ells i han dut a terme una estratègia destinada a impedir-los formar part del Parlament després de ser elegits”, subratlla el ponent manllevant les al·legacions de la defensa de l’exili.
En aquest sentit, el ponent alerta que la decisió de donar un suplicatori i aixecar la immunitat és una decisió política però que el fet que “retiri una condició essencial d’un diputat” obliga a què es “necessitin prou garanties individuals” per part de l’afectat. És a dir, que si bé hi ha una “àmplia facultat d’apreciació” de la cambra europea per decidir si es retira la immunitat. Per tant, es requereix que com a mínim el ponent mostri un “cert grau d’imparcialitat”. De fet, el ponent constata que hi ha sospites tant d’imparcialitat subjectiva com objectiva. En tot cas, el ponent sobre el recurs de les cautelars assegura que en la decisió sobre el fons s’haurà de validar si es compleix el principi fumus boni iuris, és a dir, l’aparença de bon dret. Una apreciació que les defenses celebren perquè el ponent també serà l’encarregat de l’informe de la sentència sobre les prejudicials presentades pel magistrat del Tribunal Suprem, Pablo Llarena.
L’Europarlament no ho nega
En aquesta línia, el ponent de la interlocutòria avisa que serà el jutge quan analitzi el fons qui, en definitiva, haurà de valorar si s’acrediten o no els “prejudicis”. Ara bé, el magistrat també alerta que si bé l’Europarlament “sosté que els documents aportats pels recurrents no ho demostren, no nega que aquests comportaments existeixin”.
En el mateix marc, recorda la situació de Vox que el jutge titlla de “particular”. Així subratlla que la formació ultra és part interessada “donat que exerceix directament un paper en el procés penal seguit contra els recurrents i participa directament en el procediment de les prejudicials”. D’aquí que el jutge adverteixi que s’ha de prendre “seriosament” perquè pot “suscitar dubtes legítims pel que fa a un “eventual prejudici desfavorable”. Un avís que remet al tribunal que haurà de decidir sobre el fons de l’afer, és a dir, el Tribunal General de la Unió Europea. La decisió ha estat molt celebrada per l’equip de la defensa de Puigdemont.
12 
261 