Els catalans són més favorables a tenir unes forces de defensa en cas que Catalunya esdevingués un país independent, que no pas de no tenir-ne. Així ho certifica una nova enquesta de la Societat d’Estudis Militars (SEM), el think tank de defensa català. En concret, els partidaris de disposar d’unes forces de defensa catalanes arriben al 44,8%, mentre que els contraris a tenir-ne en són un 42,7%. Són les dades del sisè Baròmetre de Política de Defensa a Catalunya, encarregat a l’empresa GESOP, que any rere any promou la SEM, basat en 1617 entrevistes.
L’enquesta també reflecteix el suport majoritari dels catalans a fer suport a les missions a l’exterior, a través de missions internacionals de pau. Per altra banda, el Baròmetre de Defensa també constata que els catalans són aclaparadorament majoritaris de continuar dins l’estructura de l’OTAN. L’enquesta també mostra que en la sèrie de dades de les sis edicions, el suport dels catalans a tenir forces de defensa se situa en el 46,02% , és a dir, 4,59 punts per damunts dels seus detractors. Una anàlisi de l’estudi ajuda a concloure que, si bé l’any passat la diferència entre totes dues opcions era de 10 punts, l’oscil·lació apuntaria que el suport a tenir forces de defensa va lligada al suport a la independència.
Joves i votants de Junts i ERC
El Baròmetre també ressalta que els més favorables a tenir forces de Defensa són els joves (16-29 anys) amb un 58,5%, les dones (45,8%) i els votants de centre i centreesquerra. Respecte a l’electorat, els votants de JxCat i ERC en són favorables amb un 63,9% i 53,6% respectivament. L’estudi també assenyala la combinació entre llengua habitual i el posicionament polític respecte la defensa. En aquest cas, el 48,8% dels que tenen com a llengua habitual el català són partidaris de tenir exèrcits i el 45,7% dels que tenen el castellà com a llengua habitual també. Així mateix, el 36,8% dels que usen ambdues llengües també són partidaris que un estat català independent tingui forces de defensa.
L’enquesta també calcula la relació entre el sentiment de pertinença entre català i espanyol o el nivell d’estudis. Pel que fa al sentiment de pertinença, els que s’identifiquen amb el paradigma més català que espanyol o només català, són molt més partidaris de tenir forces armades. De fet, el 53,5% dels que se senten més catalans que espanyols o el 49,6% dels que només se senten catalans són favorables a tenir forces de defensa. En canvi, els que només se senten espanyols o més espanyols que catalans, els percentatges varien. En el cas de només espanyols, només un 28,6% estaria a favor d’un exèrcit en una Catalunya independent, i en el segon cas, un 43,4%. Els que diuen sentir-se igualment espanyols que catalans ubiquen el suport en el 43,9%.
OTAN i Missions internacional
Davant la pregunta sobre la participació en missions internacionals de pau, el suport és inequívoc: un 68,3% davant només un 20,5%. Unes xifres que s’han mantingut estables en totes les edicions, tot assolint el 70% de suport en quatre edicions. El context d’aquestes missions és que implica que participar-hi comporta l’ús de capacitats militars amb la possibilitat de l’ús de la força per imposar la pau.
Respecte al manteniment dins l’OTAN, els partidaris en són el 52,5% i els contraris el32,1%. El SÍ s’incrementa en 1,7 punts respecte al 2021. Revisant la sèrie de dades, en aquest cas el sí s’imposa amb una mitjana del 48,25%, tot quedant els contraris en el 33,61%. Els més
favorables en són els joves, amb el 61,6% de suport, així com els votants d’ERC i JxCAT –62,7% i 60,3% respectivament.
3 
15 