El cas del Tsunami Democràtic s’ha consolidat com una macrocausa d’instrucció, un perfil habitual en els casos que gestiona el magistrat Manuel García Castellón, titular del jutjat central d’instrucció número 6 de l’Audiència Nacional. Però li ha sortit un entrebanc inesperat, ja que el cap de la fiscalia antiterrorista de la mateixa Audiència Nacional, dirigida per Miguel Ángel Carballo, intenta aturar que la instrucció es faci per delictes de terrorisme, perquè no hi veu cap mena de fonament ni fàctic ni jurídic. D’aquí que l’instructor hagi decidit demanar ajuda al Tribunal Suprem i els hagi remès les diligències perquè continuïn ells la causa, fora de l’àmbit d’actuació de Carballo.
L’escrit “d’exposició raonada” del magistrat García Castellón es va remetre a la sala d’admissió general del Tribunal Suprem, que està configurada pel president de la sala penal, Manuel Marchena i pels magistrats Andrés Martínez Arrieta i Ángel Luis Hurtado Adrián. Seran els magistrats que, teòricament, hauran d’examinar, si l’argumentari del jutge instructor és prou sòlid per encetar una instrucció a la més alta magistratura espanyola.
La resolució de García Castellón es basa en diversos informes de la Guàrdia Civil, annexos i transcripcions. Densos informes on fins i tot dediquen un capítol especial a la compra de “pilotes inflables per ser xutades“ al camp del Barça durant el derbi amb el Reial Madrid del 18 de desembre del 2019. També parlen de “falsificacions de targetes d’embarcament” per accedir a determinades zones de l’aeroport del Prat. Tot plegat ho classifiquen com a accions d’una “estratègia pensada com un element desestabilitzador i de pressió política”. Tot això, passat pel sedàs de l’instructor, és enquadrat en conductes relacionades amb el terrorisme.
Diversos informes, micròfons d’ambient, atestats i pocs missatges
Bàsicament, l’escrit que García Castellón ha remès al Suprem, de 101 pàgines, s’alimenta de l’Informe d’Implicació del Tsunami Democràtic del 2 de novembre d’aquest any, de l’informe Accions Tsunami Democràtic, del 28 d’abril, i de sis informes sobre els resultats de les anàlisis forenses dels terminals mòbils confiscats durant la ràtzia de l‘Operació Volhov. Un operatiu que va dirigir el jutge Joaquín Aguirre, titular del jutjat d’Instrucció 1 de Barcelona, l’octubre del 2021. En concret, l’informe 6, sobre l’editor Oriol Soler; l’informe 2, sobre Josep Campmajó; l’informe 1, sobre Josep Alay –cap de l’oficina del president a l’exili, Carles Puigdemont–; l’informe 5, sobre les comunicacions de l’exconseller d’ERC Xavier Vendrell, i un misteriós atestat incorporat a les diligències 111/16 del cas Volhov, amb gravacions amb dispositius electrònics i balises que interceptaven converses als vehicles particulars de Xavier Vendrell, Oriol Soler i David Madí.
Tots aquests documents estan signats per la poderossíssima Unitat Central Especial número 3 del Servei d’Informació de la Guàrdia Civil. És a dir, una de les tres unitats d’elit dels serveis de l’Estat. L‘UCE-1 atenia el seguiment d’ETA, i ara continua treballant en l’àmbit del terrorisme intern. L’UCE-2 és l’àrea que s’ocupa de l’amenaça gihadista, ampliada des dels atemptats d’Atocha del 2001 i dels atemptats de Barcelona i Cambrils. També s’encarrega de “grups delinqüencials organitzats amb potencial desestabilitzador”. I en darrer terme, l’UCE-3 s’encarrega de les “amenaces desestabilitzadores de l’Estat”. En concret, investiga des de moviments “antisistema” –sense especificar quines–, “grups racistes o xenòfobs”, “defensa nacional”, i “activitats contràries a la normativa vigent”, i és on entra l’independentisme.
Tot i aquesta ingent quantitat de documentació, com a prova els analistes de la Guàrdia Civil aporten només uns quants (pocs) missatges entre els principals investigats, i no especifiquen amb quin “programa forense” els han interceptat. En total, als 133 folis de l’informe policial sense annexos, es repeteixen els mateixos xats d’aplicacions com WIRE o Signal, fins i tot amb usuaris sense identificar o amb missatges esborrats entremig. A més, els mateixos agents asseguren que “el contingut de la majoria de les converses és d’índole política” i que “no es pot atribuir l’autoria a cada missatge”.
Els tres objectius i l’obsessió per les pilotes
Amb tota la informació, els analistes de la Guàrdia Civil raonen que Tsunami Democràtic tenia tres objectius a través de les seves accions. Accions que van ser plantejades “premeditadament i amb una clara intencionalitat”. En primer terme, “provocar grans perjudicis econòmics a les principals estructures del sistema econòmic i, per tant, desestabilitzar l’economia espanyola”. En segon terme, “aïllar Espanya de la resta d’Europa”. I, en darrer lloc, “internacionalitzar el conflicte projectant una imatge antidemocràtica d’Espanya a l’exterior”, amb actes com els que es van preparar per al dia de la celebració del Barça-Madrid el 18 de desembre del 2019.
Precisament, aquest punt obsessiona els agents i analistes d’informació de la Guàrdia Civil, però els extrems més còmics els ometen en els atestats incriminatoris, com ara una conversa transcrita on els investigats se’n riuen d’ells mateixos perquè no són capaços ni d’aixecar una pancarta durant el partit. La protesta prevista per al transcurs del partit neguiteja els agents d’informació, però no pels aldarulls al voltant de l’estadi del Nou Camp, sinó pel suposat pla preparat per “Mandela“, el sobrenom que els agents engalten a Marta Molina, actual cap de gabinet de la consellera d’Educació, Anna Simó. La policia la identifica com “l’encarregada de comprar pilotes per a l’acció del Camp Nou”. Una “acció” que, segons els guàrdies civils, suposava entrar al camp amb pilotes inflables, de platja, i tirar-les al camp.
L’operació, segons la policia, –deduïda a través de les converses del “Pare Carbasser”, suposadament Oleguer Serra d’Òmnium, “Poeta Foix” -àlies sense identificar- i Xavier Vendrell, amb Oriol Soler a través de l’aplicació Wire– suposava “comprar pilotes inflables, encara que en fossin 500, i repartir-les a les entrades de l’estadi”. La idea va evolucionar cap a la possibilitat de crear un “subgrup” que volia “entrenar” gent “per xutar” les pilotes, però la idea es va avortar perquè van considerar que era “massa tard per formar la gent” i “tenien por d’improvisar”. També veien problemes per “fer fotografies de l’acció”. No “van tenir entrades ni prou xutadors” per poder realitzar una acció que la Guàrdia Civil considera que hauria provocat una “alteració greu de l’ordre i de la pau pública” i que acabaria en “aldarulls”.
Els informes eviten parlar de terrorisme
Tot i que els atestats policials i informes policials fan una veritable orfebreria amb els missatges –n’admeten molts sense identificar o que en falten parts– mai els relacionen amb cap delicte en concret. És a dir, els analistes descriuen situacions, hi incorporen adjectius i realitzen conjectures, però, a diferència d’altres atestats del Procés, no conclouen que aquests actes s’hagin de tipificar com a cap delicte en concret, tot i que sí que en descriu tipus delictius. Unes descripcions que utilitza el jutge instructor per intentar mantenir la causa com a terrorisme.
De fet, el jutge, amb converses com les que parlen de les pilotes o acusant de falsedat documental els investigats pel fet de portar targetes d’embarcament falsificades de Vueling per colar-se a l’aeroport, considera que les accions de Tsunami s’emmarquen en conductes terroristes. Una tesi que la fiscalia antiterrorista de l’Audiència Nacional, que dirigeix Miguel Ángel Carballo, no s’empassa. De fet, segons fonts judicials consultades per El Món, abans de demanar la inhibició de l’Audiència Nacional cap als jutjats de Barcelona, va ser Carballo qui va demanar un informe que resumís en dos o tres folis la seva petició de reducció de les diligències a un cas de desordres públics. El tinent coronel encarregat de l’UCE 3, però, va emetre un informe de 200 pàgines que feia passar garsa per perdiu descrivint conductes que poden induir a terrorisme. Un document signat pels analistes L18420D i M20246D, pseudònims de seguretat.
Amb aquests fets són ara sobre la taula d’admissió del Tribunal Suprem que haurà de decidir si accepta l’encàrrec de García Castellón, o bé si torna l’expedient a l’Audiència Nacional, o bé si fa cas del ministeri fiscal i remet la causa a Barcelona perquè considera que, a tot estirar, hi ha un cas de desordres públics. La hipòtesi més probable, però, és que el Suprem accepti l’encàrrec com a vàlvula de seguretat per fer inaplicable l’amnistia al president Carles Puigdemont i Marta Rovira, que, fins fa unes setmanes, només era empaitada per desobediència.
