Aquest matí han començat els treballs de la comissió Pegasus al Parlament de Catalunya. I ha anat prou per feina. Tot just cinc minuts després d’aprovar el pla de treball s’ha celebrat la primera compareixença. Ha obert la comissió l’advocat Gonzalo Boye, lletrat defensor de l’exili i víctima del ciberespionatge, que hi ha participat just abans que dos penalistes més afectats per Pegasus i que també tenen relació amb la defensa dels represaliats del Procés, Benet Salellas i Andreu Van den Eynde.
“Espanya espia per sobre de les seves possibilitats”, ha encetat la seva intervenció l’advocat del president a l’exili, Carles Puigdemont. En aquest sentit, ha advertit que a més dels delictes d’espionatge hi ha sobretot un delicte de malversació que el mateix jutge instructor del Procés, Pablo Llarena, hauria d’investigar. “No es poden destinar diners públics a cometre delictes”, ha recordat Boye. “D’on surten els diners? Quina partida pressupostària tenen? De quines arques surten? O potser tenim una sorpresa en relació a de quines arques surten?”, s’ha preguntat esperonant als diputats a investigar-ho.
Un xec en blanc al CNI
Boye ha criticat la forma amb què l’Estat o els elements “paraestatals” han utilitzat aquests sistemes de ciberespionatge. “En base quina informació el jutge Pablo de Lucas va autoritzar la intervenció del meu telèfon mòbil?”, s’ha preguntat en referència al jutge del Tribunal Suprem que a priori controla el Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI), els serveis d’informació espanyols. “El jutge ha signat un xec en blanc al CNI”, ha insistit. “S’ha vulnerat no només la meva intimitat, sinó la defensa dels meus clients”, ha emfatitzat l’advocat. Fins i tot, ha ironitzat advertint als diputats que la seva vida privada ha de ser “molt avorrida perquè sinó ja l’haurien escampat”.
En aquest marc ha identificat l’ús de Pegasus com una “conducta típica penal, antijurídica i que hauria de ser objecte d’investigació per aclarir que ha passat”. Així mateix ha posat en dubte que la llei pugui emparar l’ús d’aquests mecanismes, un punt que l’advocat Andreu Van den Eynde ha volgut precisar, perquè per a alguns delictes en concret es pot utilitzar, sempre aplicant el “filtre dels drets fonamentals”. Per la seva banda, Benet Salellas, ha apuntat que es podria utilitzar “només en cas d’imminent atac terrorista”.
Estructura legal de repressió
En la seva compareixença, Boye ha denunciat que s’han utilitzat els aparells de l’Estat o paraestatals per “reprimir el moviment independentista”. “L’Estat és el problema”, ha afegit per criticar que hagi perdut el control d’aquestes estructures de seguretat. Boye ha insistit a persistir en la denúncia sobre Pegasus a tots els escenaris possibles i sobretot, en l’àmbit europeu, per denunciar una vulneració de drets tan flagrant.
En aquest sentit, ha remarcat que no pot ser que “l’Estat tingui a les seves mans els darrers tres anys” de la seva vida. D’aquí que hagi insistit a afegir a les denúncies i les querelles pel ciberespionatge el delicte de la malversació en la nova interpretació del jutge Llarena. “L’ànim de lucre també hi és en l’ús d’aquests sistemes, perquè els diners públics no poden servir per cometre delictes”, ha conclòs.
13 