El pla d’actuació del departament de Recerca i Universitats de la Generalitat amb les universitats públiques per fomentar el català comença a mostrar la seva efectivitat. Una afirmació que es desprèn dels resultats dels dos darrers cursos universitaris que aquesta tarda ha presentat la sociolingüística, Marina Massaguer, assessora en política lingüística de la conselleria que dirigeix l’exsocialista Quim Nadal. Unes dades exposades en un debat organitzat en la 55ena edició de la Universitat Catalana d’Estiu, a Prada, El Conflent, en el que, a més de Messeguer hi han participat, Jordi Matas, vicerector de relacions institucionals, comunicació i política lingüística de la Universitat de Barcelona i Alfons Esteve, cap del servei de llengües i política lingüística de la Universitat de València.
Segons Massaguer, les 33 mesures impulsades pel departament i els claustres universitaris, han rebaixat gairebé a la meitat les queixes pel canvi d’idioma denunciades de manera anònima a través d’una bústia específica. Així, si el curs 2021-2022 les queixes verificades van ser de 83, el curs 2022-2023 n’han estat 41. Una dada que ve reforçada pel fet que un 63% del professorat, uns 14 mil docents universitaris, han acreditat el seu coneixement del català a través del C1, i amb l’objectiu d’arribar al 100%. Per la seva banda, Esteve ha explicat el projecte de normalització lingüística de la Universitat de València, detallant que el disseny del pla s’ha fet en base el “dret a la igualtat” i s’està arribant a nivells de més del 40% de classes en català.
Pel que fa a la Universitat de Barcelona, Matas ha recordat que calen tres elements per tirar endavant polítiques lingüístiques rigoroses: “context, convicció i coratge” i ha mencionat la Carta Universitària de la Llengua signada el passat 14 de juliol per 22 rectors dels Països Catalans amb l’ànim de “treballar conjuntament per donar un impuls a la llengua catalana“. “Un document clau”, ha emfatitzat Matas per remarcar el bon moment institucional per fer una política lingüística rigorosa a les universitats catalanes. De tota manera, Matas ha opinat que manca “coratge” per aplicar la política lingüística que fomenti i normalitzi el català a la universitat. L’acord per impulsar l’oficialitat del català a la Unió Europea, entre ERC, Junts i el PSOE, pot ajudar al programa Erasmus en el programa Online Language Support (OLS), per facilitar l’ús del català als estudiants que arriben a universitats catalanes.
Tres causes de la regressió del català
Segons Massaguer, hi ha tres motius principals que han causat la disminució de l’ús del català a les universitats públiques catalanes. Per una banda, la configuració del “districte únic universitari” en diversos graus. Com a exemple, el de medicina, que permet a molts estudiants de l’Estat espanyol formar-se en universitats catalanes, però que després no exerciran a Catalunya i no tenen cap incentiu per aprendre’l. “És un canvi demolingüístic”, ha advertit i més quan l’Estat no facilita que els estudiants que venen a Catalunya tinguin un coneixement previ de català.
En segon terme, la internacionalització, que facilita l’arribada dels estudiants de Llatinoamèrica, que precisament trien Catalunya per la llengua. I en tercer lloc, la mercantilització, sobretot en els màsters universitaris, que els estudiants són tractats més com a “clients” i s’orienta més cap a l’anglès. A tot això, cal afegir “una disminució de l’ús social i un relaxament de la política lingüística en general i concretament de la política lingüística universitària”. D’aquí que hagi valorat les 33 mesures del departament per potenciar l’ús del català.
València i Barcelona, de plans al coratge
Alfons Esteve ha detallat el pla que des del 2012 aplica la Universitat de València per tal d’arribar al 50% de la docència. Un pla que, onze anys després, ha arribat al 45,5% de la docència. De fet, la gran majoria de graus superen el 40% de la docència en català, amb un creixement previst del 3% anual. Les mesures del pla impliquen, entre d’altres, assignar una llengua a una assignatura que el docent no pot canviar ni tant sols per votació dels estudiants.
Per altra banda, Matas ha basat la seva intervenció en el que resumeix en tres “ces” sobre com cal afrontar una política lingüística. “Context, convicció i coratge”, ha pronunciat. Sobre el context, ha recalcat que l’actual context és molt millor que no fa pas cinc anys, quan alguns “rectors posaven bastons a les rodes a l’aplicació de polítiques lingüístiques”. Sobre la “convicció”, Matas ha assenyalat que hi ha d’haver convenciment per aplicar el foment del català i les seves polítiques lingüístiques. Respecte el “coratge”, Matas ha carregat contra els “comportaments porucs des de fa 20 anys, de por de veure què diran, que passarà, quins col·lectius s’enfadaran, i por de no respectar els drets lingüístics dels estudiants”.
