“La intenció en absolut era provocar un atemptat, però si donar l’aparença del risc perquè Catalunya tingués la necessitat de la protecció de l’Estat i se’ls hi en va de les mans quan l’imam se’ls mor i els jovenets no saben com reaccionar“. Aquesta és l’explicació que el comissari jubilat José Manuel Villarejo ha fet aquest matí sobre les seves declaracions a la sessió del judici d’ahir sobre els atemptats del 17 d’agost de 2017 a Barcelona i Cambrils, amb què titllava el 17-A “d’error” del CNI per fer “un ensurt a Catalunya”.
A preguntes d’El Món, a l’entrada de la seu de l’Audiència Nacional a San Fernando de Henares, Villarejo ha insistit en què no menteix i com a “prova” aporta que “no li volen tornar els seus arxius” i que els han declarat “secrets”. “Recordin que la fiscal responsable de la investigació, actual Fiscal General de l’Estat, Dolores Delgado, va dir aleshores que calia assumir que hi van haver errors”, ha afegit.
“Em sembla al·lucinant que segueixi escoltant el mantra que no aporto proves, són els palmeros habituals, la prova més evident de tot és que no em volen donar tots els meus arxius, la prova més evident és que han declarat secret tots els meus arxius, les meves notes informatives”, ha remarcat. En aquest sentit ha recordat les seves declaracions en el judici pel cas Corinha contra l’exdirector del Centre Nacional d’Intel·ligència, el general Felix Sanz Roldán. “El 2015 vaig tenir relacions amb una operació d’intel·ligència a Melilla i al Marroc, que no havia de sortir a la llum, però el geni de Sanz Roldán va filtrar la foto a El País, un diari que s’edita a la carretera de la Corunya -seu del CNI-“, ha subratllat.
“Perquè quan va haver l’atemptat hi va haver una noticia al País que a les poques hores la van treure sobre que l’imam -Abdelbaky Es Satty- era un confident del CNI?”, s’ha preguntat. “Jo estava jubilat però vaig parlar amb el jutge instructor Fernando Andreu, amb el director del CITCO, el senyor José Luis Olivera, i els serveis d’intel·ligència d’Aràbia Saudi, tots aquestes proves estan als meus arxius, per què no els alliberen? Jo ho autoritzo, perquè ho han amagat?” s’ha queixat.
“Una altra prova evident és que dos mesos abans de la meva detenció hi havia un dispositiu de 20 funcionaris del CNI seguint-me, en un dinar provocat per un agent José Aliste, el primer que va visitar el general Hugo Carvajal, a Estremera”, ha relatat. Sobre les visites dels agents del CNI a l’imam, Villarejo ha emfatizat que “el 90% de la informació valiossísima s’obtè a les presons, l’obtenen els funcionaris de presons i s’apunta el tanto el CNI, per això tenen oficines als centres”. I ha continuat explicant l’historial de l’imam per acreditar les seves connexions amb els poders d’informació de l’Estat.
“Per què a principis dels 2000 se’l detè per entrar marroquins amb passaports falsos, fabricats pels serveis secrets marroquins i perquè quan se’l detè per tràfic de drogues i perquè al 2005 l’aleshores jutge Fernando Grande Marlaska li punxa el telefon arran de l’11M i els atemptats de la Casa d’Espanya?” “Perquè quan l’han d’expulsar ,uns senyors del CNI enraonen amb el jutge i anul·len d’ordre l’expulsió i es posen a treballar?”, ha insistit.
“El 2015 una font molt important que van rebutjar perquè deien que treballava pel Marroc, que compte amb els que fingeixen a Catalunya perquè poden ser gent que treballi per altres països”, ha abonat. “En relació amb el susto s’han provocat comandos ficticis, per tranquil·litzar; probablement, la intenció en absolut era provocar un atemptat però si donar l’aparença del risc perquè Catalunya tingués la necessitat de la protecció de l’Estat i se’ls hi enva de les mans quan l’imam se’ls mor i els jovenets no saben com reaccionar“, ha destacat. “Vagin als meus arxius, i les converses que tinc, perquè les han declarat secretes, jo autoritzo que es facin públiques”, ha defensat. “La ciutadania no és menor d’edat, no. La sentencia està elaborada, la veritat judicial s’elabora amb les proves que aporten els cossos i forces de seguretat de l’Estat”, ha conclòs.
