Ofensiva jurídica dels afectats de l’Operació Catalunya que poden demostrar que en van ser víctimes amb els àudios i documents publicats per El Món. El que podria ser el final d’un laberint després d’un viacrucis processal per l’Audiència Nacional, el Tribunal Suprem i la Fiscalia, que alhora que han tancat portes han obert el que es coneix com a “finestres d’oportunitat”. De fet, i sense encara ser formal, a mitjans de febrer es va celebrar una reunió entre diversos afectats amb els seus advocats per tal d’articular un “pool” d’afectats per mirar d’unir l’estratègia jurídica i judicial coordinada pels advocats Pau Molins i Jordi Pina.
El projecte ha començat a reeixir. I més després que un jutjat d’instrucció de Madrid hagi admès a tràmit, amb informe de competència favorable del ministeri públic, la querella interposada per Sandro Rosell. Després de Rosell, va ser el torn del director executiu de la Banca Privada d’Andorra, Joan Pau Miquel, i posteriorment, el de Narcís Ortega, l’excomissari en cap de Catalunya. Aquesta setmana, ha estat el torn de la família d’empresaris Sumarroca. La setmana vinent faran el pas l’exconseller d’Economia, Jaume Giró, i l’empresari Carles Vilarrubí. En la mateixa zona s’hi troba Oriol Pujol. L’expresident Artur Mas també ha començat ja els preparatius per tirar endavant la querella.
Una peça clau en tot aquest entramat judicial ha estat el magistrat de la sala penal del Tribunal Suprem, Antonio del Moral, que va obrir l’escletxa per a aquestes investigacions. De moment, quatre jutjats ja tenen diligències processals.
Doble querella de Sandro Rosell
El primer jutge a pronunciar-se a favor d’admetre a tràmit una querella per l’Operació Catalunya ha estat el titular del jutjat d’Instrucció número 13 de Madrid, Hermenegildo Barrera. Ha estat per la querella de l’expresident del Barça, després del cop de porta del titular del jutjat central d’Instrucció número 6 de l’Audiència Nacional, Manuel García Castellón. En un principi, Rosell es va personar a l’Audiència Nacional, a les diligències 96/2017, batejades com la macrocausa Tàndem, on hi ha més de 40 peces separades d’investigació sobre les activitats privades del comissari d’Intel·ligència jubilat José Manuel Villarejo.
La decisió de García Castellón, amb la col·laboració amb la fiscalia de l’Audiència Nacional, es basava en el fet que no veia connexió entre el fet que Rosell fos víctima del comissari Villarejo o de la policia patriòtica amb els fets que estava investigant. En definitiva, que el cas Tàndem es basa en les activitats que feia l’equip del comissari a través del Grup Cenyt, sota pressupost i comanda. En canvi, les activitats denunciades per Rosell eren com a policia en actiu, a més d’implicar altres persones de la direcció del Cos Nacional de Policia i del ministeri de l’Interior. La Fiscalia anava més enllà i barrava el pas a la querella al·legant que tot plegat responia a “elucubracions” arran de “d’opinions periodístiques, majoritàriament en premsa digital”, és a dir, del que havia publicat El Món.
Rosell, però, havia interposat una querella als jutjats de Barcelona que dormia el son dels justos. Per tant, amb la resolució de l’Audiència Nacional, va decidir fer el pas i interposar la querella al jutjat de guàrdia de Madrid. El passat 6 de febrer i, després de presentar un escrit d’impuls, va aparèixer un informe favorable de la Fiscalia del 20 de gener, amb què s’avalava la competència del jutjat per instruir la causa. Curiosament, l’admissió a tràmit de la querella es va certificar el 27 d’octubre. És a dir, tres mesos abans. Un cop admesa a tràmit, però, la defensa de Rosell ha pogut saber que la querella presentada a Barcelona va ser remesa d’ofici al jutjat degà de Madrid. El jutjat de Barcelona considerava que no li pertocava per competència territorial i es va inhibir. Ara aquesta querella es troba al jutjat d’instrucció 15 de Madrid. Per tant, hi ha dues querelles de Rosell.
Narcís Ortega, BPA i els Sumarroca
Dues víctimes més de l’Operació Catalunya ja tenen jutjat de referència. Concretament, el comissari del Cos Nacional de Policia i excap de la Prefectura a Catalunya, Narcís Ortega, i l’exdirector general de la Banca Privada d’Andorra, Joan Pau Miquel, l’entitat bancària on la família Pujol Ferrusola hi tenia els diners. Ortega va presentar una denúncia a la fiscalia de Barcelona, que alhora la va remetre a la fiscalia de Madrid. Ortega denunciava que l’exlíder del PPC, Alícia Sánchez Camacho, l’havia posat a la llista negra d’independentistes.
De fet, el comissari va ser objecte de seguiments i d’acusacions d’independentista, fins i tot, de ser l’enllaç amb el conseller Felip Puig. Ortega va ser destituït com a cap a Catalunya i enviat a Aragó. La Razón va embolicar el seu nom en el cas Método 3 i va acabar esmenant la informació i pagant una indemnització per danys i perjudicis. Ara la seva querella està com a diligències indeterminades al Jutjat d’Instrucció número 37 de Madrid, que dirigeix Purificación Romero. Tot indica que aviat proveirà el següent pas processal.
Paral·lelament, Joan Pau Miquel, CEO de la BPA, la banca andorrana que va tancar presumptament arran de les pressions de l’Estat espanyol per aconseguir informació de fons i comptes de líders independentistes, també es va personar a l’Audiència Nacional. El jutge Garcia Castellón també li va barrar el pas. Immediatament, el seu equip legal va presentar la querella a la guàrdia dels Jutjats de Madrid. Actualment la querella es troba al Jutjat d’Instrucció número 9 de Madrid , del que n’és titular Arturo Zamarriego, i encara no ha pres cap decisió. D’aquí que Molins i Pina han presentat un escrit d’impuls per tal d’aclarir l’actual situació.
Dilluns d’aquesta setmana, va ser el torn de passar per la finestreta dels jutjats de la plaça Castilla de Madrid, el registre de guàrdia de la capital espanyola, la querella dels cinc membres de la família Sumarroca. Aquesta querella, de la qual encara no se sap on ha caigut en el repartiment, prové de l’arxiu de l’Audiència Nacional, però té variables destacables respecte a la resta. En primer terme, hi ha una interlocutòria del Tribunal Suprem signada pel magistrat Antonio del Moral, del passat 8 de novembre, on advertia els indicis de delicte però remetia la denúncia de nou a l’Audiència Nacional. García Castellón, a la vista de l’ordre d’Antonio del Moral, va rebutjar la querella, però va ser més curós i va admetre els “indicis de delicte” i la “gravetat dels fets”. Una interpretació que ha servit per bastir la querella i que els Sumarroca tinguin l’esperança que sigui admesa a tràmit.
Mas, Giró, Oriol Pujol i Vilarrubí, ‘work in progress’
Divendres al matí, una llarga reunió al despatx del president Artur Mas va servir per començar a preparar la seva querella. Mas, però, vol ser pràctic i vol tenir més lligat l’argumentari de la seva querella. Així que a partir d’aquesta setmana començarà a recopilar informació que serveixi per raonar amb més detalls la seva querella, més enllà de la conversa entre Alícia Sánchez Camacho i el comissari Villarejo, en la que l’exlíder del PP col·locava el president com un dels destacats de la llista negra independentista. Mas ja va portar la informació falsa publicada per El Mundo en campanya electoral fins al Tribunal Europeu de Drets Humans que va declinar entrar en el fons de la qüestió. També estan enllestint la seva querella, Oriol Pujol Ferrusola, amb l’ajuda de Xavier Melero, i de l’empresari Carles Vilarrubí.
Per la seva banda, el camí processal de l’exconseller d’Economia, Jaume Giró, ha estat diferent, sense deixar de ser un periple entre fiscalies. El passat 22 de juny va presentar una querella contra Villarejo, María Dolores de Cospedal, Jorge Fernández Díaz i Francisco Martínez, a la fiscalia de Barcelona, quan encara era conseller d’Economia. La denúncia, però, la signava a títol personal i tenint present que en la data dels fets era el director general de CaixaBank. El passat mes d’octubre la fiscal de Barcelona ho va traslladar a la fiscalia de Madrid que va advertir que no podia fer cap tràmit perquè entenia que ja hi havia una investigació oberta a l’Audiència Nacional. Amb la previsió que també tancaria la porta es va estimar més esperar, recollir informacions sobre els seguiments i les investigacions de la que va ser objecte per part de la policia patriòtica, i abans que entrés en joc la prescripció ha decidit interposar la querella el dilluns vinent als jutjats de Madrid.
6
