El proper 10 de novembre, el Tribunal de Drets Humans d’Estrasburg (TEDH) dictarà la primera resolució que afecta de ple a l’Operació Catalunya. Serà el cas de l’expresident Artur Mas contra Espanya per la publicació de les informacions del diari El Mundo que afectaven la seva reputació en plena campanya electoral al Parlament de Catalunya de l’any 2012. Un dels primers episodis de la policia patriòtica contra el sobiranisme.
El TEDH ha anunciat aquest dimecres que ja té la resolució que farà pública en la seva sessió del 10 de novembre, sense que encara se sàpiga la decisió final. La demanda a la justícia europea va ser arran que els tribunals espanyols van rebutjar investigar si s’havien perjudicat els seus drets i la seva imatge arran de la publicació de les informacions que van esdevenir falses.

L’article 8, la clau
Segons l’escrit de Mas, la publicació dels articles on l’acusaven de tenir diners i fons a Suïssa i Luxemburg, i el rebuig de la policial, el ministeri fiscal i els tribunals espanyols a obrir una investigació van causar un greu perjudici a la seva imatge i als seus drets. De fet, apliquen la doctrina de l’article 8 del Conveni Europeu de Drets Humans que garanteix el dret al respecte a la vida privada i familiar. El fet que les autoritats pertinents es neguessin a investigar l’existència d’un delicte o un greuge en la publicació implicava, segons la defensa de l’expresident, que no es va protegir la seva reputació personal que garanteix aquest article 8.
En una breu nota d’agenda, el Tribunal fixa la data del que es pot considerar la primera resolució europea respecte la trama ordida per l’Estat espanyol contra el Procés sobiranista. De fet, aquest cas és un dels primers del catàleg i va consistir en difondre uns informes apròcrifs del Cos Nacional de Policia sobre diners a l’estrangers en possessió de l’expresident. Una informació apareguda en plena campanya electoral de l’any 2012.
En aquest sentit, El Món va publicar diversos àudios entre el comissari jubilat José Manuel Villarejo un dels responsables de l’Operació Catalunya, l’exlíder del PPC Alícia Sánchez Camacho així com altres responsables del gabinet d’Interior de l’exministre Jorge Fernández Díaz on informava de les maniobres de les clavegueres per evitar que Mas tingués majoria absoluta en les eleccions avançades on la principal promesa electoral era una consulta sobiranista.