El passat 20 de maig del Tribunal Superior de Justícia de Madrid donava la raó a la família Pujol Ferrusola i condemnava a un any de presó l’exdirector adjunt operatiu del Cos Nacional de Policia, el comissari Eugenio Pino, per revelació de secrets. Tot arran de l’aportació d’un pendrive a la causa contra la família de l’expresident de la Generalitat que se segueix a l’Audiència Nacional. Un llapis de memòria que contenia suposadament informació patrimonial de Jordi Pujol Ferrusola.
Una gravació del comissari retirat José Manuel Villarejo amb l’exdirector del Centre d’Intel·ligència contra el Terrorisme i el Crim Organitzat (CITCO), José Luis Olivera, unes notes a les seves agendes, una curiosa declaració judicial d’un inspector clau de la UDEF, uns mails i un advocat de l’Estat que actualment és portaveu de Ciutadans al Congrés, Edmundo Bal, més amenaces de la policia a Jordi Pujol junior, componen la història sòrdida de com va actuar la claveguera de l’Estat en un episodi clau de l’operació Catalunya. Tot per salvar un inspector de la poderosa Unitat de Delinqüència Fiscal i Financera, la famosa UDEF, Álvaro Ibáñez Alfaro, (TIP 89140), que casualment signa gairebé tots els atestats del sumari dels Pujol en la causa que dorm el son dels justos a l’Audiència Nacional. De fet, també signava bona part dels informes del cas Palau. L’operació de rescat es va muntar perquè si queia Ibáñez queia tot.
Un informe abans que el llapis de memòria
La història processal del pendrive es remunta a l’1 d’abril del 2016, quan el jutjat central d’instrucció número 5 de l’Audiència Nacional, que dirigia José de la Mata, que instruïa la causa dels Pujol, va registrar un estrany informe de la UDEF. Era l’atestat BLA G24. Comptat i debatut, el document analitzava la documentació que virtualment hi havia al llapis de memòria dels Pujol. Aquest informe el signava l’inspector Álvaro Ibáñez.
El policia afirmava amb totes les lletres que la informació del pendrive provenia de l’escorcoll de la seu de l’agència de detectius Método 3 realitzat en el marc de les diligències prèvies 485/2013 que dirigia el jutjat d’instrucció 14 de Barcelona, és a dir, el cas que investigava el suposat espionatge polític a Catalunya. Un escorcoll que, per cert, ara investiga com a il·legal l’Audiència Nacional, on consten com a sospitosos tant Villarejo com l’exlíder del PPC, Alícia Sánchez Camacho. Segons aquest atestat, el pendrive provenia de la “intervenció de diversos suports informàtics, on s’hi trobaven els documents dels que són objecte el present informe”.
El jutge va decidir registrar l’atestat policial i obrir-ne una peça separada. Ara bé el pendrive no va arribar físicament a l’Audiència Nacional fins el 6 de febrer del 2017. Finalment el jutge, hàbilment, el va expurgar de la causa per no contaminar la resta i va generar una denúncia de Jordi Pujol Ferrusola contra els implicats que va anar a parar al jutjat d’Instrucció 11 de Madrid i que ha acabat guanyant al TSJM.
Pino entra en acció
Mesos després, el dos de novembre de 2016, el llavors DAO, Eugenio Pino, es va personar voluntàriament a l’Audiència Nacional i va registrar un escrit en què exposava que “a finals del 2012 o principis del 2013, el cap de la Unitat d’Afers Interns [la policia de la policia], el comissari Marcelino Martín Blas, li va mostrar “un llapis de memòria que provenia de Método 3” i que li havien lliurat els detectius de l’agència Antonio Tamarit i Julián Peribáñez, alies els Magos -un malnom per la semblança del cognom Tamarit amb el del famós il·lusionista Juan Tamariz. Aquesta història, però, va durar poc. Pino es va penedir i el 16 de febrer del 2017 va canviar la seva versió. Va rectificar i va negar que Marcelino Martín Blas li digués que provenia de Método 3.
La història de Pino tenia un antecedent. El mes de març del 2015, la seva mà dreta, l’inspector Bonifacio Díez, alies Boni, d’acord amb el DAO, va lliurar al comissari en cap de la UDEF, Manuel Vázquez, un pendrive amb informació de Jordi Pujol Ferrusola. Una informació que hauria estat gravada al llapis de memòria -segons una pericial de la Guàrdia Civil- el quatre de març de 2015. Boni va declarar el 24 d’octubre del 2016, una setmana abans que Pino, a l’Audiència Nacional. En la seva declaració va dir que no recordava si havia aportat al cap de la UDEF el pendrive però que “no sabia res de Método 3 ni de la seva possible relació amb Método 3”.
Les paraules de Boni, però, tampoc tenien credibilitat. En una nova declaració l’any 2018 s’autoesmena i les contradiccions i mancances del relat tornen a ser evidents. I encara es va complicar més la història quan el mateix jutjat 14 de Barcelona -que instruïa la causa de Método 3- va informar l’Audiència Nacional que els arxius que suposadament contenia el pendrive no es trobaven al seu sumari. Boni va posar en dubte aleshores que lliurés el pen al cap de la UDEF. Nova contradicció fragant.
Més contradiccions i dos anys sense custòdia
Per si no n’hi hagués prou, nous testimonis aportats a la causa encara afeblien més la història oficial del pendrive. Martín Blas va negar haver tingut accés al llapis de memòria i Vázquez va admetre sense problemes que Boni li havia lliurat un pendrive “sobre Catalunya”. De fet, Vázquez va reconèixer al jutge que Boni “no li havia dit expressament que el llapis provenia del DAO però que tampoc feia falta perquè tot el que portava Boni provenia del DAO”. Al capdavall, un registre que consta a la causa, de material que surt del DAO, referencia un pendrive del 4 de març del 2015 amb “informació confidencial” sobre els Pujol.
A més de les versions contradictòries, cal tenir present que el pendrive va estar entre el març del 2015 fins al setembre del 2017 desaparegut. Sense cap mena de custòdia policial. Una desaparició que clama al cel tant com la seva miraculosa aparició, “fent endreça del calaix” de l’inspector en cap de la UDEF, José Manuel Álvarez Luna, que li va comunicar al seu superior, el comissari Vázquez. De fet, Álvarez Luna va admetre al jutge que el va entregar a un grup investigador de la UDEF el 13 o el 14 de març del 2015 i no el va tornar a veure fins al 2017. Finalment, el cap de la brigada, un policia anomenat José Manuel García Catalán, el va lliurar a l’Audiència Nacional el sis de febrer del 2017.
Villarejo entra en escena
El comissari Villarejo va testificar en la causa del jutjat 11 i va negar haver volgut vendre el pendrive a Pino. En tot cas, que el podria aconseguir per diners. Un fet que corrobora una conversa, a la qual ha tingut accés El Món, entre el comissari i el director del CITCO, el comissari José Luis Olivera, el 7 de setembre del 2017.
“Jo recordo que el famós pendrive que jo vaig parlar amb un dels magos o el Toni (en referència a Antonio Giménez Raso, un policia especialitzat en l’operació Catalunya) em va dir 50 mil o 100 mil pavos pel pendrive, i jo vaig arribar i li vaig dir, [a Pino] mira que aquests tios per tant el donen, i estava allí el merda d’en Marcelino, per dir ara a mi el col·lega aquest que no em recordo com es diu, l’informàtic que estava amb el boig, me l’ha donat a canvi que no l’imputi. I jo quedava malament, perquè, clar, donava la impressió que jo li estava clavant el pal i li vaig dir a en Toni o al Mago escolta… Tal i com ho vaig comentar era que ell ho havia aconseguit gratis i jo volia clavar-li la clatellada (…)”, explica Villarejo.
La conversa continua advertint tant Villarejo com Olivera que el pendrive l’ha passat Riloba. Es refereixen a l’excap del grup de cibercrim de la Prefectura Superior del Cos Nacional a Catalunya, que després va fitxar per l’agència de detectius que dirigia Francisco Marco. De fet, la tesi exposada per Villarejo té el reflex en les seves agendes, on anota el neguit de Pino per l’afer del pendrive i com el ja ex DAO demana ajuda. De fet, l’àudio també reflecteix el poc nivell de l’equip de Pino.
Salveu el soldat Álvaro
Per si la història no fos prou tèrbola, s’hi afegeix un nou element encara més fosc. És l’inspector Álvaro Ibáñez, cap del grup XXIV de la UDEF. Aquest policia redacta l’informe del pendrive on assegurava que la informació provenia de l’escorcoll de Método 3. Una afirmació que el mateix titular del jutjat 11 de Madrid posa en dubte i li resta credibilitat. Així que el va imputar.
Al capdavall, la informació del pendrive prové d’una entrada il·legal al despatx de Jordi Pujol Ferrusola l’estiu de l’any 2002 a causa de la guerra entre CDC i Unió Democràtica per les llicències de joc a Catalunya. Els lladres buscaven informació compromesa de Pujol Ferrusola però la informació no anava més enllà de dades sobre la seva activitat mercantil sense cap mena d’irregularitat detectada. De fet, el suposat contingut d’aquest pendrive va servir de base per a un llibre periodístic.
La imputació de l’inspector Álvaro Ibáñez era delicadíssima. De fet, és l’autor de la majoria dels informes de la causa dels Pujol i també del cas Palau. El fet d’haver mentit sobre la traçabilitat o l’origen de l’atestat restaria absolutament la credibilitat a la resta d’informes incriminatoris elaborats per aquest policia i la causa es desfaria com un terròs de sucre. Per tant, l’inspector Ibáñez havia de tenir una cobertura extraordinària, inèdita i inusual. Una veritable operació de rescat i d’estat, executada sense complexos.
Un advocat portaveu de Ciutadans
En primer terme, l’inspector va tenir com a advocat Edmundo Bal, l’advocat de l’Estat arquitecte de l’acusació als líders del Procés al Tribunal Suprem i actual portaveu al congrés de Ciutadans. La protecció no va acabar aquí, com es constata en l’interrogatori preparadíssim –d’una hora i quart– a què és sotmès l’inspector i on aprofita per aportar uns mails on deriva la culpa de la falsedat de l’origen del pendrive als seus companys de Barcelona i altres agents de la UDEF. L’inspector acaba admetent que no mai l’ha tingut a les mans el pendrive i que tot i això fa l’informe. Així ho corrobora la gravació de la seva declaració a la qual ha tingut accés El Món:
També el jutge d’instrucció va aportar un extravagant document que provenia del jutge De la Mata on mostrava la “confiança” en l’inspector i subratllava que li “atorgava grans responsabilitats en el sumari dels Pujol Ferrusola”. Finalment, el jutge de l’11 accepta pop com a animal de companyia i entén que no hi ha prou indicis de càrrec per imputar-li un delicte de falsedat documental o revelació de secrets. “Sembla poc compatible la confiança de l’Audiència Nacional en l’inspector amb l’hipòtesi de l’engany”, escriu el jutge, tot apuntant que les parts haurien d’enfortir l’acusació.
Amenaces a Jordi Pujol Ferrusola: “No te’n sortiràs, amb Álvaro”
Però el suport a l’inspector no acaba aquí. Els seus companys de placa també van fer de les seves. El 18 de maig del 2018 va ser imputat. El 27 de juliol següent, Jordi Pujol Ferrusola va ser abordat per dos homes, que es van identificar com a membres de la UDEF de “l’equip d’Álvaro”. Li van etzibar: “No te’n sortiràs amb la teva! Ahir el teu amic mexicà va poder sortir, però tu no te’n sortiràs amb la teva”. La referència era un empresari mexicà amb relacions amb Jordi Pujol Ferrusola que va ser detingut i que va ser deixat en llibertat sense ni tant sols prendre-li declaració. Pocs dies després, el 8 d’agost, un dels dos agents va anar a buscar Pujol Ferrusola davant la Ciutat de la Justícia. “No te’n sortiràs amb la teva!”, el va tornar a amenaçar.
Els fets van ser posats en coneixement del jutge per tal que decidís algun tipus de mesura. La resposta de l’Estat va ser immediata i va saltar com una molla. La mà dreta de Bal, Lucia Pedreño, va registrar un escrit pregant al jutge que fes el sord a la denúncia de Pujol Ferrusola. Finalment, va ser desimputat. Al capdavall, si queia Álvaro Ibáñez queien totes les seves investigacions per manca de credibilitat, quedaven contaminades en haver mentit sobre l’origen del pendrive. Si havia fet això en un atestat clau com el del pendrive… que no haurà pogut fer amb la resta d’informes? Ara es constata l’operació d’Estat.
4 
15 