Una cadena de correus electrònics que ha sortit a la llum confirma la implicació de l’expresident espanyol Mariano Rajoy, el Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI), els Estats Units i el govern d’Andorra en la trama andorrana de l’operació Catalunya. Segons ha avançat RAC1, Rajoy hauria autoritzat una operació per enfonsar la Banca Privada d’Andorra (BPA) i prendre el control d’uns suposats comptes bancaris de líders independentistes, que en realitat mai van existir. L’operació, molts detalls de la qual ja havia avançat en exclusiva El Món, va tenir lloc entre l’estiu del 2014 i la primavera del 2015.
Segons els nous correus, Rajoy hauria pactat amb l’aleshores cap del govern andorrà, Antoni Martí Petit, que farien caure BPA, l’entitat on els Pujol havien guardat diners entre el 2010 i el 2014, perquè la policia patriòtica sospitava que la BPA amagava milions d’euros de diversos polítics i figures rellevants de l’independentisme català. Rajoy es va reunir fins a tres ocasions amb Petit, l’última tres mesos abans de la intervenció del banc. Però les maniobres per enfonsar la BPA i la seva filial madrilenya les va liderar el CNI, no el Ministeri de l’Interior.
Les maniobres del CNI per implicar els EUA
Un dels espies del CNI va enviar un correu secret a l’excomissari José Manuel Villarejo en què assegura que segueixen les ordres del PG, sigles que s’utilitzen per identificar Rajoy. En la comunicació també s’explica com es volia dur a terme l’operació, que suposava implicar els Estats Units per tenir una justificació externa. La idea era advertir el govern estatunidenc que la BPA blanquejava diners de Veneçuela, del càrtel de Sinaloa, de la màfia xinesa i d’oligarques russos amb l’objectiu que l’Oficina de Control dels Delictes Financers dels Estats Units (Fincen), emetés una alerta en contra del banc. El 10 de març del 2015 es van complir les expectatives i el Fincen va enviar l’alerta, servint en safata als governs espanyols i andorrà el pretext per intervenir la BPA.
La persona que hauria fet d’enllaç entre el servei espanyol contra el blanqueig de capitals (Sepblac) i el Fincen va ser BS, codi identificador de Basilio Sánchez Portillo, un comandant de la Guàrdia Civil que també seria col·laborador del CNI, segons el correu. Gràcies a l’alerta del FIncen, les autoritats espanyoles i andorranes van poder liquidar el banc i extreure tota la informació dels clients amb l’esperança de poder implicar algun dirigent independentista. Una dècada després, cap de les acusacions contra BPA s’han pogut demostrar —no hi havia hagut blanqueig de capitals de Veneçuela, del càrtel de Sinaloa o d’oligarques russos— i la part que afecta la màfia xinesa ha quedat reduïda a frau fiscal. A Andorra hi ha causes obertes, però cap sentència.
