El judici que toca la trama andorrana de l’Operació Catalunya, el cas Banca Privada d’Andorra (BPA), comença a esberlar-se. Els advocats de les defenses han registrat un escrit de 48 pàgines amb què reclamen aturar el judici de manera immediata i obrir un incident de nul·litat d’actuacions. El recurs, al que ha tingut accés El Món, es basa en el recull d’àudios que ha publicat aquest diari amb converses de la policia patriòtica, la creació de la Comissió d’Investigació al Congrés de Diputats espanyol i un judici de gairebé un any de durada que ha desemmascarat una instrucció amb falles clamoroses. A més de la imputació de l’expresident Mariano Rajoy i la cúpula d’Interior i del ministeri d’Hisenda, durant el 2015, per part de la justícia andorrana.
El tribunal, que ja va rebutjar aturar el judici el mes de juliol, ara ha d’estudiar aquest nou recurs que aporta més prova i indicis de les irregularitats del cas. De fet, aquest judici és el primer de la vintena que hi ha pendents sobre la Banca Privada d’Andorra i on seuen a la banqueta 23 executius i gestors. Una entitat que va acabar tancant les portes i gestionada per regulador bancari d’Andorra tot arran d’una nota informativa del Tresor nord-americà. Una situació que es va arribar casualment després de les pressions del govern espanyol a través de diplomàtics i policies espanyols per tal d’obtenir dades bancàries de la família Pujol i d’altres líders sobiranistes.
La primera vista, de setembre de 2018
Precisament, la primera causa del BPA que ha arribat a judici és l’anomenada peça Gao Ping que a Espanya, a l’Audiència Nacional, ha estat batejada com a cas Emperador. De fet, encara ha d’arribar a judici. És més, la mateixa causa a Espanya, va ser la que va encendre el foc de la guerra interna de comissaris a les clavegueres. Una peça que implicava comandaments policials d’alt nivell a Madrid i que, finalment van acabar amb absolucions. El fet que el comissari en cap de la Unitat d’Afers Interns, Marcelino Martín Blas, impliqués al fill del comissari José Manuel Villarejo, quan tots dos amagaven secrets de la policia patriòtica va encetar una guerra sense quarter entre els membres de la claveguera i la policia patriòtica que ha acabat per portar-se a judici un a l’altre i delatar-se de les seves accions encobertes.
La primera vista d’aquest judici -que jutja una presumpta trama de blanqueig de capitals d’un importador xinès- es va celebrar el 15 de gener de 2018 i es va suspendre fins la represa del 14 de juny de 2021. Des d’aleshores, el judici ha estat entrebancat per diverses circumstàncies i dilatat per 253 hores de declaració del màxim executiu de la BPA quan va ser intervinguda, Joan Pau Miquel. Precisament va ser aquesta declaració la que va començar a laminar la pau de la vista oral. L’aparició de gravacions, documents i declaracions van començar a posar en dubte l’origen de la intervenció i la legalitat de la causa per blanqueig oberta en el cas Emperador. Els advocats de la defensa van començar a reclamar fer un cop de carpeta a la vista de les evidències que el tancament de l’entitat era el resultat d’una maniobra espanyola.
Fèlix i… no era el gat
En l’escrit presentat per les defenses, hi consta els àudios publicats per El Món que registren una conversa entre Villarejo, Martín Blas i l’aleshores Director Adjunt Operatiu -màxim comandament uniformat del Cos Nacional de Policia, Eugenio Pino, el 9 d’abril de 2014. Una conversa on Martín Blas confessa que ha agafat com a “identitat encoberta” el nom de “Fèlix”. Villarejo fins i tot va fer conya assegurant que ja ho sabia i que era el nom de “Fèlix com el gat”, en referència al personatge de còmic. Precisament, Fèlix és el nom que va utilitzar per reunir-se amb Joan Pau Miquel per pressionar-lo a fi i efecte d’obtenir dades bancàries dels líders sobiranistes.
El recurs també inclou la declaració que Martín Blas va realitzar davant un jutge d’Instrucció per comissió rogatòria andorrana en la causa on ara hi ha imputat Rajoy. En aquella declaració, Martín Blas va negar a la justícia andorrana tenir cap identitat encoberta que fos Félix. Un extrem que les defenses utilitzen per acusar-lo de mentir a les autoritats judicials andorranes i que ara aporten al judici com a prova de càrrec de les pressions que va portar a terme contra el banc.
Per altra banda, l’escrit de les defenses aporten una altra gravació difosa per aquest diari que relacionen amb una altra declaració judicial d’Eugenio Pino. En concret, es tracta del paper que va tenir l’agent d’enllaç del FBI a Espanya, Marc L. Varri. Així donen al Tribunal de Corts andorrà les gravacions d’una trobada entre Varri, Villarejo i Pino, al despatx del DAO, on li demanen ajuda al policia nord-americà en la lluita contra el Procés sobiranista. Erra el 28 de maig de 2014.
En aquest marc, els advocats recorden que el 22 de juny de 2022, Pino davant la justícia andorrana va asseverar que l’únic contacte de la policia amb el FinCEN ( el departament del Tresor dels EUA) era Varri. Fins i tot, Pino va explicar que havia recomanat als propietaris de la BPA, els germans Ramon i Higini Cierco, que s’hi reunissin. La qüestió nord-americana també implica el comandant Basilio de la Guàrdia Civil. L’escrit aporta la informació també publicada per El Món on admet que és un agent encobert i que va negociar amb els EUA la nota del FInCEN que va obrir la caixa dels trons contra la BPA en el mercat bancari andorrà.
Nul·litat d’actuacions
Així el gruix dels advocats de la defensa han sol·licitat al tribunal demanar aturar immediatament el judici i encetar un incident de nul·litat d’actuacions. Per altra banda, demanen incorporar el sumari de la causa andorrana on s’ha imputat part del govern espanyol i de la cúpula d’Interior de l’expresident Mariano Rajoy. Tanmateix reclamen esperar el resultat i les conclusions de la comissió d’investigació que aquest dijous s’ha aprovat al Congrés de Diputats.
També inclouen una petició força interessant i és anul·lar com a “noticia criminis” la nota del FInCEN que va encetar tot el procés d’intervenció a la BPA. Fet que de retruc va implicar també la intervenció de la filial espanyola Banco de Madrid. L’únic banc afectat de la plaça Andorra i curiosament l’únic del que s’hauria obtingut un “cop de pantalla” dels fons que hi tenien els Pujol Ferrusola provinents d’AndBank. El Tribunal, que presideix el català Enric Anglada, haurà de respondre el 20 de setembre a les parts. Continuarà.
6 
