És 27 de setembre de 2012. El Madrid capital viu atabalat per la duresa de la crisi econòmica. No fa ni un any que Mariano Rajoy ha guanyat les eleccions i ja es van notant els primers canvis a la cúpula de la policia. El director adjunt de la Policia (DAO), el màxim comandament uniformat, Eugenio Pino –de moment, únic condemnat per l’Operació Catalunya, pel cas del pendrive amb dades dels Pujol–, organitza un dinar amb un referent del Cos Nacional de Policia, Agustín Linares, l’home que va dirigir la policia des del 1984 fins al 1997 i mentor del comissari d’intel·ligència ara jubilat José Manuel Villarejo, que precisament és el tercer convidat. La secretària de Pino, Charo, ha fet la reserva “donde las tortillas”. El dinar serveix de preàmbul del “Proyecto Barna”, el que acabaria esdevenint l’Operació Catalunya. És a dir, posen sobre la taula que consideren que cal fer alguna cosa davant la “indefensió” del govern espanyol davant del sobiranisme.
El dinar se celebra dues setmanes després de la primera Diada de l’Onze de Setembre amb una manifestació independentista massiva, convocada per l’Assemblea Nacional Catalana. I, sobretot, amb l’escenari de fons de la reunió fallida entre l’aleshores president de la Generalitat, Artur Mas, i el president espanyol, Mariano Rajoy. Tots tres enraonen a “calzón quitado” –segons diuen ells mateixos– sobre el que qualifiquen de grans qüestions. Primer, què passa amb Catalunya, després sobre les acusacions de corruptela policial i, finalment del cas Bárcenas, a més d’altres qüestions col·laterals.
A partir d’aquest dinar, comencen els informes i les trobades per vertebrar la lluita clandestina de l’Estat contra el Procés. Queden per tornar a dinar entre el 8 i el 15 d’octubre. Finalment, serà el 10 d’octubre, i serà en aquest àpat que Pino li encarregui formalment collar CiU. I, el 26 d’octubre, Maria Dolores de Cospedal informa Villarejo que li ha concertat una cita amb Alícia Sánchez Camacho. Serà el sis de novembre, quan començaran les investigacions.
El problema: “Pujol, Mas i companyia”
Pino arriba tard al dinar perquè ha de gestionar la detenció dels detinguts per les càrregues de Rodea el Congreso. Una manifestació antisistema que s’ha produït el dia abans, on les unitats d’intervenció policial -els antiavalots del CNP-, d’on precisament prové Pino, han repartit llenya sense miraments. Demanen cervesa sense alcohol, xai amb mongetes, pollastre i un peix amb papaia. També una mica de pa. Tot per compartir. Tots tres enraonen sobre la nova cúpula d’Interior, i del nou ministre, Jorge Fernández Díaz, que Pino valora com a “llest” malgrat que els altres creuen que no arribarà a Nadal. De fet, Pino no amaga en absolut les seves simpaties pel PP, que l’ha encimbellat a la cúspide policial i critica el que ha fet José Luis Rodríguez Zapatero amb Espanya.
En la conversa, Pino deixa clar que no s’investigarà el cas Interligare, una investigació sobre la presumpta corrupció policial dels comandaments policials en època del socialista d’Alfredo Pérez Rubalcaba com a ministre. Un cas que va afectar Gabriel Fuentes, llavors cap de la poderosa Comissaria General d’Informació, i Miguel Ángel Fernández Rancaño, excap del CNP a Madrid. Pino, però, recupera la conversa sobre els antisistema i avisa del perill que impliquen perquè “volen un canvi de règim”. Així mateix, assegura que amb els antisistema “no es pot negociar”, com apunta que vol fer Izquierda Unida o el PSOE. En aquest punt, entra en tromba Linares, que recorda les èpoques del cojo Manteca –un líder antisistema de finals dels 80–, en què ja hi havia aquest moviment per culpa de la situació econòmica. Matisa que ara és diferent perquè el problema és “polític” per culpa de “Mas” i amb “Pujol” al capdavant, i afegeix que el govern espanyol “està indefens”. Tothom, “Policia i Guàrdia Civil, estan encabronats”, alerta Pino. Hi ha preocupació. Un neguit que els farà començar a tramar el que serà l’Operació Catalunya.
“Ara que tenia els Pujol i CDC trincats pels ous”
La conversa avança i tots tres lamenten que Fernández Díaz hagi decidit nomenar el comissari José Luis Olivera com a nou director del Centre d’Intel·ligència i rellevar-lo del capdavant de la temuda Unitat de Delictes Econòmics i Financers (UDEF). Tant Villarejo com Pino i Linares lamenten el relleu perquè era Olivera, alies Oli, el que portava totes les investigacions dels Pujol, Convergència Democràtica de Catalunya i el Cas Palau. D’aquí que no entenguin per què ara Fernández Díaz fa aquest canvi. El retret és que ara “que els té trincat pels ous” el treuen. Pino afegeix el fills de Pujol a la pel·lícula i Linares veu aquí l’explicació del “soroll”. Pino està neguitós perquè en aquests casos la policia judicial “va a la seva puta bola” i amb el canvi d’Olivera s’ha creat un “problema” amb un vell conegut de l’independentisme, el tinent coronel de la Guàrdia civil. Diego Pérez de los Cobos.
Pino albira un “cop d’Estat” i mostra el seu neguit per veure com es pot resoldre el problema de Catalunya, que tot just acaba de començar. Fins i tot, albira que als catalans els donaran “fins i tot l’or de Moscou”. Una possibilitat que posa els pèls de punta als policies. Pino continua expressant la seva opinió fent un repàs històric amb què lloa el Conde Duque de Olivares. Es queixa que als catalans els puguin donar el mateix que els bascos, on empreses com el BBVA o Iberdrola paguen l’IVA a Euskadi i tenen el negoci a Catalunya. “Els catalans són molt seus”, afegeix Pino. Tots tres estan convençuts que l’independentisme guanyaria un referèndum, tot i que no els donaria els diners que creuen que Espanya s’emporta.
El que volen els polítics catalans, segons Villarejo i companyia
Linares emfatitza que els catalans “no tenen ni puta idea de gestionar”. Pino recorda que Catalunya té un deute de 140.000 mil milions. Villarejo fa referència al repartiment del poder que es reparteixen unes famílies determinades, segons ells. Linares i Villarejo enraonen sobre el cafè per a tothom. Linares i Villarejo creuen que Mas el que vol és “currarse el espanto“. Posen l’exemple del “boig d’Ibarretxe”, que el van fer fora. El que volen els polítics catalans, segons la seva tesi, és quedar “impunes” pel cas Palau i altres casos, com els de les ITV. Pino qualifica de “tremend” el cas Palau i els comptes a Andorra on creuen que hi ha els diners de la corrupció. Tots tres lamenten que el comissari en cap de la Policia Judicial, d’on penja l’UDEF, Enrique Rodríguez Ulla, que titllen “d’imbècil”, no els faci cas. Sis mesos després serà destituït.
El dinar entra en una altra dinàmica. Comencen també a planejar l’operació Kitchen per controlar Luis Bárcenas. Tots tres queden per a una altra reunió entre el 8 i el 15 d’octubre per acabar de posar fil a l’agulla. Charo s’encarregarà dels detalls. El dia 10 d’octubre, i seguint l’agenda de Villarejo, Pino ja li ha encarregat que aprofundeixi en “l’afer de CiU” i ho filtri a la premsa. El 26 d’octubre, Villarejo acorda amb Dolores de Cospedal la reunió amb Alícia Sánchez Camacho a l’Hotel USA. Finalment, es posposa uns dies i s’acabarà fent a casa l’exlíder del PPC, on elaboren tots dos una llista negra. Per cert, el dinar el paga Pino amb targeta. Continuarà.
9 
