L’Audiència Nacional ha ordenat el bloqueig dels comptes bancaris de l’expresident del govern espanyol José Luis Rodríguez Zapatero, que és investigat per organització criminal, tràfic d’influències i falsedat documental per la seva presumpta implicació en el cas Plus Ultra. Concretament, el bloqueig ascendeix a 490.780 euros, que seria la quantitat que hauria rebut de la societat Análisis Relevante, que també està sent investigada. Fonts judicials han indicat que no es tracta d’una mesura excepcional, sinó quelcom habitual per evitar que desapareguin els diners sota sospita.
La imputació de Zapatero va tenir lloc fa dos dies. El titular de la Secció d’Instrucció del Tribunal Central d’Instància 4 de l’Audiència Nacional, José Luis Calama, va acordar investigar Zapatero a petició de la fiscalia anticorrupció. El que es vol saber és si una part del prèstec que es va aprovar per al rescat, amb diners públics, de la companyia aèrea Plus Ultra es va fer servir per a fins il·lícits.
Calama posa el focus en els vincles que Zapatero tindria amb l’empresari Julio Martínez Martínez, investigat en la causa per presumptes operacions de blanqueig de capitals. Martínez va ser detingut el desembre passat juntament amb el president de Plus Ultra, Julio Martínez Sola, i el conseller delegat de la companyia, Roberto Roselli, en una operació de la UDEF.
Bloquejats comptes de les filles de l’expresident
L’Audiència Nacional també ha bloquejat els comptes de les dues filles de Zapatero, Laura i Alba Zapatero, que podrien haver-se beneficiat de la trama. El jutge ha decidit intervenir els comptes de quatre societats. Una d’aquestes empreses és l’agència de comunicació Whathefav SL, que pertany a les dues filles de l’expresident espanyol. Les xifres de les quals disposa Calama és que Zapatero podria haver percebut més d’un 1,5 milions d’euros, i les filles, al voltant d’uns 423.000 euros.
En la seva denúncia, la Fiscalia Anticorrupció va alertar de l’”ús indegut” dels 53 milions d’euros rebuts per Plus Ultra, concedits pel Consell de Ministres el març del 2021, i assegurava que els diners “s’haurien utilitzat per a la devolució de préstecs concedits a aquesta societat per altres de la suposada trama delictiva”. En aquest context, la fiscalia descrivia un pressumpte blanqueig de capitals a través d’una organització criminal que operava a França, Suïssa i Espanya. La tesi és que els fons il·lícits de la companyia que haurien estat blanquejats provenien de delictes de malversació comesos per funcionaris veneçolans.
“Una estructura estable”
Segons la resolució, Zapatero liderava “una estructura estable i jerarquitzada de tràfic d’influències” que tenia com a finalitat “l’obtenció de beneficis econòmics mitjançant la intermediació i l’exercici d’influències davant instàncies públiques a favor de tercers, principalment Plus Ultra”. Una trama que, a criteri del jutge, va utilitzar societats instrumentals, documentació simulada i canals financers opacs “per exercir influències il·lícites, ocultar l’origen i la destinació dels fons i obtenir beneficis econòmics en favor de tercers i del propi entramat”.
