A poc a poc es va desgranant l’agenda d’actes previstos per al cinquè aniversari del Primer d’Octubre. El Consell per la República ja ha convocat una manifestació a l’Arc de Triomf de Barcelona que té esperit d’unitària i, de moment, s’hi han abonat l’ANC, Òmnium, la Intersindical i formacions com Demòcrates. Però ara, col·lectius com Desobediència Civil i CDR Catalunya han preparat un acte de força contingut simbòlic: “l’alliberament de Girona”.
No és el primer cop que es porta a terme una iniciativa com aquesta. De fet, Bàscara (Alt Empordà) va ser el primer municipi, el passat mes de maig, on es va dur a terme una iniciativa com aquesta. Una acció que s’ha repetit a Amer (el poble natal de Carles Puigdemont, a la Selva), Sant Esteve de Palautordera (Vallès Oriental) i Folgueroles (Osona). Bàsicament, l’acte implica la instal·lació de check points de control, la tramitació de passaports de la República Catalana i fins i tot, guinguetes que fan de banc. Tota una simbologia de control efectiu del territori. Precisament, Desobediència Civil va esbombar a través del seu canal de Twitter i Telegram un debat sobre el concepte i aplicació del control del territori, molt seguit a les xarxes, amb tres consultors de geoestratègia.
“Estratègia d’alliberament del territori” i un “entrenament”
Segons un comunicat de Desobediència Civil, “aquests alliberaments suposen un aprenentatge i un entrenament que ens durà al punt de confrontació amb l’Estat espanyol alhora que ens ha de permetre pressionar la classe política catalana”. “Amb aquests alliberaments estem construint una xarxa que vol expandir-se per tot el territori”, alerta el comunicat. D’aquí que el proper pas sigui tota una capital simbòlica de l’independentisme, Girona.
“Amb l’alliberament de Girona començarem una nova etapa en què pretenem que totes i cadascuna de les viles siguin conscients del seu empoderament propi, demostrant així que el control del territori és possible, i que aquest depèn de tothom”, emfatitza el comunicat. “Si bé quatre viles”, continua el comunicat, “no fan trontollar l’Estat sí que són el principi d’un alçament col·lectiu que esdevindrà el compte enrere cap a l’alliberament nacional”. “Som el poble, tenim el poder. Visca la Terra Lliure”, s’acomiada el comunicat. Fonts de l’organització detallen que encara s’està tancant l’escaleta dels actes i les ubicacions finals, que es donaran a conèixer a través de la seva mateixa xarxa.
Control del territori
L’acció incideix molt en el concepte del “control del territori”. De fet, Desobediència Civil que fins i tot organitza cursos de desobediència pacífica, i el passat 4 de setembre va esbombar un interessant debat sobre el concepte, Control del territori. Qui i com, que es va emetre pel seu canal de directes de Twitter. En la xerrada hi van participar Miquel Vila, expert en geopolítica i membre del Catalonia Global Institute, el consultor de seguretat i coautor del llibre Política de Defensa i Estat Propi Toni Florido i Albert Pont, president del Centre Català de Negocis i autor de Via Única. De fet, els organitzadors del debat han deixat clar que no formen part de l’entitat de mobilització independentista.
La xerrada va concloure que aquest concepte geopolític és la capacitat d’una “autoritat d’imposar-se en un territori i en una ciutadania i evitar que una altra autoritat s’hi imposi”. En aquest marc, van apuntar moments de la història recent com exemple de com es pot assolir el control sobre una comunitat determinada. Així, un dels exemples va ser el Primer d’Octubre, que tots tres analistes van convenir que en algun moment l’Estat espanyol havia perdut el control sobre el territori català, almenys simbòlicament.
Amb aquesta convocatòria, encara per tancar serrells i detalls, i la del Consell per la República ja són dues a l’agenda sobiranista, cinc anys després del Primer d’Octubre. Un aniversari just tres setmanes després d’una exitosa manifestació de la Diada, tot i els intents de boicot per part d’un sector de l’independentisme, i amb una tensió política evident entre les dues formacions que sostenen el Govern de Pere Aragonès.
3 
6 