La Comissió de la Dignitat ha arribat aquest 2022 al seu 20è aniversari amb la “constatació” que l’Estat espanyol, “ja sigui amb governs del PP o del PSOE”, es considera més “deutor i continuador del franquisme que no de la república” espanyola, ha denunciat en declaracions a EL MÓN el coordinador de la Comissió, Pep Cruanyes. L’organització celebra aquest dimecres els 20 anys de la seva fundació a la Nit de la Memòria, amb el lliurament dels Premis Dignitat a l’Ateneu Barcelonès.
Si bé Cruanyes reconeix que al llarg d’aquests 20 anys s’han assolit diverses fites i objectius, el balanç no deixa de ser demolidor pel que fa a les accions democratitzadores que no ha desplegat l’estat espanyol. “S’ha assolit el reconeixement del dret a la restitució dels documents de Salamanca amb l’aprovació de la llei, i després amb penes i treballs s’ha aconseguit la restitució a particulars i entitats, que era un dels objectius bàsics de la comissió: la reparació de les víctimes ciutadanes”, apunta Cruanyes.
La Comissió de la Dignitat reclama el retorn de més documentació de la Generalitat
No obstant això, encara hi ha “molta documentació de la Generalitat”, principalment de l’administració de justícia i ordre públic, que està a l’Arxiu General de la Guerra Civil, a Salamanca, i que no s’ha retornat malgrat que el Tribunal Suprem hagués ratificat l’any passat una sentència de l’Audiència Nacional perquè es retornin els papers.
“També reclamem el retorn de la documentació que s’ha descobert a l’Arxiu Militar d’Àvila, requisada per militars i que encara consta com a objecte de requisa”, lamenta el coordinador de la Comissió de la Dignitat. Cruanyes defensa que la Generalitat té dret a recuperar el seu “arxiu institucional” i denuncia les resistències que encara posa l’Estat. També recorda els 47 ajuntaments afectats per les requises de documentació i que encara no han vist retornats els papers.
Queixa de la Comissió de la Dignitat per carta al govern espanyol pels incompliments
El passat gener la Comissió es va dirigir per carta al ministre de Cultura espanyol, Miquel Iceta, fent aquesta reclamació. El govern espanyol va contestar que “tot estava acabat i que només faltaven petits detalls” respecte al retorn de la documentació de la Generalitat. La Comissió, que manté un control al detall de la situació, li va remetre un informe assenyalant les mancances pel que fa al retorn de documentació que la Generalitat té dret a recuperar.
En aquests 20 anys, la Comissió ha fiscalitzat el procés de restitució de documents. “No hem deixat de seguir-ho i en cada moment ens hem avançat i hem donat arguments jurídics”, explica Cruanyes. Aquest fet de no perdre el fil els ha fet comprovar que el comportament dels governs espanyols, ja siguin del PP o del PSOE, és el mateix en aquesta matèria.
La Comissió de la Dignitat denuncia el “poc convenciment democràtic de l’Estat”
Per Cruanyes, el fet que després de 20 anys encara manquin documents per restituir demostra “el poc convenciment democràtic de l’Estat i el menyspreu envers les institucions catalanes”. Cruanyes insisteix que “tot estat democràtic no hauria de dubtar ni cinc minuts, si es descobreix documentació que s’ha requisat en temps de dictadura, en retornar la documentació un cop restituïda la institució”.
Cruanyes recorda que el relator de les Nacions Unides Pablo de Greiff ja va fer una reclamació a Espanya en aquesta línia l’any 2014. De Greiff va fer la llista d’aspectes que un estat democràtic, quan surt d’una dictadura, ha de tenir en compte. “Pel deure de restitució de les víctimes, De Greiff posava deures a fer i entre els deures que ha de fer l’Estat hi ha la restitució de béns requisats i documentació”, indica.
Deures pendents de l’Estat pel que fa als crims del franquisme
L’Estat tampoc ha fet, al llarg d’aquests anys, els deures necessaris pel que fa als processos relacionats amb els crims del franquisme, apunta Cruanyes. “La única cosa que s’ha fet és la llei del Parlament de Catalunya a proposta i amb el suport de la Comissió de la Dignitat de reparació jurídica i anul·lació de tots els consells de guerra”, explica. “L’Estat no ha fet el mateix respecte als processos de la resta de territoris”, subratlla.
Però la llista d’elements que posen en evidència que l’Estat no ha trencat amb la dictadura és el que està passant amb la comissaria de la Policia Nacional a la Via Laietana de Barcelona. “Demostra que no s’ha trencat amb el franquisme dins de les institucions de l’Estat”, diu Cruanyes. La comissió demana que la comissaria, “que va ser un centre on es va practicar la tortura i la repressió política de forma sistemàtica, passi a ser un centre d’interpretació”.
La Comissió de la Dignitat opina que Espanya no es consolida com a “estat democràtic”
Aquesta reclamació, però, no ha estat atesa, i Cruanyes considera que la manca de compromís pel que fa a “polítiques de no repetició” evidencia que Espanya “no es consolida com a estat democràtic”. Afirma el coordinador de la Comissió que el govern espanyol “es resisteix”. “Sembla que ells se senten ofesos perquè plantegem això, quan haurien de ser els primers en desmarcar-se, com s’ha fet a Alemanya amb l’Stasi”, afegeix Cruanyes.
A més a més, Cruanyes assegura que les tortures a Via Laietana “no es van acabar el 77 o el 78 i van seguir fins als anys 90, i els darrers anys des del 2017”. Pel coordinador de la Comissió, “s’ha constat que l’Estat no respecta els drets civils, va contra els drets de Catalunya, persegueix la llengua com ho feia el franquisme i la justícia continua actuant de manera contrària a la legalitat i als principis dels drets humans”.
Els guardonats amb els Premis Dignitat
Aquest any el primer dels guardonats amb els Premis Dignitat serà Julià Gual i Masoller, in memoriam. Nascut a Mataró i mort a Perpinyà el 1964, es valora “la seva tasca política com a periodista a Mataró, editant i prologant el llibre El perill a la rereguarda, de Joan Peiró, i per la seva activitat en defensa de la llengua i la cultura catalanes a Catalunya del Nord on es va exiliar el 1939″.
També ha estat premiada la Religious Society of Friends, coneguda com els Quàquers. A l’entitat se la premia “per la seva tasca humanitària feta durant la guerra civil amb els refugiats especialment els infants”. També ha estat guardonat Antoni Miró, pintor i escultor valencià nascut a Alcoi el 1944, “per la seva activitat com a artista polifacètic que ha destacat pel seu compromís envers la memòria històrica dels Països Catalans i la seva cultura reflectint en les seves obres tant fets històrics com els intel·lectuals de les terres catalanes i és autor del projecte de monument al President Lluís Companys que va oferir a la ciutat de Barcelona”.
Finalment, la Comissió premia Gonzalo Boye, nascut a Viña del Mar (Xile) el 1965, el jurat valora que “en la seva condició d’advocat ha destacat per la defensa dels drets polítics i nacionals de Catalunya, especialment en tribunals internacionals en defensa dels consellers i el President exiliats i de Valtònyc”. També es valora “la fermesa en la defensa dels drets, que la repressió política que pateix Catalunya vulnera sistemàticament”.
2 
