L’Estat espanyol està lluny de complir amb els estàndards europeus de tractament de la memòria històrica. Així ho ha assegurat el relator especial per a la promoció de la veritat, la justícia, la reparació i la no repetició, Pablo de Greiff, que ha participat per videoconferència a la jornada Veritat, justícia, reparació, organitzada al Parlament europeu per nou eurodiputats catalans, bascos i espanyols, en ocasió del 80è aniversari del bombardeig de Gernika. De Greiff ha aprofundit en les conclusions que va extraure d’una visita a l’Estat espanyol l’estiu del 2014 per elaborar un informe per a l’ONU.
El relator de l’ONU ha recordat que “la Guerra Civil i els 40 anys de dictadura van deixar un gruix colossal d’assassinats, tortures, desaparicions, treballs forçats i exili, una llarga llista de violacions de drets humans”, però ha denunciat que, “malgrat que la Transició ha consolidat la democràcia, aquest Estat no sempre aplica polítiques que garanteixin la veritat, la justícia i la reparació”. En aquest sentit, de Greiff ha avisat que a l’Estat espanyol no s’ha passat pàgina amb el franquisme perquè hi ha un intent reiterat “des de diferents fronts” d’equiparar les víctimes de “tots dos bàndols”: “A Espanya predomina un discurs que tracta igual totes les violacions de drets produïdes durant la guerra i els 40 anys posteriors entre els dos bàndols, una posició que deliberadament va imposar el franquisme, un intent per assumir simetries en el comportament de dos bàndols, i amb un tractament asimètric de les víctimes”.
Per al relator especial de l’ONU, encara hi ha un altre fet denunciable que frena l’homologació de l’Estat espanyol a altres països de la UE en el tractament de la memòria històrica: “El debat sobre la memòria històrica s’ha polititzat, i al final contribueix a l’assimilació de les reivindicacions de les víctimes com si gosin una plataforma política i partidista, i no pas com una reivindicació dels seus drets”, ha explicat en la seva intervenció per videoconferència.
I tal i com ja va fer l’estiu del 2014, el relator de l’ONU ha tornat a demanar a l’Estat espanyol que anul·li la llei d’amnistia de 1977, que al seu entendre, “obstaculitza totes les investigacions i impedeix l’exercici ple del dret a la veritat, alhora que impedeix que la justícia espanyola participi, com hauria de fer, en els processos oberts a l’exterior”. De fet, molts casos relacionats amb el franquisme estan sent investigats per la justícia argentina davant el bloqueig que exerceix la justícia espanyola. Pel que fa a simbologia feixista, de Greiff ha recordat que l’Estat té encara “pendent la seva obligació de dignificar el Valle de los Caídos, reinterpretar-lo per dignificar aquest cementiri i que totes les persones que volen recuperar les restes dels seus familiars enterrats allà sense el seu consentiment ho puguin fer”.
De Greiff també ha reconegut els “esforços acadèmics i de la societat civil per recuperar la memòria de la guerra i la dictadura”, però alhora lamenta que “no hi ha un mecanisme públic que homologui aquests intents. Però és urgent que hi sigui, perquè les demandes de les víctimes són urgents, moltes d’elles es troben en estat avançat de vellesa. Cal incrementar recursos per establir mecanismes oficials per aclarir la veritat”. De Greiff també ha denunciat la política d’arxius de l’Estat, que “no garanteix l’accés a tots els fons i no respon als estàndards internacionals”.
