Han passat 48 hores des que l’independentisme va obtenir el 23-J la clau de la governabilitat a Espanya, i Espanya ja pot dir que ha neutralitzat aquesta força sense despentinar-se: ERC i Junts tornen a estar enfrontats per l’estratègia que cal seguir a l’Estat, amb l’afegit que ERC ha acceptat un tripartit a la Diputació de Barcelona. En poc més de 30 dies, l’independentisme ha passat de denunciar conjuntament una gran operació d’Estat per evitar que Barcelona sigui governada per independentistes a tornar-se a enfrontar en guerres destructives.
Els socialistes ho han fet bé: ERC, amb dues patacades electorals, sense grans alcaldies, sense Diputacions i amb un Govern en minoria al Parlament, ha agafat amb gust el caramel de la Diputació de Barcelona. Una jugada que permet aïllar més Junts dins del món independentista, amb molta menys presència institucional que ERC. A més, pocs gosen descartar que també se sumin en algun moment a l’executiu de Jaume Collboni amb els Comuns, seguint el mateix argument expressat per ERC per rubricar el tripartit: “Ara el govern de Diputació és el reflex fidel de la pluralitat política present als municipis de la demarcació de Barcelona”.
Naturalment, ERC busca legítimament salvar els mobles abans que hi hagi eleccions a Catalunya. I Junts, encara en recomposició interna -i també amb pactes locals amb el PSC- necessita oferir quelcom als electors en l’embat amb l’Estat que propugna. Però al capdavall, tots aquests moviments certifiquen la mort d’un petit miratge d’unitat independentista a la capital del país, que havia de donar el primer govern d’obediència catalana a Barcelona. Xavier Trias i Ernest Maragall van demostrar que l’entesa és possible. L’Estat en primera instància, ho va impedir. Però després tant ERC com Junts han tornat a l’eterna guerra.
9
3
