Les eleccions municipals a Barcelona seran les més apassionants i determinants a tot el país. Per la seva condició de capital de Catalunya –ni que sigui sobre el paper-, però sobretot perquè s’escenificarà un combat probablement únic entre diverses forces polítiques. Les enquestes fan viable tant una victòria de Trias com de Collboni o de Colau, i de moment, descavalquen de la lluita el guanyador del 2019, ERC. Però també introdueixen un factor incert que pot condicionar totalment l’aritmètica del govern municipal: els partits petits. Si el PP, la CUP, Valents o Cs obtenen representació, es capgirarà com un mitjó l’escenari polític, tant pel repartiment de regidors entre els partits grans com perquè probablement tindran la clau de la governabilitat.
Aquest combat comença amb un avantatge clar de dos candidats. Trias i Colau han estat intel·ligents i han detectat que aquest 28M ha de ser un blanc o negre. O un o altre, dos models confrontats. Com el 2015. I aquest plebiscit que plantegen tots dos en les seves estratègies de campanya deixa en una situació molt complicada tant Collboni, que no es podrà desfer tan fàcilment de la seva condició de soci de Colau durant molts anys, com Maragall, a qui la mateixa alcaldessa ‘agraeix’ el seu suport incondicional al bipartit. ERC i el PSC estan a hores d’ara atrapats a la xarxa de Colau.
Evidentment, Trias i Colau són conscients que un escenari de confrontació màxima com el d’ara fa vuit anys és el millor possible per eliminar factors de distorsió la nit del 28M. Volen que els ciutadans es vegin empesos a votar, a la pràctica, Colau sí, Colau no. I si la resposta és no, tot apunta que Xavier Trias serà l’única alternativa, amb una dreta espanyola enfrontada i en risc de quedar-se sense regidors. Ara bé, una victòria del candidat -no de Junts, sinó de la seva marca personal- no li atorgaria automàticament la vara d’alcalde, si no és que el PP fos decisiu i només donés els seus vots a un executiu sociovergergent.
Per la seva banda, Ada Colau té claríssim que un tripartit amb el PSC i ERC és la fórmula ideal perquè els Comuns continuïn tenint opcions de seguir al poder d’aquí a quatre anys fent bandera de l’eslògan d’aquella esquerra plural que va vendre Colau quan el 2015 ERC, el PSC i la CUP la van fer alcaldessa a canvi de res.
9 
4 
