L’aventura de l’alcalde de Barcelona passejant en bicicleta amb el regidor d’Esports per un carrer que el mateix Ajuntament va prohibir-ne la circulació, i que el mateix govern del PSC ha rectificat poques hores després del ridícul, és una expressió molt gràfica del drama polític que viu Barcelona. I no pas perquè Jaume Collboni governi en minoria absoluta de 10 regidors sobre 41, perquè és un govern tan legítim com un altre -oficialment, els 5 d’ERC actuen com si fossin govern, però de moment sense veure’s reflectit a la nòmina-, sinó perquè ho pot fer com en els darrers trenta anys. Amb una majoria absoluta efectiva i sense oposició real més enllà d’uns tuits o d’algun escarafall que no necessàriament arriba als ciutadans.
L’alcalde no té els 20-21 regidors (més la crossa dels 2 o 3 d’ICV) de Pasqual Maragall o Joan Clos, però qui dia passa, any empeny, i d’aquí a pocs dies farà un any que va ser investit amb els vots del PP i del partit d’Ada Colau, la seva màxima enemiga política. El cost d’aquesta operació d’Estat en termes de renúncia al projecte ideològic del PSC? Cap ni un. Què n’ha tret el PP o Barcelona en Comú? Absolutament res.
El mateix Collboni ha demostrat una gran habilitat per desactivar l’oposició -l’endemà mateix de ser investit, el front independentista es dissolia i es reprenia la guerra entre ERC i Junts- jugant a allò que en llenguatge de l’època de CiU es va batejar com “la Puta i la Ramoneta”. Negociar a banda i banda, aturar les negociacions per no perjudicar el PSC a les eleccions espanyoles, catalanes i europees amb pactes que potser podrien ser mal interpretats, i sobretot, fer creure als partits que no hi ha portes tancades per entrar al seu executiu. Què ja veurem i ja en parlarem.
I mentre el govern municipal comet relliscades de nens, com anar en bici per un carrer que tu mateix has prohibit i gravar-te en vídeo, el cert és que el PSC fa i desfà el seu model de ciutat sense traves. Qui és responsable d’aquest escenari? El PSC, no. El seu candidat va ser investit i autoritzat pels seus socis d’investidura a governar sol.
