No us penso marejar amb la meva salut ni la meva vida privada. Però en els desitjos per al conjunt de la humanitat, potser sí que podem coincidir. Tots ells són factibles, i de fet el seu compliment depèn en part –només en part- de la intensitat i el nombre de desitjos que siguin formulats per tantíssima gent d’arreu del món.
El primer és que s’acabin les guerres, totes, però molt especialment la d’Ucraïna, que havia de ser un conflicte breu i que aviat complirà un any. Que deixin de matar i de morir joves i no tan joves, que s’estableixin sistemes de lideratge justos i assenyats, que les persones puguin participar en un futur de pau i de normes democràtiques. I si no fos així, que deixi d’agreujar-se una situació que fa mesos que pensem que no pot empitjorar, però en què la realitat no deixa de superar qualsevol malson. I que no ho veiem només amb l’egoisme més descarat; que no ens haguem d’alegrar perquè les calefaccions funcionen, malgrat tot, i els preus no s’han disparat tant com ens anunciaven, malgrat tot. Que no hi hagi malgrat tots.
Que desaparegui l’epidèmia que ens ha tingut confinats i tancats i disminuïts des de fa uns anys. O que es converteixi en imperceptible, en aquella grip innòcua que ens han pronosticat els experts de fa temps i que no acaba d’implantar-se. Que els xinesos surtin de l’embolic en què els han ficat i puguin, ells també, gaudir del final d’aquest virus mortífer. Que no es desenvolupin noves varietats letals, que el personal sanitari disposi de les millors condicions per lluitar contra qualsevol emergència i que si els hem d’aplaudir, que no sigui perquè els obliguem a fer uns esforços sobrehumans.
Que no desaparegui el nostre idioma ni cap altra cultura del món. Que no haguem de patir per si ens entendran o no a casa nostra, per si podrem viure i parlar amb normalitat. Que els esforços que van fer tantes generacions per transmetre’ns un llegat ple de personalitat i identitat, no siguin esforços inútils. Que siguem mereixedors dels que ens van precedir, molts d’ells lluitant en condicions molt més dures que les nostres. I que puguem ser recordats com aquells que no es van deixar suprimir de la faç de la terra. Que diguin de nosaltres; “gràcies a la seva lluita, avui som aquí ben vius i desperts.”
Que estimem el món, sí, i que aquest amor arrenqui amb la gent més propera, no pas abandonant-nos als que ens voldrien dominar i posseir, sinó fent pinya amb aquells que ens volen lliures i sobirans. Que la feina que fem per la humanitat parteixi de la que fem per a les nostres famílies, amistats, comunitats. Que aprenguem a canviar i millorar l’entorn sense destrossar res. Que ens sentim orgullosos de viure aquest any que ara comença com no hem pogut viure cap dels anys anteriors. Que puguem treure pit i dir molt alt; “el 2023 sí que ho vam fer bé.”
Molt bon any i que es compleixin els vostres, els nostres, desitjos.
1
4
