Això diu l’exdiputat al Congrés Joan Tardà, que considera que l’únic camí cap a la independència és residualitzar l’independentisme no sotmès a ERC -Junts i la seva òrbita-, o dit d’una altra manera, posar-se al servei de l’antiga ICV que ara encapçala Ada Colau. Com? Fent alcaldessa la candidata dels Comuns -la mateixa que el 2019 va expulsar Maragall pactant amb la dreta- i deixant el candidat d’ERC d’encarregat a l’Ajuntament. Més enllà de la inviabilitat aritmètica de la proposta, la pensada de l’exdiputat republicà és la plasmació gràfica que a ERC hi ha molta gent que no ha entès, o no ha volgut entendre, el missatge que han donat les urnes. Perquè de moment, la direcció del partit no ha sortit pas a desautoritzar-lo. ERC no ha patit “un accident electoral”, com diu Tardà, més aviat ha rebut un missatge molt directe que els barcelonins que havien confiat massivament en els republicans fa quatre anys desaproven l’estratègia “d’oposició responsable” que ha falcat Colau i Collboni.
Seria comprensible i legítim que ERC busqués un pacte que li permetés entrar al govern municipal, perquè els partits existeixen legítimament per ocupar el poder. Però Tardà pretén vendre una guerra contra Trias -contra Junts- com el dany col·lateral per fer la independència. Una enganyifa ridícula que justament abocaria el país a una letargia en nom del progressisme. “Renunciar a ser presents en un govern municipal tripartit d’esquerres i no exigir que l’alcaldia l’ostenti Ada Colau (tan sols dos centenars de vots la separen de Collboni) significa, de facto, frenar l’evolució del full de ruta“. Patapam. I encara més, creu que l’aliança amb els Comuns és necessària per “impedir que l’independentisme acabi essent capitalitzat pel nacionalisme postconvergent”.
Ras i curt, hi ha un sector d’ERC que prefereix avortar les aspiracions nacionals del partit a canvi de tocar cuixa on sigui i, sobretot, per aconseguir la satisfacció de destruir els únics aliats possibles per materialitzar algun dia la majoria independentista. És clar que Tardà -que, per cert, va militar durant molts anys al PSUC- no representa el sentiment general d’ERC, però també és clar que aquest pensament no és un bolet dins del partit. I ERC faria bé d’aclarir-ho.
45
4
