El govern espanyol més progressista de la història, el de la tanca de Melilla, ens ha regalat un episodi més del serial deliciós propi de mascles alfa que és la seva relació amb el PP. Sobretot pel que fa a la relació amb Catalunya. Els populars han sobreactuat una vegada més i han exigit per escrit explicacions sobre la DUI espacial de Catalunya, la NASA catalana o, sent més rigorosos, el llançament de dos nanosatèl·lits en un programa de la Generalitat amb la intenció d’impulsar una tecnologia clau per al futur de les infraestructures i l’economia del país.
El suposat nerviosisme del PP –de debò?– ha trobat una resposta contundent del govern del PSOE i Podem. Una rèplica a la qual ha tingut accés El Món i que garanteix als rivals electorals de Pedro Sánchez que la interlocució internacional d’aquest racó de món pel que fa a l’espai pertany Madrid: és el “Regne d’Espanya” i no la Generalitat el que controla aquests nanosatèl·lits batejats amb els desafiadors noms d‘Enxaneta i Menut, triats en una votació popular entre la canalla. I ja està. Bé, ja està, no. Perquè, a més a més, a part de controlar els permisos, els dos ginys s’han inscrit “a favor del Regne d’Espanya”. Qui és el tonto ara, eh? Qui s’han cregut que són aquests catalans?
Una vegada més, aquest to de “tu deixa’m a mi que ja els tindré a ratlla”, per a les grans qüestions i per a les que no ho són tant. Una fatxenderia tronada i a vegades un punt còmica –que sí, que ja sabem qui mana i què és l’Estat– però que serveix per a qualsevol afer relacionat amb Catalunya, especialment quan es posen a competir amb el PP. És la pulsió que va generar la cèlebre relliscada de Pedro Sánchez amb aquell “La fiscalia de qui depèn? Doncs ja està”, quan feia campanya garantint que aconseguiria l’extradició de Carles Puigdemont, un objectiu que no han abandonat. Aquest és el veritable capteniment del PSOE amb Catalunya, lluny de la retòrica de l’agenda del reencuentro i de la taula de diàleg que deixen en suspens cada vegada que els convé.