No hi estem acostumats però de tant en tant hi ha polítics que diuen la veritat, una veritat gairebé nua. Ho fan per error o per tacticisme, però benvingudes siguin aquestes ocasions, perquè fan servei. Aquesta vegada, als catalans els fa servei la sinceritat d’ofès que ha exhibit el president de l’Aragó, Javier Lambán, que ha deixat anar que la proposta de preparar una candidatura per als Jocs d’Hivern del 2030 a mitges amb Catalunya era una manera d’intentar diluir l’independentisme i fer-lo tornar “al redil consitucional“. Una expressió que val la pena mantenir en el castellà original del baró del PSOE que regna a l’Aragó, perquè no perdi càrrega semàntica. No costa gaire imaginar-se els catalans independentistes entrant en aquest tancat imaginari com xaiets.
Per si no estava prou clar, Lambán explicita una evidència: qualsevol projecte olímpic passa per l’entramat dels estats i que, en el cas de Catalunya, això vol dir passar per l’adreçador de l’espanyolitat. A cadascú li pot semblar bé o malament, però no podem fer veure que això no passa. No pot ser que tothom hagi oblidat la imatge de l’aleshores príncep Felip –ara monarca que té al seu currículum haver donat suport a la repressió amb el seu discurs del 3 d’octubre del 2017– com a abanderat de la comitiva espanyola en la cerimònia inaugural dels idealitzats Jocs de Barcelona. I hem de desitjar que no hi hagi hagut ni oblit ni perdó per a l’operació del jutge Garzón –ara defensor de grans causes de la llibertat arreu del món– contra un grup d’independentistes, que van ser detinguts injustificadament i torturats. Les tortures que mai van ser investigades, cosa que li va valdre a Espanya una condemna al tribunal d’Estrasburg una dècada després.
Per a totes aquestes coses serveixen uns Jocs Olímpics en què manen els estats. I una part important i creixent de l’independentisme institucional ho està oblidant, no se sap exactament per què. Per sort, Espanya no falla mai i tard o d’hora acaba refrescant la memòria als que no volen recordar. El factor Lambán no permet que ens expliquem sopars de duro a nosaltres mateixos.
8 
