Català optatiu

No passa un dia sense que l’amalgama d’entitats i partits unionistes i òrgans judicials espanyols exerceixin la seva pressió contra l’ús del català en àmbits formals, un cop que al carrer ja tenen la batalla guanyada. L’escola era el gran reducte, el viver on encara podien sorgir nous parlants, i estan aconseguint carregar-se’l.

Aquesta setmana el Parlament ha aprovat una llei que se suposa que ha de fer content el TSJC –ja en parlarem– i que obre la porta a convertir el castellà en llengua vehicular –en diuen “curricular”– en algunes assignatures, més enllà de les matèries en què sempre s’ha fet servir, lògicament, com ara l’ensenyament de la llengua castellana i de la literatura castellana. No hi ha percentatges, però l’esperit és del del 25%. I això només és el principi.

L’ofensiva, a més a més, no és només en la trama del 25%, la principal del serial, sinó que arriba a tots els racons, en un degoteig constant. La selectivitat és un altre dels escenaris en què els tribunals han trobat terreny abonat i una oportunitat més d’humiliar un govern que es diu independentista i que ha de fer equilibris per fer el que li manen i que sembli que no ho fa del tot. Aquest dijous s’ha sabut que els estudiats que facin les proves d’accés a la universitat hauran d’omplir un formulari anònim per triar en quina llengua volen fer els exàmens. Tot plegat per una sentència del TSJC que considera que aquesta petició requereix discreció: potser esperen que així augmenti el baixíssim percentatge d’estudiants que vol fer les PAU en castellà.

El cas de la selectivitat –només és un examen i sempre s’ha pogut triar en quina llengua es fa– podria semblar menor, però no ho és. Els promotors de l’ofensiva per deconstruir l’educació com a àmbit amb un lideratge clar de la llengua pròpia del país no deixaran cap escletxa, no perdran cap ocasió per transmetre que el català és només una opció, i no necessàriament la més interessant. La qüestió és que el català sigui qualsevol cosa menys una llengua nacional. Perquè l’objectiu és que no hi hagi nació.