L’excandidat a l’alcaldia de Barcelona i exprimer ministre francès Manuel Valls torna a l’escena política francesa per la porta gran. En primer terme, ho va fer carregant contra l’independentisme cors arran de la crisi oberta per l‘assassinat de la icona sobiranista, Yvan Colonna. I en segon lloc, per la filtració d’aquesta setmana, segons la qual s’hauria ofert a Emmanuel Macron com a futur titular “d’un gran ministeri de la intel·ligència”. De fet, la xarxa s’ha omplert amb el vídeo del programa Polònia sobre la seva figura quan va plegar del consistori barceloní.
Valls va aprofitar tots els espais mediàtics que encara ocupa, i a França en són molts, per carregar els neulers contra no només les manifestacions per l’atac a Colonna en una presó francesa, sinó pels actes d’homenatge un cop es va certificar la seva mort pel brutal atac patit a la presó. Valls va encetar el seu guió contra el sobiranisme seguint la pauta que va seguir, per exemple, contra l’independentisme català, amb la connivència de l’esquerra barcelonina que ocupa l’alcaldia de Barcelona, amb Ada Colau al capdavant.
“El poble cors no existeix”
L’expremier francès va assegurar en diverses entrevistes que “el poble cors no existeix”. De fet, al·legava que només hi havia un poble, el francès. En la mateixa línia, criticava que s’obrís la porta a la cooficialitat del cors, i s’estirava els cabells perquè es posés al mateix nivell que el francès. Així mateix, una altra entrevista va esverar més els ànims a Còrsega, a Le Point, en assegurar que el veritable heroi era el “Prefecte Claude Érignac i no pas Colonna” i mostrava la seva indignació per les mostres de dol i els homenatges a l’illa. Unes paraules que s’han assumit amb malestar, per bé que l’ascendència de Valls en la política francesa no és, precisament, per tirar coets.
Gran ministre d’Intel·ligència
Tot i aquesta agressivitat de Valls contra els corsos, no ha estat prou escut per tapar una filtració que ha fet riure no només als centres socials de l’independentisme cors, sinó també a les xarxes socials. Tot arran d’un article del diari Liberation que explicava que Valls havia proposat a Emmanuel Macron la creació “d’un gran ministeri d’Intel·ligència” i que ell mateix es postulava com a titular. La notícia ràpidament va córrer pels digitals generant una quantitat de mems sobre la idea del personatge. Curiosament, una de les piulades que més va triomfar va ser una que s’acompanya la notícia amb el famós vídeo del Polònia de Tv3, que en el seu dia va triomfar a França.
Valls aquestes setmanes ha tornat, en certa manera i per la porta del darrera, a l’actualitat política en difondre un comunicat amb què expressava el seu suport públic a Macron a les presidencials del mes vinent. Per altra banda, l’independentisme cors i l’afer Colonna ha estat una escletxa per poder aixecar el dit i no menysprear una ocasió per atacar el sobiranisme. Però la idea del “gran ministeri d’intel·ligència” ha animat les converses amb fruïció al bar A la Concorda, acompanyades de la Petra, la memorable cervesa corsa. “Tu, català, com és que ens l’heu tornat?”, comenta un avi rialler amb una copeta rodona d’un líquid sospitós en assabentar-se per l’amo que “aquell d’allà ve de Barcelona”. La resposta podia haver estat senzilla: “Pregunti als postcomunistes [de Colau]”.
18 
1 
