Yvan Colonna és mort. Però l’independentisme cors, no. Ans al contrari. Els fets de les darreres setmanes han esperonat el moviment per la banda jove de Còrsega. La poderosa República francesa ho ha entès a la primera. D’aquí que les darreres hores hagi activat tots els ressorts per tal que l’independentisme cors no s’escalfi i no es tornin a registrar els aldarulls dels dies posteriors a l’atac que va patir Colonna a la presó, que el va deixar en coma i que l’ha acabat matant. Van ser uns dies en què ni els gendarmes ni els fornits CRS, els antiavalots de la Policia Nacional francesa, no tenien el control del territori.
París s’ha posat en alerta i ha reaccionat quan ha començat a córrer pels canals de Telegram i Whatsapp la darrera carta de Colonna. La gentilesa de l’emblemàtic diari U Ribombu ha estat difondre la missiva que per Nadal va fer arribar per als seus lectors, el gruix de l’independentisme de Còrsega. El missatge era contundent, clar i directe: “Visca el poble cors! Visca la llengua corsa! Visca la nació corsa! Fora França!”. Divendres serà enterrat al seu poble natal i aquest dimecres arribaran les seves restes en avió des de Marsella, ja que estava reclòs en una presó de la França continental, a Arles, i després de la brutal agressió que va patir el van ingressar en un hospital marsellès.
Trasllat dels presos polítics a Còrsega
Per tant, les decisions del govern francès són clares. El primer ministre, Jean Castex, va difondre ahir un comunicat amb què anunciava una mesura esperadíssima: l’acostament dels presos polítics a l’illa. A mitjans d’abril, Alain Ferrandi i Pierre Alessandri seran traslladats a la presó de Borgo, al nord de l’illa i a pocs quilòmetres de Bastia. Una mesura que, malgrat l’alegria de l’acostament en la dura política repressiva que suposa la dispersió –d’això també en saben molt els bascos- no se celebra tirant coets. “És la seva puta obligació, ho diu la llei, havia de canviar el seu règim especial”, argueïx molt corsament en Sebastien, mentre fa un glop de cervesa Petra, en un cau acollidor del centre d’Ajaccio. Ferrandi i Alessandri van ser condemnats acusats de pertànyer a l’escamot que va acabar amb la vida del prefecte Claude Erignac, per l’assassinat del qual va ser condemnat Colonna, tot i que el seu entorn nega que en fos l’autor i sempre hi ha hagut ombres sobre la investigació. L’acostament, que també era reclamat per a Colonna, arriba massa tard. Serà enterrat divendres, al seu poble natal.
La duresa de les penes i de les condicions del seu compliment han ajudat a assumir que la condemna als independentistes corsos s’alimentava de revenja i d’exemplaritat social. “Ens volien avisar”, assegura la jove Maria, just davant la Catedral d’Ajaccio on des de dimarts les seves escales s’han convertit en un temple honorari ple d’espelmes en record, suport i dol per Colonna. La joventut s’ha tornat a esperonar davant la mort de la llegenda, sobretot per la seva forma. Si es fes una comparativa amb Catalunya i Euskadi, i salvant les distàncies, es pot interpretar que la joventut corsa, amb l’assassinat de Colonna ha descobert del tot la cara més tenebrosa dels estats, com va passar amb els fets d’Alsasua o la sentència del Procés. La diferència és que a les manifestacions de Còrsega ningú agafa cap micròfon per demanar que no caigui cap paper a terra.
Emmanuel Macron, tocat per l’afer de Còrsega
Però no només la República com a estructura s’ha vist posada en qüestió, sinó el seu màxim dirigent. Tothom apunta contra Emmanuel Macron per la crisi corsa. Tothom troba motius per carregar-n’hi la responsabilitat. L’esquerra de Jean Luc Melenchon –el seu partit França Insubmisa va fer un míting a Ajaccio el dia que va morir Colonna– parla de la negligència en els drets dels presos. L’extrema dreta i la dreta hi suquen pa per fer veure que Macron aprofita la crisi per laminar la sobirania francesa a l’illa a canvi d’un futur suport electoral a l’illa.
D’aquí que, a Còrsega, molts sospiten la intervenció de les clavegueres de l’Estat per afeblir el seu suport electoral. El mantra es repeteix als centres de trobada de l’independentisme cors: tot i que hermètics, ningú no amaga que no s’entén com dos presos d’aquestes característiques podien estar junts al pati. Un jihadista de 36 anys, Frank Elong Abé –l’agressor– i un independentista cors en un règim especialíssim de reclusió –la víctima. D’estrany n’és molt. Moltíssim. I la desconfiança corsa encara afegeix més misteri a la mort i les seves circumstàncies. “L’Estat n’ha fet d’altres”, detalla un home gran i discret en un cafè ubicat just davant el palau de la Prefectura. Un home que sembla que prengui mides del Palau i que evita respondre, educadament, cap més pregunta.
La fiscalia canvia de criteri
Macron va aprofitar una entrevista a France Bleu per demanar serenitat i calma. El missatge del president de la República tenia dos públics, el francès i el cors. Però, sobretot, era per al francès davant del magma polític del país, molt esverat per la revifada corsa. De fet, la mort de Colonna ha obert un debat públic sobre el paper de les presons com a camp d’ensinistrament per a jihadistes. Le Monde ocupava les seves pàgines centrals amb un reportatge sobre aquest fenomen. I curiosament, era l’única referència del rotatiu francès al cas Colonna.
Una altra de les mesures de l’Estat és que la fiscalia especial antiterrorista ha requalificat la investigació de Colonna com un atac terrorista. Un fet interessant. Un cop de timó important per intentar asserenar la situació de calma tensa que s’està vivint. Aquests anuncis han arribat just abans que l’independentisme es mobilitzi per rebre aquest dimecres a la nit les despulles del líder mort per “l’Statu assassinu”. Divendres, Colonna serà enterrat a Cargèse, el seu poble natal. Una esquela oficial demanava a tothom respectar el dol de la família. I com tothom sap, el dol sempre és temporal.
