La matinada del 24 de febrer del 2022 el president de Rússia, Vladímir Putin, anunciava l’inici de “l’operació militar especial” per “desmilitaritzar” i “desnazificar” Ucraïna. Un any després, el que havia de ser una ofensiva llampec de tres dies s’ha convertit en una guerra de trinxeres amb un alt cost en vides humanes a totes dues bandes del front. L’enviament d’armes a Kíiv, que s’ha accelerat en els últims mesos amb l’entrega de tancs i míssils de llarg abast, ha equilibrat la balança fins al punt que els serveis d’intel·ligència i molts analistes ja no descarten una victòria ucraïnesa.
Un cop constatat el fracàs de les converses de pau, que fa mesos que no es produeixen perquè ni Ucraïna ni Rússia estan disposats a fer concessions de territori per signar un alto el foc, els dos bàndols fien la seva victòria sobre el terreny a una guerra de desgast de desenllaç incert. Kíiv espera que les noves armes que rebrà en les pròximes setmanes serveixin per capgirar la situació sobre el terreny i confien poder llançar una contraofensiva a la primavera per donar un nou cop d’efecte –similar als de Kíiv, Khàrkiv i Kherson– que doblegui Rússia.
Balanç devastador: 240.000 morts i més de vuit milions de refugiats
Fins ara, el balanç de la guerra ha estat devastador. Ciutats derruïdes, infraestructures inservibles i una sagnia de més de 240.000 morts, segons les estimacions més conservadors. Es calcula que uns 200.000 militars i 40.000 civils han mort i més de vuit milions de persones han fugit de la pitjor guerra que ha viscut Europa des de la Segona Guerra Mundial. Putin, impassible davant la tragèdia que ha provocat la invasió d’Ucraïna, prossegueix amb la seva agenda de destrucció i ha tornat a culpar Occident del conflicte.
En una compareixença a les Nacions Unides, el govern ucraïnès ha advertit que el món “s’ofegarà en el caos” si Putin i Rússia se surten amb la seva i aconsegueixen canviar les fronteres d’un país per la força. El ministre d’Afers Exteriors d’Ucraïna, Dmytro Kuleba, ha reclamat davant l’Assemblea de l’ONU el suport de la comunitat internacional per ajudar el país a recuperar les províncies de Lugansk, Donetsk, Crimea, Zaporíjia i Kherson, les tres primeres ocupades des del 2014 i les dues últimes arran de la invasió.
“Contra tot pronòstic, vam poder aturar un agressor molt més fort i expulsar-lo de la meitat del territori acabat d’ocupar”, ha celebrat Kuleba. “Que ningú es deixi enganyar per les crides buides a les negociacions que fa Rússia”. En els últims dies s’han filtrat alguns detalls d’una possible proposta de pau de la Xina, però des de Kíiv desconfien que la diplomàcia xinesa ofereixi una sortida al conflicte que impliqui la retirada de les tropes russes de tot el territori ucraïnès. “Ucraïna exerceix el seu dret legítim a la defensa […] i en aquesta guerra no hi ha dos bàndols: hi ha un agressor i una víctima”.
L’OTAN aprofita la guerra per aïllar Putin
Tan bon punt l’exèrcit ucraïnès va aturar el primer cop i va aconseguir frustrar el plans de Putin de conquerir Kíiv en tres dies per fer caure el govern de Zelenski, la maquinària de l’OTAN es va posar en marxa per donar suport a Ucraïna, primer de manera tímida i ara pràcticament sense límits. La coalició internacional liderada pels EUA subministra intel·ligència, formació i armament a Kíiv amb el doble objectiu d’evitar que la inestabilitat provocada per la invasió d’escampi per Europa i, de pas, debilitar i aïllar la Rússia de Putin.
La guerra d’Ucraïna ha deixat Putin pràcticament sol. Només té el suport explícit dels seus aliats tradicionals –com Bielorússia, Síria, Iran i Corea del Nord, que no han dubtat a vendre armes a Moscou–, mentre que grans potències com la Xina, l’Índia o el Brasil s’han mantingut en una posició més o menys neutral i han criticat amb veu baixa la invasió, però no s’han sumat a les sancions econòmiques d’Occident.
2
