La revolta desencadenada per la mort de Mahsa Amini està fent trontollar el règim iranià, que feia anys que feia malabarismes per sostenir-se en el poder davant l’activisme creixent del país, ansiós d’obrir-se al món. Després de la mort d’aquesta jove, detinguda i apallissada per la policia de la moral de l’Iran sota l’acusació de portar mal posat el vel, la població ha sortit en massa al carrer per protestar. I la repressió policial de la mobilització encara ha agreujat més la situació: es calcula que han mort 92 persones, entre elles una jove icona de la revolució de les dones iranianes, Hadis Nafaji, tirotejada per les forces de seguretat per haver-se fet una cua davant de la policia.
Les protestes de l’Iran s’han desencadenat per l’assassinat d’Amini, però tenen arrels més profundes. Aquesta és la tesi de Gabriel Garroum, investigador postdoctoral de la UPF i membre del grup de recerca en dret internacional públic i relacions internacionals. Garroum sosté que la crisi a l’Iran és “molt més profunda del que sembla” perquè no són protestes d’una part de la societat sinó protestes “sistèmiques”. “És una protesta per una qüestió molt central en el sistema polític de l’Iran, contra una política central per al propi estat i el règim”, assenyala l’expert, que insisteix que la mobilització no han quedat limitada a una zona del país sinó que s’han estès per tot el país. “El règim té un problema molt gros”, avisa.
Garroum augurava aquesta revolució abans de la mort d’Amini, perquè ja hi havia molt descontent amb el règim per la greu situació socioeconòmica que travessa el país. A més, el 2009 ja van produir-se protestes greus al país. Ara, aquest assassinat de la policia de la moral ha accelerat els esdeveniments.
“Greu crisi de legitimitat” per al règim iranià
El que fa diferent aquesta crisi d’altres moments de protestes a l’Iran és que actualment el mecanisme de control i legitimació del règim “està sent àmpliament qüestionat”. “S’han de mirar diversos factors, com ara que Amini era kurda i podria haver estat un moviment que es quedés a les regions kurdes, però no ha estat així perquè ha generat una gran crisi de legitimitat”, explica.
El debat actual a l’Iran, resumeix, és reconfigurar la policia de la moral, una institució que s’ha posat en el punt de mira dels iranians que han pres els carrers. Des dels anys 80, quan es va tornar a imposar el vel, existeix una policia de la moral qie circula amb furgonetes per vigilar que es compleixi l’ús del vel que el règim considera adequat, entre d’altres coses. Ara, després de la mort d’Amini, s’estudia una possible reforma d’aquesta policia basada en la “reducció o retirada del carrer”. A banda, el règim s’ha compromès a una investigació pel cas d’aquesta noia kurda, tot i que el líder suprem del país, Ali Khamenei, dona suport a la policia, que assegura que la mort de la noia no va ser responsabilitat seva.
Una revolta mai vista a l’Iran: per què és diferent?
El president del Cidob, Antoni Segura, assegura que aquesta revolució té trets diferencials mai vistos a l’Iran, com ara que “els indiferents s’hi han implicat”. Recorda que l’última revolució al país va ser la del 2009, quan es va produir una tupinada electoral per mantenir el dictador al poder, però insisteix que aquesta revolta és diferent per diversos motius. Per començar, és una revolta principalment de les dones –tot i que han rebut suport dels joves iranians– i no només va dirigida al règim sinó al sistema patriarcal que les sotmet.
“La situació de la dona a l’Iran havia estat diferent fins al 1979, quan es va imposar el vel. La custòdia dels fills va començar a afavorir els homes i es va instaurar el tutelatge de la dona, que no pot sortir sola de casa”, recorda Segura, que apunta que la revolució actual és la lluita contra tot això. “No només és una revolta contra el sistema polític com la del 2009, sinó contra la discriminació de la dona fruit del model patriarcal”, insisteix.
A més, subratlla que per primera vegada els homes també participen en una reivindicació d’aquesta mena, tot i que qui en porta el pes són les dones. “Els joves iranians estan fent costat a les noies en una reivindicació molt específica de gènere”, resumeix. El president del Cidob ressalta que aquesta revolta “va molt més enllà d’un me too” perquè qüestionen tot un sistema “d’arrels molt profundes”. “La legitimitat que podia tenir la revolució del 1979 al país s’ha quedat en una carcassa buida que manté en el poder el nucli d’aiatol·làs i militars”, conclou.
Els escenaris que s’obren a l’Iran
Garroum considera que la investigació per la mort d’Amini que planteja el règim per frenar les protestes és “una solució cosmètica”. “Qualsevol reforma profunda i rearticulació de com s’utilitza el vel és anar al moll de l’os de l’estat i dubto que estiguin disposats a fer-ho”, assegura aquest expert en ser preguntat sobre els escenaris que s’obren a l’Iran. Creu que el més probable és que Ali Khamenei, que té una situació de salut “deplorable”, comenci un procés de successió a l’estat. “Serà un moment de crisi socioeconòmica molt forta i creixeran els moviments de protesta activista i feminista”, vaticina l’expert, tot i que admet que el règim pot fer caure aquests moviments gràcies a la seva capacitat de censura i repressió. Ara bé, Garroum sosté que malgrat reprimir aquest moviment de protesta podria ser un “catalitzador” important per a un canvi a l’Iran.
En aquest sentit, Segura assenyala que les revoltes cada vegada són més importants i “més perllongades en el temps”. “S’està produint una internacionalització del conflicte tot i el paper galdós de la Unió Europea”, explica el president del Cidob, tot i que admet que és possible que aquesta internacionalització no canviï res pels equilibris que s’han de fer per mantenir el tractat nuclear amb l’Iran. “El tractat nuclear està complicant la situació perquè pot ser una moneda de canvi per al règim. Si la denúncia ha estat poc contundent ha estat per aquest equilibri”, raona.
Malgrat defensar la tesi que les revoltes “per si soles” no poden tombar règims quan són tan durs com el de l’Iran, Segura assenyala que sí que poden provocar divisions al nucli dur del poder. “Si això s’aconsegueix sí que pot haver-hi un canvi significatiu al poder”, conclou.
Podria ser un salt qualitatiu de la primavera àrab, aquest cop a l’Iran?
Garroum creu que el paral·lelisme entre aquestes protestes a l’Iran i la primavera àrab pot ser “una mica agosarat”, però el que té clar és que s’estan produint canvis profunds que “tard o d’hora tindran efectes”. De fet, l’expert recorda que des del 2010 hi ha hagut diverses onades de protestes que, tot i no produir canvis “de la nit al dia” sí que han servit per anar canviant les coses. “Amb el temps milloren les tàctiques dels activistes i hi ha una major contestació al règim. La qüestió del vel és un pilar essencial de la república islàmica que ara és també un problema per al règim, que té més dificultats per adaptar-se al nou món”, assegura l’expert.
Segura, en canvi, posa el focus en recordar que la primera primavera àrab, la del 2009, no va ser àrab sinó iraniana. També insisteix que “a vegades no som gaire conscients que les primaveres àrabs van coincidir a Europa amb el 15M”. “Assistim a unes noves generacions a les quals se’ls està negant el futur i davant d’aquesta situació reaccionen”, descriu abans de puntualitzar que la reacció no es la mateixa en un país amb llibertats que a un amb un règim dur com l’iranià. “Els joves estan desesperats i poden provocar canvis”, conclou Segura.
8
