La primera ministra escocesa, Nicola Sturgeon, ha presentat aquesta setmana –mentre el govern del Regne Unit col·lapsava– el pla econòmic del seu govern en cas que Escòcia esdevingui independent. El document, A stronger economy with independence [Una economia més forta gràcies a la independència] explica que el país adoptaria una moneda pròpia, crearia noves institucions per regular les finances estatals, dissenyaria un mercat laboral més just i dinàmic i centraria gran part de la seva economia en les energies renovables i el sector tecnològic. Això, a més de sol·licitar el reingrés a la Unió Europea.
Més enllà del debat, en aquests moments legal, sobre la celebració d’un segon referèndum d’independència a Escòcia l’octubre vinent, l’executiu de Sturgeon és conscient que cal ampliar la majoria a favor de la secessió i fer-ho a partir d’una campanya informativa clara, entenedora i basada en fets objectius. L’any 2014, un 55% dels escocesos va votar a favor de seguir dins el Regne Unit i diverses anàlisis posteriors han apuntat a la manca d’informació sobre les conseqüències de la independència, sobretot en el pla econòmic, com una de les principals causes de la derrota independentista.
“Tradicionalment, l’argument econòmic ha estat el més feble de l’estratègia independentista escocesa”, explica Sergi Pardos-Prado, professor d’Economia Comparada a la Universitat de Glasgow. Avui, a diferència del 2014, el factor econòmic es percep “com un avantatge”, afegeix Pardos-Prado, i destaca que “els índexs sorprenentment baixos de productivitat i de creixement econòmic del Regne Unit per ser un país del G7, unit a les dificultats comercials amb Europa arran del Brexit, s’han convertit en arguments cada cop més prominents en la narrativa nacionalista escocesa”.
Una Escòcia independent com a alternativa al col·lapse del Regne Unit
La publicació del document escocès ha arribat en plena crisi institucional al Regne Unit, amb un partit conservador debilitat per la gestió erràtica de la pandèmia i la post-pandèmia, la crisi econòmica i el llast que han suposat l’hiperpersonalisme entre les seves files i els lideratges fallits; el més clar, el de la primera ministra Liz Truss, la més breu de la història del país amb només 45 dies al capdavant de Downing Street. Un partit conservador, històricament sòlid i predominant però que ha vist com la majoria absoluta que va aconseguir Boris Johnson el desembre del 2019 se li escola entre els dits.
La política econòmica, el pal de paller de qualsevol programa tory, ha demostrat ser incapaç d’aportar estabilitat després que la lliura esterlina marqués un mínim històric i el Banc d’Anglaterra fes dues compres de deute públic d’emergència per calmar els mercats i remuntar la divisa. Un efecte domino derivat, en gran part, del pla econòmic del govern de Liz Truss. Precisament, aquesta desfeta i pèrdua de credibilitat del partit conservador, que Nicola Sturgeon va dir públicament que “detestava” en la conferència anual de l’SNP, ha contribuït a veure una Escòcia independent com l’alternativa al col·lapse de Westminster.
Els arguments que van marcar el resultat del 2014, desacreditats
“Romandre al Regne Unit s’ha presentat com a sinònim d’estabilitat econòmica”, explica Mairi Spowage, professora del Departament d’Economia de la Universitat de Strathclyde, Glasgow. “Sens dubte, aquest va ser un dels arguments que va fer servir el govern de David Cameron per convèncer els escocesos que votessin ‘no’ a la independència el 2014”, afegeix. Ara bé, la situació actual sembla desmentir-ho. Els successius governs del Regne Unit, tots ells conservadors des del referèndum del 2014, no han demostrat que els seus arguments fossin vàlids, ni que fossin garants de la prosperitat econòmica.
“El govern de Westminster no treballa a favor d’Escòcia”, sosté el document presentat pel govern escocès, que destaca que l’activitat econòmica del Regne Unit “se centra en Londres i el sud-est d’Anglaterra”. “I tot i així, Escòcia té la renda per càpita més elevada de les nacions i regions descentralitzades del Regne Unit, després precisament de Londres i el sud-est d’Anglaterra”, apunta la professora Spowage.
“Ara mateix el Regne Unit és un dels països més endeutats i desiguals del món”, explica Spowage, “amb un deute públic del voltant del 97% del PIB”. La inflació ha marcat rècords que no es veien des de fa 40 anys i ja passa del 10% i si el PIB continua marcant registres negatius el proper trimestre, confirmarà l’entrada del Regne Unit en recessió.
“Tots els països europeus estan passant per dificultats econòmiques greus i molts d’ells entraran en recessió aquest hivern” assegura Jonathan Portes, professor d’Economia i Polítiques Públiques del King’s College de Londres. “Ara bé, el pla econòmic del govern actual, basat en la confusió, i el Brexit han empitjorat clarament la situació”, afegeix.
El Brexit canvia les regles del joc
Precisament, la sortida del Regne Unit de la UE el 2016 va ser un punt d’inflexió que no només va posar en dubte “el respecte per les decisions dels escocesos”, que van votar a favor de quedar-s’hi amb un 62% dels vots, sinó que ha deixat al Regne Unit “amb menys mecanismes encara per fer front a crisis econòmiques globals” com l’actual, insisteix la primera ministra escocesa.
De fet, un dels punts del pla econòmic presentat per Sturgeon és sol·licitar el reingrés a la UE. Segons diverses anàlisis del govern escocès, la relació comercial d’Escòcia amb la UE va ser un 12% més baixa el 2021 del que hauria estat en cas de romandre dins la UE. A banda de disminuir notablement tant les importacions com les exportacions, prop del 27% de les empreses escoceses han hagut d’afrontar costos addicionals pel que fa a transports i a canvis substancials en la cadena de subministrament.
Segons Pardos-Prado, “el vot clar a favor de la permanència a la Unió Europea a Escòcia, juntament amb les dificultats econòmiques del Regne Unit, s’utilitza per argumentar que l’statu quo del 2014 ha empitjorat i que un nou canvi de paradigma que els acosti més a Europa i menys al caos polític britànic dels últims anys seria beneficiós”.
Així doncs, els dos espantalls que els successius governs conservadors han fet servir per convèncer els escocesos que la independència no és el camí han demostrat ser falsos; ni quedar-se al Regne Unit era sinònim de romandre dins la UE ni ser governats des de Westminster garantia d’estabilitat econòmica. Són arguments que es faran servir si es tornen a posar les urnes.
3
1
