L’Scotish National Party (SNP) desplaçaria el Partit Conservador (Tories) com a segona força del Parlament del Regne Unit per primer cop a la història del país, segons una enquesta de l’Electoral Calculus del 17 d’octubre. Així mateix, els laboristes (l’esquerra britànica) assolirien una majoria absoluta de fins a 507 escons, mentre que l’independentisme escocès s’erigiria com a segona força amb 52 escons i els conservadors com a tercera opció amb 48 diputats.
Al llarg de la història del Parlament del Regne Unit, els conservadors i els laboristes s’han anat intercanviant la primera i segona posició. Per tant, que l’SNP desplaci als conservadors com a líders de l’oposició és un fet històric.
Els tories perdrien fins a 310 escons
En aquests moments, el partit conservador britànic té fins una majoria absoluta de 358 escons, per tant, en perdria fins a 310 escons. En canvi, el partit Laborista en té 200. L’SNP en té, en aquests moments, fins a 44, i en pujaria 8 en unes hipotètiques eleccions. Això significaria un increment de la força de l’independentisme escocès, que està enmig d’un estira i arronsa amb el govern britànic per la convocatòria d’un referèndum d’independència el 19 d’octubre del 2023, impulsat per la primera ministra escocesa, Nicola Sturgeon.
Crisi de govern
La patacada dels conservadors no és cap casualitat. El govern britànic, encapçalat per la torie Liz Truss viu una crisi profunda a causa de les desavinences entre els membres del partit. De fet, el divendres 14 d’octubre, Truss va cessar el seu ministre de Finances, Kwasi Kwarteng, l’artífex de la polèmica reforma fiscal que està portant Truss al límit. Aquest pla radical de reforma fiscal ha estat posat en dubte fins i tot per membres del seu partit, que han posat tota la pressió en ella. Hi ha diaris britànics que fins i tot li donen un límit de temps a Truss fins que hagi de presentar la seva pròpia dimissió per la seva gestió.
La primera ministra britànica fer retallades fiscals per valor de 45.000 milions de lliures i el pla no ha convençut ni a l’entorn financer ni al polític perquè una de les primeres conseqüències ha estat posar la lliura contra les cordes. Truss ja es va veure obligada a retirar en qüestió de dies la proposta per a rebaixar del 45 al 40 per cent l’impost sobre la renda per a les grans fortunes per les desastroses conseqüències que hauria tingut per al país.
1 
