Risto Mejide va ser notícia, la setmana passada, per unes declaracions molt impactants de Josep Maria Mainat sobre el seu acomiadament a Operación Triunfo. Era el 2009 quan la direcció del concurs va decidir que se l’havia de fer fora perquè el seu paper com a membre dolent del jurat se li’n va anar de les mans: “Va arribar un moment en què ja no em feia cas. Va adonar-se que triomfava i parlaven d’ell quan fotia canya i, a partir d’aquí, va començar a desbarrar molt. Cada vegada que obria la boca, deixava anar merda, merda i més merda“. Ara que han passat uns quants anys, Mainat diu que haurien d’haver intervingut i fer-lo fora “en directe” en plena gala. Jordi González ha volgut convidar el Risto a Col·lapse i, aquí, ha donat resposta al seu anterior cap: “No tinc consciència d’haver fet de dolent mai“, ha etzibat.
“Si ser dolent és dir el que penses en un moment, en un entorn i en un programa en el qual ningú no deia el que pensava… doncs potser sí que era el dolent“, ha reconegut ara el publicista. Sempre ha treballat l’honestedat, insisteix, ja que creu que li deu als teleespectadors dir el que pensa realment “encara que no sigui políticament correcte”. No ha volgut entrar-hi massa perquè mai no ho ha fet: “Mai no he contestat ningú que digués alguna cosa sobre mi, ni tan sols a les coses dolentes“. I és que té clar que, part de la seva feina, consisteix a acceptar les crítiques: “Perquè, si no, no podria criticar els altres. Creus que em fa mal el que ha dit el Mainat? Mira, als meus fills els dic que jo treballo per a la gent a qui li agrada el que faig, no per als qui no els agrado. Si em miren per posar-me a parir, doncs problema seu. No perdo temps amb les crítiques“.
Sense voler-ho, el Risto s’ha acabat convertint en un personatge de la premsa del cor i continua sense acostumar-s’hi. Diu que ho té assumit, però considera increïble que en aquest país no estigui legislat el que passa amb els famosos i els treballadors dels mitjans de comunicació: “En el nostre contracte, sembla que, de facto, va una clàusula per la qual renunciem als nostres drets d’imatge. Quan surto del carrer, si un noi em fa fotos i les ven per fer negoci amb la meva imatge no puc dir res. Puc demandar-lo, sí, però cap jutge no em donarà la raó“. I com sobreviu a aquesta exposició tan alta? Compensant-la “amb calma i retrospecció”, amb un llibre o tot un dia “sense parlar res”.
Risto confessa que va estar a punt de fer-se de l’Opus
El presentador no acabava d’estar còmode en aquesta entrevista, ja que no li agrada que li facin preguntes. La part més divertida? Quan ha reconegut tenir un ego “per sobre de les seves possibilitats i talent”. O, per exemple, quan ha tret a la llum que va estar a punt de fer-se de l’Opus: “I per què no? Jo anava a una escola de l’Opus i, en aquell moment, jo era un noi introvertit que treia bones notes a qui em van proposar entrar a l’obra. Vaig arribar a fer un viatge a Roma amb ells, de fet, i em van donar un paper perquè la meva mare signés i donés permís perquè hi entrés”. Abans de fer-ho, la mare li va dir que només signaria si deixava que li organitzés l’estiu. I què va fer? Enviar-lo a un viatge d’idiomes a Oxford on Risto va descobrir “les noies italianes” i “el món en general”: “Quan vaig tornar a casa, vaig dir-li a la meva mare que s’esperés i no signés el document“.
Risto també ha parlat dels fills, en aquesta entrevista, del noi de 16 anys i la filla de 6. Sintonitza molt amb els dos, diu, i creu que és perquè mai no els ha parlat com si fossin nens: “Els he parlat sempre de tu a tu i els he escoltat, els he respectat molt quan em preguntaven i sempre acabava repreguntant-los per saber què opinaven ells”. El seu fill gran està tenint una adolescència “meravellosa”, i toca fusta perquè el veu molt responsable.
Què voldrà fer? Doncs sembla que, de moment, té clar que vol estudiar matemàtiques i física a alguna universitat estrangera. El Risto va estar a punt de fer-ho, a la seva edat, ja que van concedir-li una beca per anar a estudiar matemàtiques a Oxford. Ell no ho va poder fer perquè els pares no podien permetre-s’ho econòmicament, però el seu fill sí que podrà fer-ho: “N’estic molt orgullós. Treu molt bones notes i és bastant més afable que el seu pare”. I la nena? La petita Roma, que té amb Laura Escanes, és “tot el contrari” al seu germà gran: “Ella és una estrella i li encanta que la mirem tots. Li encanta ser el centre d’atenció, tot extravertida… Et desborda“. Una entrevista que ha servit per tornar a sentir-lo en català, això sí.
