Jorge Javier Vázquez se sent un home nou gràcies a la catarsi que ha fet en el seu últim llibre. Ha analitzat els seus sentiments i ha reflexionat sobre el seu paper a televisió, sobre el que dona més detalls en una de les entrevistes més sinceres que ha concedit mai. El presentador s’obre en canal i reconeix que li ha costat molt acceptar-se a si mateix.
El País ha obtingut algunes de les declaracions més sorprenents del de Badalona, que també s pronuncia sobre el desgast de Sálvame: “El programa és com un cotxe de 14 anys que té els problemes típics de l’edat, però que encara et porta al teu destí. Seria antinatural que estiguéssim tan frescos com el primer dia després de tantíssimes emissions de quatre hores diàries. En el meu cas, fa 27 anys que treballo i és normal que hi hagi crítiques”.
Què creu que serà d’ell quan acabi Sálvame? “M’ho he preguntat moltes vegades… Crec que primer passaria una temporada a casa per ordenar coses i després passaria tres mesos a Buenos Aires, per exemple. No trepitjaria un plató, això segur. M’he castigat molt i he odiat la meva professió amb tota la meva ànima. De fet, he odiat Sálvame amb tota la meva ànima i he arribat a treballar entre llàgrimes moltes vegades”.
Diu que s’ha reconciliat amb la televisió, però que li ha costat acceptar que havia d’estar preparat psicològicament per tot el que suposa treballar-hi: “L’exposició permanent és absolutament demencial”.
Jorge Javier també es mulla a l’hora de parlar sobre política
Fa uns dies va dir-se que el PSOE de Madrid s’estava plantejant fitxar-lo, una informació falsa que diu que l’ha fet passat molta vergonya: “De sobte veus que preguntaven per mi pels passadissos del Congrés i jo m’havia de tapar amb la manta de la vergonya que sentia. Soc molt pudorosa i pensava que quina vergonya”.
I, aprofitant la conversa sobre política, ha enviat un dard cap al sector de l’esquerra que critica Sálvame i els programes del cor: “Creuen que només ens veuen les dones sense formació. Doncs a tots aquests els diria que anessin al teatre i s’adonarien que els omplen les dones i els marietes. Això la gent de dretes ho ha entès molt bé. Esperanza Aguirre va dir que és més important sortir a Sálvame que al Telenotícies”.
