Rafael Amargo ha acomiadat el pare aquest cap de setmana, un home a qui estava profundament unit. Després d’un període complicat amb problemes greus de salut, finalment ha dit adeu al seu referent en una vetlla que s’ha celebrat en la més estricta intimitat. El ballarí, que ha ocupat un munt de titulars en els últims anys pel seu empresonament, ha volgut dedicar-li unes paraules molt emotives al seu perfil d’Instagram. Els fans s’han bolcat en ell i han omplert la publicació de missatges de consol, uns ànims que agrairà en un moment familiar tan i tan complicat.
En el seu perfil d’Instagram, ha compartit una foto que mostra com agafava la mà del pare en aquests últims moments de la seva vida. I és que, precisament aquestes mans, li han demostrat que quedava poc: “I em vas estrènyer la mà més fort que jo a tu… Vaig entendre, només en aquell gest, que eres el meu pare a qui respecto i que estaves present en l’amor, que la nostra complicitat en només aquella encaixada de mans era un pacte”. Una família unida i un pare present a qui trobarà molt a faltar: “El que tu m’has estimat i el que t’he estimat jo a tu, poques persones ho han experimentat”. El pare no li va dir que “no” mai i li agrada recordar que sempre s’ho han explicat tot.
Rafael Amargo i el pitjor moment que ha viscut amb el pare
El pitjor moment que han viscut? Quan van acusar Rafael Amargo de traficar amb drogues i liderar una banda criminal. El van arribar tancant a presó uns quants mesos, fins que van deixar-lo en llibertat perquè no van poder demostrar-ho. “Vaig estar injustament privat de llibertat i tu també et vas privar de tot”, li aplaudeix. “Et van matar aqueslls criminals, ho sé, amb cops baixos, miserables. Ni anar tranquil a la quimio et van deixar. I parlen de censura? I tu, una llàgrima, jo sense voler-ho veure i endavant…”, ha escrit en aquest post tan i tan personal.
I és que Rafael Amargo recorda moments especialment durs: “Tu i jo, els que perdíem i els més perjudicats, mentre vèiem aquella cosa tan trista i tan mal feta”. El pare sempre s’estava preocupant per ell, pel que diu, però ell intentava calmar-lo: “Sempre t’avançaves i m’estalviaves fatiga, dolor o vergonya aliena. A més a més, de la teva noblesa i la teva classe”. Un altre detall que li ha agraït? Que, en els últims cinc anys, cada dia li enviés un missatge de “bon dia, fill” i “bona nit, fill”. Cada dia, sense falta: “Vaig trigar gairebé un any a adonar-me que ho feies cada dia. Quin pare ho fa, això? Doncs diàriament durant cinc anys”.
“Em quedo sense paper i s’esgota aquest espai. I tu, Antoñita? Aquí ja sí que em trenco i prefereixo fins i tot marxar jo abans…”, deixa anar en un escrit que demostra com està de trencat ara que ha perdut una persona tan important per a ell.
