Paco León ha estat, sense cap mena de dubte, una de les cares més populars que va deixar Aída. La sèrie, que es va mantenir en antena durant una dècada, va convertir els seus protagonistes en estrelles. I ell, que donava vida al Luisma, va experimentar de primera mà què significa passar de ser conegut a ser reconegut pràcticament a tot arreu.
La ficció va ser molt i molt exitosa, cosa que va omplir les seves butxaques, però també li va comportar problemes en el que suposa la cara menys amable per a un actor. La popularitat va arribar-li de manera sobtada i, en un moment determinat, la pressió de no poder caminar tranquil·lament pel carrer el va fer patir. No ho va saber gestionar bé i va veure’s forçat a marxar a viure fora una etapa. El seu destí? Doncs, curiosament, Nova York, on va trobar l’anonimat que tant trobava a faltar.
En una conversa amb el pòdcast Ac2ality, Paco León ha recordat aquella etapa i ha explicat que va anar a la ciutat nord-americana per allunyar-se de l’exposició que patia a Espanya. El canvi va ser radical, és clar, i li va servir per adonar-se que en realitat trobava a faltar, d’alguna manera, ser reconegut: “Me’n vaig anar a Nova York a treure’m una mica de sobre l’exposició de la fama d’aquí. Però, de sobte, sortia al carrer i m’adonava que allà m’avorria i que ningú em mirava”, ha recordat.
“La gent no et mira a Nova York”, explicava, una sensació estranya… però que li va agradar molt. De fet, té clar que li agradaria tornar a ser anònim: “Ho tinc clar, tant de bo pogués escollir de veritat entre ser famós i ser anònim perquè escolliria que ningú no em conegués”.
Luisma, el paper més important de Paco León
El fenomen Aída continua molt present en la vida de Paco León. De fet, assegura que deu anys després del final de la sèrie encara l’aturen pel carrer i li diuen “Luisma”. A Vanity Fair, l’intèrpret confessa com va viure el dia del càsting: “Va ser una de les poques ocasions en què, quan vaig llegir les dues línies, vaig tenir clar que aquell paper era per a mi. Va ser un autèntic enamorament sobtat”.
A ell el va “alleugerir”, en certa manera, que s’acabés la sèrie després de tants anys perquè havia estat molta feina durant molts anys. I prova d’això, que ben aviat va començar a provar sort com a director per passar a la part de darrere de les càmeres. Aquest mateix any, de fet, ha tornat a posar-se darrere de les càmeres per dirigir Aída y vuelta, la pel·lícula que recupera l’univers de la mítica sèrie i reuneix novament bona part del seu repartiment.
