Mónica Pont es posa a la pell de diversos personatges a Sofocos IA, una obra de teatre en la que fa d’actriu i també de productora. Després de gairebé una dècada a Mèxic, vol tornar a cridar l’atenció dels espectadors espanyols i ho fa en una comèdia coral amb quatre dones madures que s’enfronten als desafiaments de la menopausa i l’amor a l’era digital. Per tal de promocionar-la, s’ha obert en canal en una entrevista a Lecturas que ha sorprès molt perquè ha deixat titulars molt potents sobre temes de la seva vida més íntima. Per exemple? Reconeix que va tenir alguna experiència lèsbica quan era jove: “Agradava molt a les dones”.
Ella va començar a treballar en un moment de molt masclisme en què molts productors s’aprofitaven de les actrius joves com ella: “Molts se t’insinuaven… Un dia, un famós productor em va dir que hauríem de signar el contracte a casa meva amb una copa de vi. El contracte va quedar-se sense signar. Vaig marxar plorant a casa perquè no volia anar al llit amb ell. Vaig trucar al director de l’ABC de l’època i em va protegir. Va trucar els productors que m’assetjaven, que eren dos, i els va amenaçar de publicar-ho. Mai més no em van tornar a dirigir la paraula i, de fet, em miraven amb ràbia. En el seu moment no li posàvem nom, però allò era assetjament i abús de poder“.
Mónica Pont és mare d’un nen de qui va perdre la custòdia, un tema que l’ha arribat a fer molt de mal i sobre el que dona més detalls en aquesta conversa: “Tinc un fill meravellós, però em vaig equivocar en escollir-ne el pare. He après a estimar-me més i a respectar-me després de les bufetades que m’ha donat la vida. Vaig tocar fons a la meva vida, però va ajudar-me molt tenir un psicòleg a qui li deia que estava pensant a fer una ximpleria”.
“Vaig pensar a suïcidar-me diverses vegades perquè no volia viure sense el meu fill. Quan vaig començar a ocupar-me de mi mateixa, estava en 50 kg, em queien els cabells, no tenia la regla, estava demacrada i sense ganes d’aixecar-me del llit. Que el psicòleg em digués que deixés de preocupar-me i passés a ocupar-me de mi mateixa em va canviar. Si no estic bé, no podré ajudar el meu fill“.
Mónica Pont confessa que s’hormona per endarrerir l’envelliment
A l’obra parlen de la menopausa, com dèiem, i això ha donat ales a l’actriu per sincerar-se sobre la seva edat: “Jo no tinc la menopausa amb 54 anys perquè em medico i m’hormono, però fa 10 anys van haver de treure’m un ovari i mig perquè tenia dos quists. Tinc la regla i una pell de nena de 20 anys“. Arribarà un moment que el metge li dirà que ha de deixar d’hormonar-se, cosa que farà que li canviï el cos: “Em fa una mica de por perquè la seguretat me la dona l’experiència i el meu físic, la meva bellesa“.
Ella ha viscut tota la meva vida de la seva imatge perquè ha estat model: “La meva empresa s’ha anomenat Mónica Pont. Per això em cuido i vaig al gimnàs, he construït la meva carrera a través del meu físic, la meva intel·ligència i el meu talent. A les nits, em passo unes màquines de radiofreqüència”. Confessa que inverteix molts diners en ella mateixa perquè tem el moment en què es vegi més vella: “Em fa por envellir perquè la meva empresa valdrà menys, les dones de 50 o 60 anys no treballen“. Una entrevista sorprenent que serveix per conèixer una mica més de l’horror que deu haver viscut.
