Lara Álvarez ha deixat la feina de Supervivientes després d’una dècada al capdavant de les cròniques des d’Hondures. Tampoc no continua lligada a Mediaset, un grup mediàtic que ha abandonat per centrar-se en uns projectes personals dels quals encara no ha donat molts detalls. Si avui es parla d’ella no és per un tema relacionat amb la feina, però, sinó amb la seva vida més íntima. La presentadora ha col·laborat amb la Fundació ColaCao i ha compartit la seva experiència en una iniciativa que pretén educar contra l’assetjament escolar. Poc sabien que l’asturiana havia patit aquesta experiència quan era petita, un record dur que ha tret a la llum per intentar ajudar altres nens i nenes que experimentin alguna cosa similar.
Visiblement nerviosa, Lara Álvarez ha confessat que no ha estat fàcil per a ella desbloquejar un passat difícil: “Avui em trobo amb una nena que ho va passar molt malament, permeteu-me que us parli de l’assetjament escolar en primera persona“. El seu cas va ser bastant dur, de fet. Explica que tenia 9 anys quan les coses van començar a complicar-se per a ella. Va quedar segona en un concurs de televisió i, en arribar a l’escola contenta per mostrar el trofeu, va adonar-se que ningú no li dirigia la paraula: “La meva companya de taula em va demanar que no parlés amb ella perquè li causaria un problema”.
Lara va marxar cap a casa molt trista i sense entendre què havia passat. A partir d’allà, tot va complicar-se encara més perquè van començar a tirar-li pedres i cops de pilota. A més a més, van arribar a enganxar-li xiclets als cabells i va convertir-se en habitual que la seguissin fins a casa mentre la insultaven. Un horror.
Lara Álvarez recorda un dels pitjors episodis que va viure a l’escola
Un dels pitjors episodis que recorda té a veure amb la seva mare. Explica Lara que va assabentar-se d’una mala notícia sobre ella i que, desesperada, va tancar-se al lavabo de l’escola a plorar. Una nena l’hauria consolat, sense que la presentadora s’esperés que després anés davant de tota la classe a explicar tot el que li havia dit en confiança: “Em vaig trencar i vaig començar a plorar. Vaig marxar de classe i el món va aturar-se… Van començar a trucar-me a casa amb amenaces, em deien que li dirien a la meva mare què havia explicat”.
Quan els pares van adonar-se del que passava, van intentar calmar les coses amb una festa d’aniversari a la qual no van convidar les nenes que havien començat l’assetjament cap a la Lara. Què va passar? Que la resta de nenes tampoc no va acudir: “No va venir ningú“, recorda ara molt emocionada. Els pares la van canviar d’escola, però a la nova va retrobar-se amb una d’aquestes nenes i el malson va continuar: “Vaig començar a tenir atacs d’ansietat, els mals de panxa i de cap…“.
El millor consell que va rebre va ser del cap d’estudis de l’escola, que li va dir que era ella qui havia de posar el límit per tal que aquella situació no la perseguís tota la vida: “Avui, 28 anys després, l’únic motiu de compartir aquesta història amb vosaltres és per intentar ajudar-vos a entendre que se surt de l’assetjament escolar“. Una Lara Álvarez valenta i solidària que pot ajudar amb aquest testimoni tan dur.
