Dani Rovira ha perdut el pare i ha volgut acomiadar-se’n públicament a través d’una carta que ha emocionat moltíssim. L’actor protagonista d’Ocho apellidos vascos, de 44 anys, ha compartit un recull de fotografies amb ell que passen des d’una antiga fins a d’altres dels seus últims moments junts. Amb el cor en un puny, podem llegir les paraules tan sentides que li dedica: “Vaig créixer de la teva mà, no recordo ni una sola vegada que me l’hagis deixat anar. Només me la deixaves anar perquè m’atrevís a volar, com aquella vegada que, després de treure-li les rodes petites a la meva primera bicicleta, corries del meu costat subjectant-me fort per la part de darrere. Només el teu amor et feia deixar-me anar, per poder mirar enrere i veure’t ja a uns metres rient i cridant-me vas sol, ja vas sol, Danilillo!“.
“I les vegades que queia, que eren moltes, trigaves mig segon a arribar i aixecar-me. Quan veies que el meu plor era més per por que per dolor, reies i celebraves com un gol el petit tros recorregut“, afegeix. L’intèrpret considera que ha arribat a ser el que és perquè els seus somnis van ser la prioritat del seu pare: “Vas creure en mi en tots els meus encerts i en totes les meves cagades“.
No fa ni dos dies que va morir, però el Dani Rovira ja el troba a faltar: “Com si hagués perdut una mica l’equilibri del tot, com si hagués d’entendre de nou la vida, com si fes mal l’aire“, etziba en un atac de sinceritat que fa mal. Una pèrdua que compara amb la caiguda de les fulles dels arbres: “He perdut la teva arrel a dins meu i això fa que em trontollis les branques i que caiguin totes les meves fulles”.
Dani Rovira s’acomiada del pare en una carta que demostra com està patint
En l’últim comiat al seu pare, el Dani Rovira hauria estat envoltat dels seus amics que haurien aprofitat per aplaudir com de bo que era: “Vas triar estar en la cara bona i amorosa del món”. “La teva bondat i noblesa traspassava el pit de cada persona que va creuar-se amb tu. Perquè aquest era el teu superpoder, l’amor que irradiaves i el teu riure, exagerat i disfrutón. Tant de bo tornar a sentir-te riure així una vegada més… donaria el que el diable em demanés“, reconeix un Dani Rovira totalment trencat.
I acaba amb un desig, que el pare estigui “tranquil” allà on sigui: “Encara que ara no existeixi consol entre nosaltres, estarem bé, continuarem cuidant-nos els uns als altres”. Això sí, ara necessita plorar: “Però, papa, dona’ns uns dies que et plorem i puguem treure a poc a poc els camions de tristesa que van aparcar i van tapar les nostres portes. Vas ser el millor pare, marit i avi que aquesta família havia pogut mai desitjar. T’honrarem, t’estimarem i t’enyorarem fins al dia en què tornem a trobar-nos. Gràcies per la vida que ens has regalat. Gràcies pel teu llegat tan maco. Em queda el pensament màgic de, de tant en tant, mirar enrere i veure’t des de lluny rient i cridant que sé anar sol. T’estimo papa”.
Són moltíssims els companys de professió que han plorat amb ell i que s’han emocionat amb aquestes paraules. Els missatges de condol i les bones paraules s’han multiplicat en aquestes últimes hores, de fet.
