Pocs recorden que Dani Mateo va començar presentant el tràfic en català amb Josep Cuní, quan colava acudits a les sis del matí, una feina que en precediria moltíssimes més que l’han convertit en un dels presentadors més exitosos de la televisió i la ràdio espanyoles. Ara ha tornat a la seva llengua materna en una entrevista a Roger Escapa en L’eclipsi que presenta a 3Cat, la que permet conèixer alguns detalls de la seva vida. Entre ells? Titulars sobre la seva adolescència, una afició escatològica, un humor caduc o el seu plaer culpable.
El locutor reconeix que va patir assetjament escolar perquè era grassonet i poc hàbil en els esports, uns problemes que es contraposaven a la protecció i estima que sentia a casa: “La infància sempre és terrible quan surts de la teva bombolla de vida familiar guai a casa, ja que et trobes un món que t’espanta. No vaig saber moure’m tan bé fora de la protecció de la família… Es reien de mi perquè era molt innocent i els 80 eren Vietnam”. “Vivia en un poble petit on la meva mare era la directora de l’escola, així que quan hi havia examens hi havia cues per barallar-se amb mi“, recorda.
La relació de Dani Mateo amb l’humor
Ell era feliç quan es tancava al lavabo a llegir Mortadelo y Filemón a Superhumor, uns números que li comprava la seva àvia per Sant Jordi: “Jo em passava molt de temps al vàter i recordo que havien de venir a treure’m d’allà perquè quan acabava de fer caca seguia llegint el número”. Sempre li ha agradat l’humor i fer riure, encara que és conscient que a mesura que es fa gran va quedant-se amb un humor cada vegada més caduc: “Ara ja m’està passant, això de viure un moment horrorós en converses on t’adones que ets tu el cunyat. El que has de fer és demanar perdó i reconèixer que estàs fora, que probablement tot el que diràs serà delicte“.
Li agrada riure i, per aquest motiu, reconeix que va acabar sent addicte al Twitter dels principis quan van convertir-lo en una mena de bar on podies trobar-te gent que no veus habitualment: “Allà podies parlar-hi, fer bromes i enviar memes; però van obrir-se les comportes de Mordor, van entrar els dolents i ara és horrorós… per això n’he marxat”.
Dani Mateo també ha reconegut que ha pres molt males decisions a la vida, sobretot a la nit: “Recomano a tothom no cometre errors de nit perquè són pitjors els de nit que els de dia i sobretot quan no estàs del tot sobri”. I això que confessa que ha estat poc de beure i que ha aconseguit no tenir cap problema ni amb alcohol ni drogues. Com? Gràcies a la seva addicció a la feina: “Jo fa 20 anys que treballo cada dia, no he parat mai ni he tingut un any parat. Si vols mantenir això, no pots passar-te encara que surtis una nit perquè l’endemà has d’estar presentable“.
“La feina m’ha salvat, però probablement m’ha fet renunciar a la meva personalitat íntima”, afegeix. I comparteix una imatge que fa gràcia: “Jo podria ser feliç llegint Superhumor fins que em mori amb un fuet al costat del foc. No necessito massa més. El que passa és que la sensació de fer riure és incomparable i és addictiva“.
El plaer culpable del presentador
En aquest sentit, reconeix quin és un dels seus plaers culpables: veure el programa de Karlos Arguiñano. L’ha descrit com el còmic “més bèstia” d’aquest país: “S’ha passat la pantalla, està fent gore al migdia mentre fa un bacallà. Diu unes putes barbaritats que em fa molta gràcia. Ell riu del seu personatge i és entranyable”.
El Dani Mateo també s’ha posat una mena de màscara, en aquests anys de tanta expectació mediàtica, ja que confessa que mai no li ha agradat que el veiessin com és realment per dins: “Soc molt pallasso i no m’agrada excessivament que em vegin com soc, però després de tant de temps se t’acaba veient”.
