Antonia San Juan té una carrera artística molt aplaudida. L’actriu ha triomfat a la petita pantalla gràcies a papers tan icònics com l’extravagant Estela Reynolds de La que se avecina. Aquest dimecres ha estat una de les convidades al programa de María Casado a La 2, en la que ha fet un repàs a la trajectòria i s’ha sincerat sobre les pors que té. A més a més, ha tret a la llum un dels pitjors episodis de la seva vida, quan va estar a punt de morir.
La intèrpret va tenir un problema de salut als 19 anys que la va fer estar en coma durant 20 dies: “Un parell d’anys abans havia estat operada d’apendicitis, una intervenció en la que resulta que em van deixar una gasa a dins que es va colar a l’intestí. En aquella època vivia a la plaça de Olavide, justament en el pis de sota de Verónica Forqué. Vaig estar tota una setmana vomitant sense parar i recordo que ella em deia que m’havia estat sentint, que no era normal i que hauria d’anar al metge. Vaig estar tota una setmana anant i tornant de l’hospital, però no sabien què em passava”.
“Al final va ser ella, Verónica Forqué, la que em va portar a La Paz. Un cop allà vaig estar 25 dies a l’UCI, dels quals pràcticament tots vaig estar en coma. Estava molt malament i els meus pares van arribar a acomiadar-se perquè pensaven que moriria, ja que havia agafat una infecció a tots els òrgans“, ha explicat.
Sobre aquells dies en coma, l’actriu assegura que recorda haver tingut una experiència molt estranya: “Tinc el record de girar-me i veure la meva àvia, que ja estava morta. Sé que li vaig dir que volia marxar amb ella perquè me l’estimava molt, però ella em va empènyer i va ser just llavors quan vaig obrir els ulls“.
Antonia San Juan confessa que té por a perdre la memòria
Sempre ha semblat una dona molt valenta, però això no vol dir que Antonia San Juan no tingui por. L’actriu ha revelat que, de fet, en té un que la preocupa molt: “La meva màxima por és perdre la memòria algun dia. Pot ser molt entremaliada i deixar-me en blanc… No és el mateix tenir un lapsus, que el pots tenir a sobre d’un escenari, a perdre la memòria o adonar-te que se t’està debilitant”.
De moment considera que està bé ja que continua aprenent-se un munt de textos sense problema. L’hem vist al cinema, a la televisió… encara que repeteix que el teatre és la seva vida: “No podria viure sense actuar en el teatre”. Una entrevista sincera que ha ajudat els fans a conèixer una mica més sobre ella.
