Anabel Pantoja és famosa des de fa temps, sobretot des que comencés a acudir a Sálvame com a tertuliana per parlar de la seva família. Convertida en influencer, ha tornat a sincerar-se en el seu perfil d’Instagram en un moment complicat per a ella. Acaba de morir un amic seu amb només 30 anys, una pèrdua inesperada que l’ha fet reflexionar. Ha hagut de treballar igualment i no li ha estat fàcil, el que ha reconegut en un post en el qual ha rebut molta estima dels seus seguidors.
“Avui he tingut, bàsicament, un dia en el qual vas a treballar, t’has d’arreglar, maquillar-te, gravar i donar el millor de tu. Efectivament, hi ha moments o dies en els quals el teu cos deixa anar tot el que tinc a dins. No ho vull dramatitzar, són les meves coses i els meus problemes com també li pot passar a la majoria de les persones. Quan decideixes callar i tirar endavant, fins i tot gaudir, i viure sense haver de justificar-te, explicar-te, donar raons o respondre les preguntes que et fan pel carrer pot arribar a un p… malson“, prossegueix.
Anabel Pantoja lamenta que la critiquin per absolutament tot el que fa
Considera injust que la critiquin tant, ja que hi ha moments en què se sent com “una absoluta delinqüent“: “He hagut i continuo suportant avui dia que se’m jutgi a les xarxes socials i a programes com a mala filla, que si no treballo… Doncs fa 15 anys que ho faig sense parar. Diuen si he estat una dona dolenta per haver volgut ser feliç i no fer mal; si he exigit o si he estat maleducada per voler respecte en el funeral del meu pare al qual, curiosament, va acudir la Guàrdia Civil a buscar-me. Aquella va ser una altra bogeria de la qual se’m va acusar i de la qual ningú no em va demanar perdó”.
Tampoc no li agrada que en els programes del cor parlin de la seva situació actual i, sobretot, que la critiquin per sortir amb diferents nois. I és que està convençuda que no ho farien si fos un noi qui tingués aquesta actitud.
“No parlo, no acuso, no cobro, no faig mal i no comento res de ningú. Puc anar a fer un passeig, puc anar a treballar, puc anar a prendre una cervesa, puc donar-me una abraçada, puc sortir de festa, puc fer esport, puc fer-me un petó, puc anar al Carnaval amb els amics, puc pujar una p… cançó a Instagram, puc anar de viatge i que tot això no sigui una p… tragèdia? Que sigui alguna cosa normal i transparent? El nus a l’estómac i a la gola de la impotència no s’anomena ansietat, vol dir que vull viure sense ser jutjada“.
